Les esglésies romàniques de la Vall de Boí

entrada actualitzada el 16/1/2014

On? la Vall de Boí, als Pirineus
Què? nou esglésies d’estil romànic
Quan? Construïdes als segles XI-XII
Alguna menció especial? declarades Patrimoni de la Humanitat l’any 2000

Restaurar s’ha convertit en una tasca qüotidiana en la política cultural dels països avançats. Certament, hi ha, i sobretot hi ha hagut, formes molt diverses de “restaurar”. De les pràctiques del segle XIX, que més que “restaurar” inventaven de nou l’edifici, a les pràctiques actuals, en què sovint es diferencia amb cura el vell i el nou, hi ha sens dubte un abisme.

Tanmateix, vist des de la perspectiva d’un contemporanista, tota “restauració” és, en certa manera, una “invenció”: un intent d’anul·lar el pas del temps i de recuperar un passat “ideal” -considerat “ideal” per raons ben diverses: ja sigui per la noblesa dels materials, per les característiques de l’estil, o per la importància atribuïda a un període històric o altre. En aquesta tasca, materials, estils, o períodes són deixats de banda en profit d’allò que es vol “recuperar”.

En aquest sentit, el conjunt romànic de la Vall de Boí és francament modèlic. L’existència de tantes esglésies en un territori reduït ha permès restaurar no només amb la intenció de “recuperar” els edificis “ideals” dels segles XI o XII sinó mostrar també el pas del temps fins a començaments del segle XX. Així, per posar només uns exemples, si Santa Maria de Taüll és un cas clar de restauració a la recerca de l’ “ideal” medieval, a Santa Maria de Cardet s’ha mantingut l’interior tal i com va arribar a començaments del segle XX -respectant, per tant, les aportacions barroques (que, en canvi, van ser eliminades a la dècada de 1970 a Sant Feliu de Barruera)-, i a Sant Quirc de Durro conviuen una còpia del frontal d’altar romànic, una imatge gòtic i el retaule barroc, alhora que s’ha mantingut el campanar d’espadanya, d’època moderna. Per tot plegat és un lloc ideal, per tant, per observar no només els vestigis d’època medieval, sinó també la seva transformació fins als nostres dies.

Les esglésies, tal i com han quedat, d’aparença (a grans trets) més antiga a més moderna són les següents:

Sant Joan de Boí conserva molts elements constructius del segle XI. En el procés de restauració, a més, es van arrebossar totes les parets interiors i es van reproduir tots els fragments de pintura coneguts, buscant que el conjunt del temple s’assemblés el més possible a com era al segle XII. Cal recordar que les esglésies romàniques, lluny de ser el seu interior de pedra repicada, eren arrebossades i pintades tant com es podia, donat el que es coneix com “l’horror al buit” de l’home del romànic. Una primitiva coberta de fusta va ser substituïda per voltes.

L’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall va tenir un primer moment constructiu al segle XI i va ser ampliada al segle XII però seguint els models constructius del segle anterior. En algun moment posterior la nau i la façana van caure i es van reconstruir. És d’una sola nau i coberta de fusta. En destaquen el porxo a la seva cara nord i el seu esbelt campanar. En la restauració de la dècada de 1990 es va recuperar el seu absis, destruït a inicis del segle XX.

Sant Climent de Taüll, església bastida sobre un temple del segle XI, va ser consagrada a la primera meitat del segle XII. És de tres nau culminada cadascuna amb un absis semicircular, i és coberta per voltes. Es va restaurar per primer cop a la dècada de 1970 i definitivament en 2000-2001, tot buscant una imatge ideal, però només s’han repintat les pintures de l’absis (les originals són al MNAC).

SantCliment

Santa Maria de Taüll, construïda també sobre un temple del segle XI, va ser consagrada el 1123, un dia després de Sant Climent. També és de tres naus amb els seus absis corresponents i coberta de voltes. A l’època barroca se la va transformar en una església d’una sola nau tot convertint les dues naus laterals en capelles. La restauració de 1971, però, la va restituir a l’estat del segle XII, tot cercant també un model ideal i amb pintures a l’absis (les originals també son al MNAC).

