La “previsió social”. Història i futur

Els dies 3 a 5 de juliol ha tingut lloc a Vitòria – Gasteiz el VI Congrés d’Història Social d’Espanya, amb el tema “la previsió social a la història”. En aquest congrés s’han analitzat les múltiples estratègies que al llarg de la història, però sobretot als segles XVIII-XX, s’han utilitzat per proporcionar seguretat a les persones davant les contingències de la vida. Institucions com l’Església, l’estalvi privat, iniciatives privades col·lectives com el mutualisme, l’entorn familiar me´s o menys extens, algunes empreses per als seus treballadors, i, en temps més recents, l’estat, han sigut els principals actors que al llarg del temps han prestat aquesta ajuda.
Sens dubte, la innovació més revolucionària dels temps recents ha estat la intervenció de l’estat. Recaptant impostos a través d’un sistema fiscal progressiu (és a dir, que fa pagar més a qui més té), ha pogut finançar serveis per a tota la col·lectivitat -en un procés, per tant, de redistribució de riquesa.
Malgrat aquesta intervenció estatal, no deixa de sorprendre la continuada vigència dels altres mecanismes de previsió social, ja siguin aquests el mutualisme o les grans empreses per als seus empleats. Així, la família -i, especialment, les dones- han continuat essent el pal de paller de l’atenció a la gent gran, i això només comença a canviar ara molt lentament, i em temo que amb límits molt clars.
Per altra banda, en alguns països europeus -no pas a Espanya, on les prestacions de l’estat sempre han sigut inferiors- es podia pensar fa uns anys que l’expansió continuada de l’estat acabaria substituint del tot els mecanismes no-estatals de prestació de serveis. Ara, després de la resurrecció del liberalisme i de la forta pressió fiscal que imposa les exigències de l’estat, queda clar que això no es produirà. A mig termini, el món de la “previsió social” continuarà essent complex. Amb l’estat com a subministrador molt important de serveis, però amb moltes altres fórmules que el complementin o, fins i tot, el substitueixin. Cadascuna d’aquestes fórmules té, però, les seves implicacions, que caldrà analitzar amb cura.
Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Congressos i jornades i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s