Història de l’Empordà

En aquests moments hi ha disponibles tres volums fonamentals per entendre l’evolució històrica de les terres que avui són compreses en les comarques del Baix Empordà i de l’Alt Empordà. Dins de la col·lecció que la Diputació de Girona està dedicant a la història de totes les comarques gironines, ja ha aparegut el volum de l’Alt Empordà (coordinat per Pere Gifre, 2000) i, fa poc, el del Baix Empordà (coordinat per M.Concepció Saurí i Santi Soler, el 2006). A més a més, aquest passat 2007 han aparegut les actes del congrés organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos “El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa” (dins dels Annals d’Estudis Empordanesos). Entre tots tres volums s’ofereixen interpretacions i dades del que ha sigut la vida humana en aquestes comarques, des de la prehistòria a l’actualitat, des de la cultura, l’economia i la política i les restes arqueològiques a l’evolució del paisatge i de la urbanització. En els dos volums de la Diputació, hi he tingut el gust de participar. En el de l’Alt Empordà, analitzant una qüestió clau del XIX: la importància de la tradició republicana. En el del Baix Empordà, oferint una interpretació general de tot el segle XIX.
Entre els molts treballs que hi ha en aquests volums, voldria destacar, per la proximitat amb els temes que estudiem al grup de la Universitat de Girona “Història, Memòria, Identitats”, el treball de Josep Maria Fradera (UPF) sobre la identitat de l’Empordà i el paper fonamental que ha tingut en la configuració de les imatges contemporànies de Catalunya. Fradera hi repassa les flexibles fronteres de les dues comarques, els mites que s’hi han constituït (com el de l’Empordà federal), i el paper fonamental de la literatura, amb Maragall i Pla al capdavant, a l’hora de construir aquestes imatges. Com conclou Fradera, tanmateix, totes aquestes imatges estan avui en dia en crisi. “Allà on hi havia un pastor ara hi ha una grua, allí on hi havia una sirena ara hi ha una moto aquàtica. Més encara, allí on hi havia un inofensiu casino republicà ara hi ha una empresa immobiliària que desitja requalificar sòl agrícola si se li obre una escletxa”. Amb Fradera, podem preguntar-nos si “en aquestes circumstàncies crítiques”, podrà sobreviure “la idea d’un país que havia estat capaç de conciliar paisatge i humanitat”.

(a la foto, el Montgrí des de la zona d’Albons, amb els efectes de la recent onada urbanitzadora. La destrucció massiva del paisatge que ha afectat la línia de costa es trasllada ara més a l’interior)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Història de l’Empordà

  1. Àngel Duarte Montserrat ha dit:

    La resposta a la darrera pregunta és, clarament, que NOOOOOO!!!
    Però no ens donéssim pas a la melangia.
    L’alternativa hagués consistit en fer de tot l’Empordà una mena de Pals ‘a lo grande’, i oi que tampoc hauria tret cap a res?
    A més, no havíem quedat que els federals empordanesos eren materialistes, positivistes, cientifistes, avançats, homes de progrés? Cal tenir confiança en un futur electrificat!
    Abraçades

  2. Genís Barnosell ha dit:

    És clar que la resposta és que No (potser era una mica retòrica i tot, la pregunta, no?) Sense melangia, amb realisme i amb ulls crítics. El problema, per començar, és que allà on el poeta posava sirenes i pastors idíl·lics el que hi havia eren llargues jornades de treball i suor. Per això, quan van venir les oportunitats del turisme va passar el que va passar. Potser ara, però, no ens podem permetre de cometre els mateixos errors… prou tema per a un altre post..

  3. Xavier Luna-Batlle ha dit:

    ¿Un país capaç de conciliar “paisatge” i “humanitat”… ? ¿Voleu dir que no és fer una història que em sembla que es diu “presentista”? (Avui ens sembla molt amable el clima i el paisatge empordanesos). ¿O tocada per la “fama” del paisatge empordanès? ¿O per la bona propaganda que n’han fet gent com Pla? L’Empordà ha estat escenari de moltes guerres, els francesos hi han fet destrosses importants (els francesos anomenats turistes des dels 60 cap aquí també a la recerca de la platja barata). Els aiguamolls eren llocs que generaven problemes higiènics. Els pescadors es fotien de gana. En Barnosell parla de “llargues jornades de treball i suor”, com segurament a tot arreu… Els meus parents empordanesos van haver d’emigrar a Amèrica a principis del XX, morts de gana essent petits propietaris rurals… Tanmateix ja sabem que a muntanya també es passava malament (la història de les trementinaires i dels segadors…) Bé: disculpeu la incursió en un terreny que no és el meu i prengueu-vos-ho com una pregunta.

    • gbarnosell ha dit:

      Bé, suposo que això de conciliar paisatge i humanitat ve del fet que és una zona d’àmplia i antiga història humana i, malgrat això, un paisatge no completament urbanitzat ha anat sobrevisquent. Estic d’acord que aquesta imatge amable de l’Empordà té molt a veure amb la imatge literària que se n’ha fet al XX (n’he parlat en algun post d’aquest bloc), però aquesta història també té vessants terribles, des de la guerra continuada al XVII i inicis del XVIII i després Guerra del Francès i una mica de carlinada, a les condicions de vida dels seus habitants. Des d’aquest punt de vista no estranya gens ni mica que els turistes fossin rebuts com a salvadors, no et sembla?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s