Sant Feliu de Barruera també té elements constructius del segle XI, ampliat al segle XII. És d’una sola nau amb un fragment de nau transversal o transsepte amb un absis que li dóna la seva assimetria característica. Als segles XVII i XVIII es va sobrealçar la nau i s’hi van fer aportacions barroques que van ser eliminades a la restauració de la dècada de 1970.

L’església de l’Assumpció de Cóll és també d’una sola nau amb volta, construïda al segle XII, i en destaca l’ornamentació de la portada. El campanar és gòtic. Fou restaurada a la dècada de 1970.

La Nativitat de Durro va ser construïda al segle XII, amb la mateixa estructura que Santa Eulàlia d’Erill la Vall, i ampliada als segles XVI i XVII, afegint-hi dues capelles d’estil gòtic i una sagristia barroca. Al segle XVIII també s’hi van fer reformes. La restauració de la dècada de 1980 va eliminar les capelles.

L’ermita de Sant Quirc de Durro és un petit edifici d’una sola nau amb un absis semicircular. Als segles XVII-XVIII es va construir la volta de la nau i un campanar d’espadanya. Al seu interior es pot veure una còpia d’un frontal d’altar romànic -una pintura sobre taula que es posava davant de l’altar, l’original de la qual és de vora l’any 1.100-, la imatge gòtica de sant Quirc i Santa Julita, i un retaule barroc.

Santa Maria de Cardet també és una església d’una sola nau culminada amb un absis semicircular construïda als segles XI i XII i refeta als XII-XIII després de l’enfonsament de la nau. S’hi van fer noves reformes als segles XVII i XVIII que li van donar la forma amb què va arribar a inicis del segle XX i que la restauració de 2005-2006 va respectar.

En definitiva, el grup romànic de la Vall de Boí presenta característiques pròpies. Malgrat que en bona part correspon al segle XII i presenta millores típiques d’aquest segle, com ara un aparell regular (és a dir, pedra tallada seguint models molt regulars), presenta tot ell una imatge arcaïtzant, ja que segueix els models de romànic lombard del segle XI, ben caracteritzat per les arcuacions lombardes dels absis, com es veu en aquest detall de Sant Climent de Taüll (AL a la imatge), en forma de petits arcs i columnes. Així, amb els mateixos materials s’aconseguia una decoració del mur.

DetallSant Climent

Del grup en destaquen els seus campanars i la seva pintura, avui conservada al MNAC. Les esglésies foren recolzades pels senyors de la vall, els senyors d’Erill, que depenien dels comtes de Pallars, i que lluitaren amb Alfons el Bataller en la conquesta de Barbastre, Zaragoza, Tdela i Calatayud, a la primera meitat del segle XII.

Tot el grup ha estat objecte d’una àmplia restauració, inicada a la dècada de 1970 i culminada recentment.  En general, les restauracions de la dècada de 1970 aspiraven a retornar els edificis a l’estat que tenien quan van ser construïdes. Les darreres restauracions, en canvi, són més respectuoses amb les successives transformacions que han tingut al llarg del temps.

L’any 2000 les nou esglésies van ser declarades Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO va valorar que es tractava d’un exemple especialment pur d’art romànic, situat en un entorn rural pràcticament intacte. Al mateix temps, va valorar que testimoniaven el profund intercanvi cultural que es va donar en l’Europa medieval i, en particular, a través de la barrera que geogràfica que suposen els Pirineus.

Per saber-ne més:

– Patronat de la Vall de Boí (què fer a la Vall de Boí, a més de visitar romànic)
– Centre del Romànic de la Vall de Boí (àmplia informació, i també horaris, tarifes, visites guiades, activitats, …)
– Camp d’aprenentatge Vall de Boí: dossiers per ESO i Batxillerat sobre el romànic de la Vall
– UNESCO, World Heritage List – Catalan romanesque Churches of the Vall de Boí

– Eduard Carbonell, L’art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. I, Barcelona, Eds.62, 1974
– Antoni Pladevall, dir., Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1987

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s