Serrallonga, llegenda i història

Links actualitzats a febrer de 2014
L’emissió per part de TV3 de la minisèrie “Serrallonga” ha provocat un seguit de comentaris sobre la seva veracitat històrica i sobre la convenìència o no d’emetre programes com aquest. Aquí en teniu uns quants -en alguns, a més, hi ha opinions dels lectors:
– TV3, per començar, hi ha dedicat una pàgina web específica i s’ha mostrat molt satisfeta amb l’audiència aconseguida, cosa que demostra, a parer meu, que els programes amb contingut històric -sigui aquest més o menys llegendari, més o menys ben aconseguit- tenen un públic prou important.

La minisèrie de TV3 “Serrallonga” ha estat un gran èxit, com ja va validar l’audiència del primer dels episodis, emès dijous per TV3, i que va ser líder d’audiència a Catalunya, amb una mitjana de 655.000 espectadors i una quota del 21%. Et vas perdre algun dels dos episodis? El sevei 3alacarta t’ofereix la possibilitat de tornar-los a veure!

“Serrallonga” repassa la història de Joan Sala i Ferrer, el mític bandoler català del segle XVII que de pobre pagès es va convertir en un heroi indomable.

El rodatge va durar deu setmanes, amb un equip de 150 persones, 2.000 figurants, 500 sessions de cavalls, armes, vestits i una recreació fidel del món de l’heroi Serrallonga, reforçada per les tecnologies digitals.

– A El Periódico, el filòsof Josep M. Terricabras lloa els esforços fets per documentar la vida de Serrallonga, però en critica l’accent “xava”.
– A La Vanguardia, Màrius Serra la valora molt positivament -fins al punt de qualificar de “quejas pacatas” algunes fetes sobre el seu contingut històric- excepte en el tema de la llengua. Sergi Pàmies al mateix diari, com Màrius Serra, valora especialment l’esforç per fer sèries a partir de la pròpia història.
– A El País ja la lloaven abans d’emetre-la (i més)

Cuatro años de preparación, 10 semanas de rodaje con un equipo de 150 personas entre actores y técnicos, 2.000 figurantes y un presupuesto de 4,2 millones de euros: son sólo algunas de las cifras deSerrallonga. La llegenda del bandoler, la miniserie de dos capítulos coproducida por TV-3, TVE y Oberón que recrea el mito del famoso salteador de caminos que aterrorizó y sedujo a la Cataluña del primer tercio del siglo XVII. La serie ha sido dirigida por Esteve Rovira y se estrenará el jueves en TV-3 (21.45 horas), que al día siguiente ofrecerá el segundo capítulo. Durante el primer trimestre de 2009 se emitirá por TVE

“Poder hacer Braveheart en Cataluña requiere un esfuerzo compartido”, señaló ayer Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya (TVC) con relación a la red de complicidades que ha impulsado el proyecto. La idea de llevarlo a cabo fue del propio director.

El cineasta Esteve Rovira se encuentra en pleno rodaje de un ambicioso proyecto que puso en marcha hace ahora cuatro años. Un telefilme épico sobre el bandolero catalán Serrallonga, quien a principios del siglo XVII se hizo el amo de los bosques de las Guilleries (Osona) y cuyas andanzas han pervivido hasta nuestros días a través de leyendas y canciones populares.

Elsingulardigital.cat ha preguntat a historiadors com Antoni Pladevall i Xavier Torres i en fa una valoració molt negativa.
La minisèrie no ha estat ben acollida pel historiadors experts en el tema. Concretament, l’especialista en la figura de Serrallonga, Antoni Pladevall, ha qualificat de “descepcionant” la producció. “Joan Sala sempre serà un personatge discutible. En aquest cas l’han tractat força bé, però s’han inventat personatges que mai han existit, els quals perjudiquen a la història, i a altres els fan fer el que ells volen”. Per exemple, hi ha el cas de la Baronessa de Savassona, interpretada per Bea Segura com amant de Serrallonga, personatge no real però que protagonitza les escenes pujades de to de la sèrie, o el fill sacerdot del bandoler, a qui li doblen l’edat, ja que quan va ser executat el pare ell era tot just un nen. En definitiva, segons Pladevall, TV3 s’ha decantat per l’espectacle i no per difondre la realitat històrica del personatge. Respecte el context històric, sí han optat per respectar la realitat, “afortunadament en aquesta versió no lluiten amb espases”, però han caigut en la “caricaturització”, diu l’historiador (…) Segons Esteve Rovira la sèrie no és “explícitament reivindicativa” però admet que “sí que s’hi pot trobar quelcom de reivindicatiu” en l’època en què ocorren els fets: “La història tota sola ja dóna prou informació quan parla de la voluntat d’independència dels nobles catalans i de l’opressió que pateix el poble a causa del poder que exerceixen els castellans”. Un esperit de defensa del país per part del bandoler que neguen els historiadors: “De to catalanista no n’hi ha en la vida d’en Serrallonga, els historiadors mai hem trobat connotacions d’aquesta mena”, assegura el professor Xavier Torres, expert en bandolerisme.
– La meva valoració sobre “Serrallonga”, en fi, va sortir a El Punt: Genís Barnosell, “Torna, torna, Serrallonga“, El Punt, 12/11/2008
Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en EL PUNT i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Serrallonga, llegenda i història

  1. Francesc ha dit:

    He llegit la teva valoració a El Punt. Crec que no toquen el tema de la relació entre senyors i bandolers perquè, com va quedar clar en aquell programa de televisió de Toni Soler de fa pocs anys, Serrallonga havia de ser el català de la història “perquè va ajudar a molta gent”. Paraules textuals d’una actriu de la sèrie El cor de la ciutat. Suposo que és la mateixa connexió “lògica” que considera fortaleses com Montlluís i Montjuïc com espais d’opressió, mentre els castells catalans del segle XIV eren parcs temàtics dignes d’admiració.

  2. Dani ha dit:

    A mi em sembla bé que es facin pel·licules de temàtica històrica o llegendària, de fet són dues coses que m’agraden. El que crec, d’altra banda és que s’hauria de deixar clara la diferència entre el que és història i el que és llegenda.

  3. Dani ha dit:

    Per cert:
    He trobat aquesta pàgina per casualitat. Felicitats pel blog! M’aniré passant.

  4. Genís Barnosell ha dit:

    Gràcies pels vostres comentaris. La diferència entre història i llegenda és fonamental. I sí, tothom veu el que vol en les fortaleses que hi ha al nostre país -i als altres països també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s