Obama, candidat: un fet històric

La carrera per a la nominació demòcrata a la presidència dels Estats Units s’ha resolt, finalment, a favor d’Obama. Unes llarguíssimes i disputades primàries han arribat, així, a la seva fi, amb el dubte de fins a quin punt aquest enfrontament haurà pogut acabar beneficiant McCain, el candidat republicà. Segons l’empresa Gallup, per exemple, si fa uns mesos tant Clinton com Obama tenien més intenció de vot que McCain, avui aquest guanya Obama per un punt i només perd per un punt davant Clinton -en una situació, però, que no deixa de ser d’empat tècnic.
Ara, però, cal destacar la gran novetat històrica que suposarà la nominació d’Obama. En el país de l’esclavitud i de la segregació, un negre haurà arribat a la cursa presidencial, i, a més, amb prou possibilitats de guanyar-la. Si hagués sigut Clinton la candidata, el moment històric seria també força rellevant: el país més poderós de la terra es podria afegir a la selecta llista d’estats que han tingut una dona com a primer mandatari.
El temps ens dirà si el candidat negre guanya les eleccions, o si tot plegat es queda en un intent. Però, de moment, el fet ja és rellevant: una part important del país no veu inconvenient en ser representat per un afroamericà. Quelcom que diu molt a favor dels Estats Units.

Podeu trobar un comentari una mica més ampli sobre aquest tema a: Genís Barnosell i Àngel Duarte, “Un negre o una dona presidint els EUA?“, El Punt, 21/04/2008

Un negre o una dona presidint els EUA?

Les dones no van poder votar als EUA fins al 1920. Avui, només el nou per cent dels membres de la Cambra de Representants són afroamericans, quan la població negra representa gairebé el tretze per cent de tota la Unió

tribuna
Professors de la Universitat de Girona

GENÍS BARNOSELL I ÀNGEL DUARTE.


+ Clinton i Obama, durant un dels diversos debats que han protagonitzat d’ençà que va iniciar-se la campanya per designar el candidat demòcrata a la presidència dels EUA. Foto: EFE

 

El que queda de primàries ens dirà, per tant, si és una dona o un afroamericà el candidat demòcrata a les presidencials del 2008. Això sol ja farà història 

 

 

 

Les eleccions a president dels Estats Units del 2008 tindran lloc el 4 de novembre, però de moment el procés de designació de candidats –les primàries– ha marcat ja una fita en la història política del país. Les primàries demòcrates ofereixen un enfrontament molt equilibrat i inèdit entre una dona, Hillary Clinton, i un afroamericà, Barack Obama, fill de mare blanca i pare kenyà –ara per ara, només amb un avantatge lleuger per a Obama–. Així, doncs, membres de dos grups tradicionalment secundaris en l’alta política nord-americana, negres (que ningú no s’ofengui, és així com molt sovint es reconeixen ells mateixos entre la diversitat de grups del país) i dones, poden aspirar a ser designats candidats.

El fet és molt més rellevant com més ens el mirem en perspectiva històrica. Les dones no van poder votar als EUA (com a molts altres països occidentals) fins al 1920 (anteriorment només es permetia en algun estat), i encara ara només representen el 17% dels 435 membres de la Cambra de Representants (a Catalunya, el 33%). En el cas de la població negra, si bé la XIV esmena (1868) garantia el sufragi a la meitat masculina, la veritat és que múltiples traves de tota mena van impedir que el vot negre fos una realitat a tota la Unió fins a la dècada dels 60. Avui, només el 9% dels membres de la Cambra de Representants americana són afroamericans, quan la població negra representa quasi el 13% de tota la Unió. Més difícil ho tenen les dones negres, que són el 3% dels congressistes, quan representen el 6,6% de tota la població. I si ara sembla natural que sigui el partit demòcrata el que faci aquesta aposta, només cal recordar que aquest partit va ser al segle XIX el gran defensor de l’esclavitud –en relació amb els republicans, defensors del treball lliure– i després de la segregació.

Ara bé, que una dona i un negre, membres de grups tradicionalment subordinats, accedeixin a la presidència, no vol dir que hagin trencat les normes acceptades de fer política, sinó que s’hi mouen perfectament. En tots els terrenys. En el més simbòlic, però no menys important en una societat que es concep ella mateixa com una gran fàbrica de somnis, Clinton i Obama han estat capaços de construir un relat que culminaria de manera brillant amb la presidència de la Nació. La narració d’Obama s’encetà amb un subversiu Dreams from My Father –que portava l’aclaridor subtítol de A Story of Race and Inheritance– i ha desembocat en les més convencionals mirades de biògrafs i periodistes. Per bé que també conclou amb la seva inclusió en el clàssic de James Daley, great speeches by African Americans: Frederick Douglass, Sojourner Truth, Dr. Martin Luther King, Jr., Barack Obama, and others. Obama ja ha deixat d’estar allà on era fins fa poc… entre els ‘altres’ dels «seus». De la capacitat de la dona i l’afroamericà per jugar en el terreny de joc i amb el reglament prefixat, ens en facilita una mostra més quantificable la comptabilitat electoral, la seva capacitat de recaptar diners. Fins a començament d’abril, Obama havia recollit segons dades oficials quasi 200 milions de dòlars, dels quals ja n’havia gastat 154; Clinton n’havia recollit 169 i n’havia gastat 135.

 

La majoria d’aquests diners, procedents de les empreses –moltes de les quals reparteixen els seus diners de manera equitativa entre demòcrates i republicans, sempre amb alguna cridanera excepció, com ara el sector del petroli, bàsicament republicà, o el sector educatiu, marcadament demòcrata.

El que queda de primàries ens dirà, per tant, si és una dona o un afroamericà el candidat demòcrata a les presidencials del 2008. Això sol ja farà història. Però podria fer-ne força més. Les enquestes actuals diuen que podria arribar a la presidència especialment Obama, que a hores d’ara manté un empat tècnic amb McCain, el candidat republicà.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en EL PUNT i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s