Open Range, de Kevin Costner

Open Range és un western, dirigit el 2003 per Kevin Costner, i protagonitzat pel mateix Costner, per Robert Duvall i per Annette Bening. La trama principal del film és la lluita de “Boss” Spearman (Duvall) i de Charley Waite (Costner), dos vaquers que porten el seu ramat amunt i avall dels EUA, contra el malvat terratinent Denton Baxter i el corrupte sheriff Poole al seu servei. Una segona trama, ens narra el procés d’enamorament entre el rude Charley Waite i l’educada i culte mestra del poblet, Sue Barlow (A.Benning). Si bé rodat al Canadà, algunes preses són presidides per imatges de les Montanyes Rocalloses.

Un primer interès històric resideix en la trama principal del film, que li dóna nom, i que fa referència a l’enfrontament entre els vaquers transhumants que portaven el seu bestiar amunt i avall i els terratinents o propietaris de terres que, progressivament, les tancaven, impedint el pas dels primers. L’auge de la ramaderia transhumant arranca de mitjans segle XIX, quan el bestiar vacum substituí els bisons. Els ranxers texans portaven el seu bestiar, un creuament de vacums espanyols i anglesos, poc productius però molt resistents, cap a les pastures del nord i de l’oest. Aquest bestiar portava un paràsit, al qual ell era resistent, però que infectava altres animals de granja, cosa que provocava l’oposició dels pagesos. Per això, estats com Missouri i Kansas en prohibiren el pas en 1851 i 1867, i per això les grans ciutats ramaderes es feren més a l’oest, lluny dels pagesos. El ferrocarril, la dedicació de més i més terres a l’agricultura i la saturació de les pastures portaren l’ofici de vaquer a l’extinció i les terres al desastre ecològic a la dècada de 1880. El vacum seria substituït en gran part per ovelles -un tema que també ha estat objecte d’alguna pel·lícula. Res d’aquesta complexitat, però, no apareix al film, que ofereix un binomi simplista de vaquers bons i terratinent dolent.

Un segon interès resideix en la curosa distinció de la molt diversa habilitat que els habitants de l’oest tenien amb les armes de foc -una qüestió sovint deixada de banda, ja que és molt més efectista que tothom sàpiga disparar la mar de bé. Entre un “pistoler” amb experiència en combat, com Charley Waite, i un vaquer o un simple botiguer, la pel·lícula retrata molt bé les diferències abismals d’habilitat que hi havia. Al film apareix perfectament el famós rifle de repetició winchester, amb la seva capacitat de disparar 12 trets seguits. També apareixen els no menys famosos revòlvers o colts (si bé jo diria que algun passa de llarg dels 6 tirs que podien disparar els de l’època). L’ambientació general també és força adequada.

En definitiva, una pel·lícula més que notable, que ens introdueix en aspectes prou importants de la història de l’oest, si bé amb les, sembla que inevitables, simplificacions pròpies de la majoria de films del gènere. Sobre com eren els “vaquers” de veritat podeu llegir aquest altre post.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s