Brasil, més enllà de les olimpíades

brasiljpgCopacabana, l’estadi de Maracaná, les fabeles, la samba, el carnaval, els Jocs Olímpics de Río 2016. Tothom coneix alguna cosa de Brasil. Però són pocs els que tenen un coneixement més aprofundit del país i, especialment, de la seva història. El volum que signen les professores Lilia M. Schwarcz i Heloisa M. Starling i que ha publicat editorial Debate amb el títol Brasil. Una biografía és una excel·lent ocasió per aventurar-se en una història que és rica i complexa. Per a resseguir aquesta història, les autores han redactat un gruixut volum de gairebé 900 pàgines, que n’inclouen una setantena de referències bibliogràfiques, així com una bona selecció de fotografies i un cert nombre de quadres, dibuixos i mapes d’època moderna i fins a mitjans del segle XIX.

lavencCertament, el subtítol del llibre, «una biografia», no respon per res al contingut. Efectivament, res més lluny de la història explicada en aquest llibre (i de la manera de concebre-la) que un organisme que creix o madura de manera harmònica. Els arguments de les autores per justificar el títol són insubstancials, perquè explicar «la experiencia de quienes vivieron los hechos» (p.28) no té res a veure amb concebre la història d’un país com una biografia. Per sort, ni en la seva realització ni en la seva concepció la història de Lilia M. Schwarcz i Heloisa M. Starling no té res a veure amb una suposada «biografia» del Brasil, fora, és clar, com a reminiscència d’una visió de la nació no prou renovada.

Lilia M. Schwarcz / Heloisa M. Starling, Brasil. Una biografía, Barcelona, Penguin Random House Grupo Editorial – Debate, 2016

La meva ressenya: Genís Barnosell, “Brasil, una història tan diversa com la seva terra”, L’Avenç, 428, novembre de 2016

Publicat dins de Bloc, L'AVENÇ | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La dubtosa rendibilitat del ferrocarril

ffcccatInsubstituïble en la seva anàlisi dels anys 1848-1935; incisiu en les seves anotacions dels períodes més recents i de l’actualitat.

El llibre de Pere Pascual és una anàlisi insubstituïble dels ferrocarrils catalans en el període 1848-1935 que culmina en una comparació internacional que conclou que tant el seu tràfic de passatgers com el de càrrega era “sensiblement superior al dels ferrocarrils del conjunt d’Espanya” i als italians i molt superior al d’altres països menys desenvolupats com Portugal. En canvi, era “inferior, en tots els paràmetres emprats, al dels països avançat i altament industrialitzats com el Regne Unit, Bèlgica o Alemanya”, i aquest desequilibri era encara superior pel que fa al tràfec de càrrega, mentre que el de passatgers podia comparar-se, en la seva densitat, al de França. Tot plegat, constitueix, doncs, un bon indicador del nivell d’industrialtizació relativa de l’economia catalana. Continua llegint

Publicat dins de L'AVENÇ | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

The political vindication of neighbourhoods

Barris_veïns_i_democràciaTwo recent books by journalist and historian Marc Andreu, published by Els Llibres de L’Avenç, offer a realistic view of the reality of Catalan cities in the second half of the 20th century and early 21st century.

The first of these books is Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986). This book, written from thesis work done by the author, offers a detailed analysis of the “citizens’ movement forged in neighbourhoods during the dictatorship”, which was in turn “a prominent component of the struggle against Franco that made possible the transition to democracy and the defence of the interests of the lower classes during the process of political and institutional change.”

The other book, Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, is a collection of articles published by the author in the magazine L’Avenç between the autumns of 2014 and 2015. It borrows its title in part from Invisible Cities by Italo Calvino. Like the great Khan, who knew little about his cities, Marc Andreu’s book is about Catalans who are unaware of the reality of their cities because “many districts and metropolitan areas in today’s Catalonia are invisible cities inhabited by thousands and thousands of people” to whom “the mass media […] pay precious little attention” (Les ciutats…, p. 187).

Both books are about neighbourhoods, understood as the parts of the city that inhabitants directly experience as places of residence, access points for basic services and the cradle of everyday social life. As Jordi Évole wrote in the prologue to Les ciutats invisibles, “that was where I had my school, my makeshift football pitch […], my grandfather, my grandmother, my junkies, my neighbours, my square, my friends… That’s where it all was” (Les ciutats…, p. 12). (more)

full text on line: Genís Barnosell, “The political vindication of neighbourhoods”, Barcelona Metròpolis, n.100, june-july 2016

Books: Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015 Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, Barcelona, L’Avenç, 2016

Publicat dins de Barcelona Metròpolis | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Reivindicación política del barrio

Barris_veïns_i_democràciaDos libros recientes del periodista e historiador Marc Andreu, publicados por Els Llibres de L’Avenç, nos acercan a la realidad de las ciudades catalanas de la segunda mitad del siglo xx e inicios del siglo xxi.

Uno es Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986). Resultado de la tesis del autor, constituye un análisis detallado del “movimiento ciudadano forjado en los barrios durante la dictadura”, que fue “uno de los componentes destacados de la lucha antifranquista que hizo posible la transición a la democracia y la defensa de los intereses de las clases subalternas en el proceso de cambio político e institucional”.

El otro, Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, reúne los artículos que el autor publicó en L’Avenç entre el otoño de 2014 y el otoño de 2015 bajo el lema de la obra de Italo Calvino Las ciudades invisibles. Como el gran Khan, que desconocía sus ciudades, el libro de Marc Andreu se dirige a los catalanes que desconocen la realidad de las suyas, porque “ciudades invisibles lo son también muchos de los barrios o lugares metropolitanos de la Cataluña de hoy donde viven miles y miles de personas” a las que los “medios de comunicación […] dedican poca atención” (Les ciutats…, p. 187).

El punto común de los dos libros es el barrio, entendido como la parte de la ciudad directamente vivida por los ciudadanos: el lugar de residencia, de acceso a los servicios básicos, de sociabilidad inmediata. Como escribe Jordi Évole en el prólogo de Les ciutats invisibles, “allí estaba mi escuela, mi campo de fútbol improvisado […], mi abuelo, mi abuela, mis yonquis, mis vecinas, mi plaza, mis amigos… Allí estaba todo” (Les ciutats, p. 12). (continúa leyendo)

Edición en papel: Genís Barnosell, “Reivindicación política del barrio”, Barcelona Metròpolis, n.100, juny-juliol 2016, p.101-102

Reseña de Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015 Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, Barcelona, L’Avenç, 2016

Publicat dins de Barcelona Metròpolis | Etiquetat com a | Deixa un comentari