La desigualtat inherent al capitalisme

lavencmarcluchapordesigualdadA L’Avenç del mes de març publico la ressenya de Gonzalo Pontón, La lucha por la desigualdad. Una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, Barcelona, Pasado y Presente, 2016.

La ingent relectura d’historiografia portada a terme no pretén estrictament fer un manual o una revisió del segle XVIII sinó fer, també, la crítica del capitalisme en els seus orígens. Per això el llibre arrenca amb una contundent visió pessimista del desenvolupament econòmic modern, que enllaça amb textos com el citat de Fontana, i, al capdavall, amb la visió pessimista de la industrialització britànica. Començant pels efectes de la crisi actual, Pontón afirma que “la desigualdad ha formado parte integral del proyecto social del capitalismo desde sus inicios (…) Desde los albores de la industrialización hasta finales del siglo XIX o, quizá, hasta la primera guerra mundial, no se produjo ninguna disminución estructural de la desigualdad”. El “crash de 1929 volvió a elevar a las nubes a la desigualdad”, que només es va veure matisada durant els “anys daurats”, per incrementar-se una altra vegada a partir de la crisi de 1972, fins a l’actualitat, quan “la cuestión de la desigualdad entre los seres humanos se ha vuelto tan visible, tan escandalosa”, que fins i tot els líders del capitalisme l’han denunciat, temerosos que posi en qüestió el mateix funcionament del sistema (p.16-17) -en aquesta dinàmica, continua, la desigualtat només ha disminuït quan la força dels moviments socials se li ha oposat. L’objectiu del llibre, doncs, és entendre les arrels de la desigualtat actual, des de la perspectiva de l’assaig històric, dirigit a un públic culte sense les limitacions dels textos més acadèmics i amb “una veta irónica (en alguna ocasión cáustica) que me es imposible reprimir” (p.25).

La meva ressenya: Genís Barnosell, “La desigualtat inherent al capitalisme”, L’Avenç, 432, març de 2017

Publicat dins de Bloc | Deixa un comentari

De Braudel a E.P.Thompson

avencfebAquest mes, a L’Avenç, la ressenya de dues novetats d’historiografia: el volum de Jo Guldi i David Armitage que, des de la reivindicació de Braudel, aposta per la història de “llarga durada”, i un altre de col·lectiu que vol revisar l’obra d’E.P.Thompson. La lectura dels dos llibres no em fa ser gaire optimista. Anoto que “després d’uns anys en què el debat historiogràfic va ser molt intens, sobretot en llengua anglesa, el que portem de segle XXI és més aviat un moment d’impasse, de punt mort si sou més pessimistes, moment de pausa si sou més optimistes (…) Sembla ser que som on érem en quan a la diversitat de models teòrics proposats, a la tensió entre finalitats científiques i finalitats cíviques -unes finalitats cíviques que no deixen de ser enteses de manera prou diferent segons l’orientació política dels autors-, i, sobretot, sobre la manca de reflexió aprofundida sobre totes aquestes qüestions”.

  • Jo Guldi, David Armitage, Manifiesto por la historia, Madrid, Alianza editorial, 2016
  • Julián sanz, José Babiano i Francisco Erice (eds.), E.P.Thompson. Marxismo e Historia social, Madrid, Siglo XXI de España editores, 2016

La meva ressenya: Genís Barnosell, “De Braudel a E.P.Thompson”, L’Avenç, 431, febrer de 2017

Publicat dins de L'AVENÇ | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Delenda est Tarraco

tarracoLa història de Tarraco és la història de la construcció d’una gran capital provincial romana. La història de Tarragona és per sobre de tot i fins a data molt recent, la història de la destrucció de Tarraco.  Òbviament, la Tarraco romana és irrecuperable, però l’enorme esforç arqueològic realitzat en els darrers trenta anys ha permès recuperar restes molt significatives que han situat a Tarragona com a destí imprescindible del turisme arqueològic. I, al mateix temps, ha permès augmentar de manera molt rellevant el nostre coneixement de la ciutat antiga. Per a reconstruir la Tarraco antiga, hom ha necessitat no només l’excavació arqueològica estricta sinó una ingent tasca d’interpretació, fonamentada també en la revisió de restes ja conegudes, la prospecció amb georadars, la comparació de monuments semblants d’altres bandes de l’imperi i la deducció d’allò que hauria pogut ser a partir de les mesures i proporcions d’allò conegut i del sistema tradicional romà. Ho trobareu al volum Ricardo Mar et. al., Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen II. La ciudad imperial, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2015, que he ressenyat a L’Avenç del mes de gener.

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939)

vilarL’objectiu del llibre és resseguir la trajectòria formativa de Pierre Vilar a través d’una documentació excepcional: les cartes que el jove Vilar envià a la seva germana i a la seva tia (a partir de 1924) i més tard a Gabrielle Berrogain (en dos moments distants, abans i després del seu casament, en 1932-33 i 1938), a més d’altra correspondència amb amics, algun text inèdit de primera hora i les seves primeres publicacions acadèmiques (…) Del «testimoni extraordinari d’aquell temps» a Congost li interessa sobretot el testimoniatge en ell mateix, no tant la forma en què es construeix aquest testimoniatge. Per això pot dir que el seu paper en el llibre ha estat «petit» i «humil», que s’ha limitat a seleccionar i triar entre els textos de Vilar perquè publicar-los tots «representaria un volum d’una extensió triple», i a introduir-hi «un fil narrador que els enllacés» per a fer-los més comprensibles (…) Per descomptat, els textos de Vilar permeten també altres lectures. Per exemple, no com a testimoniatge d’un temps sinó, en la línia de la història cultural o intel·lectual actuals o fins i tot de la biografia, com a indicis de formació d’una personalitat. Aleshores allò que ens interessarà més no serà tant la «veritat» d’aquest testimoniatge sinó allò que ens revela de la formació d’un punt de vista concret.

El llibre: Rosa Congost, Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), Barcelona, L’Avenç, 2016

La meva ressenya a L’Avenç del mes de desembre: “La forja d’un referent”, L’Avenç, 429

Publicat dins de L'AVENÇ | Etiquetat com a | Deixa un comentari