La Guerra del Francès i els seus mites

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Hostalric I Trobada d’Entitats Locals de cultura i patrimoni de la Selva (vegeu la notícia a la pàgina web del Centre d’Estudis Selvatans i al Diari de Girona), en la qual les diverses entitats han presentat les seves activitats i han buscat fòrmules de col·laboració entre elles, tant en el marc de la comarca com més enllà d’ella -en aquest cas, a través de l’Institut Ramon Muntaner. Per estrènyer els contactes entre les diverses entitats de la Selva i per difondre el que es fa a la comarca ha estat presentada la pàgina web selvatans.cat.
En aquesta trobada, també han estat presentats els resultats del treball guardonat amb la
Beca de Recerca la Selva 2007: “La Guerra del Francès a la comarca de la Selva: l’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural”, a càrrec dels guanyadors de la beca, Jordi Bohigas i F.X.Morales. El resultat ha estat un molt bon treball que analitza l’impacte demogràfic de la guerra a la comarca a través de les fonts parroquials i en estreta relació amb l’evolució del conflicte a la zona -i, especialment, amb el desenvolupament dels setges de Girona i d’Hostalric.
En aquest marc vaig tenir el gust de pronunciar la conferència “Història d’un mite: La ‘Guerra de la Independència’ (1808 – 1814), que serà publicada properament als Quaderns de la Selva. Heus aquí un fragment d’aquesta conferència:

Alguns sectors de la política espanyola actual han elaborat una versió sofisticada del mite de la Guerra del Francès. Com és conegut, a començaments del segle XIX, la població amb idees polítiques es va dividir entre els absolutistes -o partidaris que el rei governés tot sol- i els liberals -que volien algun tipus de règim representatiu, és a dir, que hi hagués un Parlament escollit mitjançant eleccions. Aquesta versió sofisticada que dèiem posa èmfasi en què els liberals van defensar, contra la manca de llibertat, un règim representatiu que convertia a tothom en ciutadans. Així, la vella Espanya, una nació que tindria una antiguitat notable, hauria esdevingut una nació de ciutadans, és a dir, una nació en què allò que uniria les persones serien els drets que tots disfrutarien. No per casualitat aquesta visió de les coses recorda allò que de tant en tant s’anomena “patriotisme constitucional” i que, segons els seus defensors, consisteix en la igualtat de tots els espanyols gràcies a la Constitució, contra els que -continua aquesta versió- pretenen dividir-los per raó de llengua o naixement.
Aquesta visió del liberalisme de començaments del segle XIX té elements de veritat. El més fonamental és que, efectivament, els liberals van defensar per primera vegada la igualtat davant la llei com a element fonamental de la vida política -contra l’absolutisme, que deia que la gent havia de ser diferent, i, així, un noble tenia drets que un plebeu no tenia. El problema, crec, és que ho plantegen de forma equivocada, i deixen pel camí elements molt importants.
El primer és que aquest liberalisme espanyol del segle XIX era també un nacionalisme espanyol que, a més de defensar un règim representatiu defensava unes determinades característiques culturals. Per a aquest nacionalisme, ser espanyol no volia dir només gaudir de les llibertats que concedia la constitució, sinó també -per posar només un exemple- acceptar un únic idioma, que seria el castellà, i rebutjar la resta. Aquest és, em temo, també un dels elements del “patriotisme constitucional” actual: l’èmfasi en la llibertat i la igualtat de tots els espanyols es fonamenta en el predomini d’una llengua i d’una tradició cultural per sobre d’unes altres.
En segon lloc, és cert que la lluita contra el francès es va fer en nom d’Espanya. Però aquest liberalisme que prenia Espanya com a punt de referència també tenia en consideració la “regió” de procedència. Així, els liberals catalans que lluitaven per Espanya i que utilitzaven el castellà no consideraven pas que la seva identitat catalana hagués de desaparèixer. Al revés, creien que algunes de les característiques del que ells consideraven el “ser català” -per exemple, la capacitat de treball- no es trobaven a altres territoris d’Espanya i havien de ser un element fonamental de la construcció de la nova “nació”. Així, ser català no era intercanviable amb ser “andalús” o “extremeny” i, de fet, ells consideraven que eren els millors espanyols. No tenir en compte aquesta mena de “doble patriotisme” fa que no s’entengui res de l’actuació política d’aquells liberals.
I finalment, tot un altre tema de discussió és l’antiguitat de la nació espanyola. Si els liberals espanyols tenien clarament el projecte d’una nació espanyola, existia en projecte o en realitat una “nació espanyola” abans d’ells? Treballs com els d’Álvarez Junco apunten més aviat al fet que el projecte d’una nació espanyola nasqué en el segle XVIII en la ment d’alguns il·lustrats i no es difongué fins al segle XIX. Abans hi havia vassalls, i els vassalls no formen nacions. Això els liberals radicals del segle XIX ho tenien molt clar. Calgué esperar al desenvolupament del liberalisme moderat per poder suposar que abans del segle XIX ja existia una nació espanyola”.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Conferències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Guerra del Francès i els seus mites

  1. Jordi Bonvehí Castañé. ha dit:

    Genial el teu post!, des de Manresa diem ben alt: “Fora els francesos”, tot celebrant avui de 2 de juny del 2008 el Bicentenari de la Crema del Paper segellat!

    Jordi Bonvehi
    http://historiesmanresanes.blogspot.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s