El Pla de Bolonya. Preguntes i respostes.

Com que alguns alumnes s’han adreçat al coordinador preguntant coses molt concretes sobre l’EEES, heus aquí una visió general del procés i algunes d’aquestes preguntes que tenen a veure amb les competències del coordinador d’estudis.

QUÈ ÉS BOLONYA? UNA PERSPECTIVA GENERAL

Bolonya és un Pla que pretén la homogeneïtzació de l’educació superior en el marc de la Unió Europea. De tota manera, podríem dir que hi ha “moltes Bolonyes”. Hi ha, en primer lloc, una “Bolonya estricte”, formada per aquells eelments consensuats a nivell europeu i que serveix de guia per al desenvolupament que en fa cada estat. Entre aquests elements cal destacar:
– La Declaració de Bolonya (19/6/1999), un document breu i simple, que es marca una sèrie d’objectius: un sistema comparable de titulacions basades en dos cicles principals,;un sistema internacional de crèdits; promoure la mobilitat d’estudiants, professors i investigadors; promoure la cooperació europea per assolir majors estàndards de qualitat; i promoure en definitiva una dimensió europea de l’educació superior (llegiu-la a la pàgina de la CRUE, apartat “Espacio europeo” -alguns documents estan disponibles en espanyol aquí). Aquesta declaració ha estat desenvolupada posteriorment, establint el que ara ja es té per conegut (vegeu aquest procés a la pàgina web oficial per als anys 2007-09 del procés de Bolonya):
– Un sistema basat en un primer cicle (grau) de 180-240 crèdits; un segon cicle (post-grau) de 60-120; i un tercer cicle (doctorat) que no té necessàriament crèdits assignats. En aquest sistema la “employability” és fonamental. La “employabitiy” es defineix com “the ability to gain initial employment, to maintain employment, and to be able to move around within the labour market”.
– Un sistema de qualificacions a la fi de cada cicle que garanteixi un conjunt de “outcomes” clar (és el que vulgarment es coneix com els descriptors de Dublin, malgrat que hi ha hagut desenvolupamens posteriors: llegiu-los aquí, apartat “descriptors”). Per exemple, pel que fa a les qualificacions de qualsevol primer cicle:

Qualifications that signify completion of the first cycle are awarded to students who:
• have demonstrated knowledge and understanding in a field of study that builds upon their general secondary education, and is typically at a level that, whilst supported by advanced textbooks, includes some aspects that will be informed by knowledge of the forefront of their field of study;
• can apply their knowledge and understanding in a manner that indicates a professional approach to their work or vocation, and have competences typically demonstrated through devising and sustaining arguments and solving problems within their field of study;
• have the ability to gather and interpret relevant data (usually within their field of study) to inform judgments that include reflection on relevant social, scientific or ethical issues;
• can communicate information, ideas, problems and solutions to both specialist and non-specialist audiences;
• have developed those learning skills that are necessary for them to continue to undertake further study with a high degree of autonomy.

El sistema de qualificacions es basa en els descriptors de Dublin , que ofereixen “generic statements of typical expectations of achievements and abilities associated with awards that represent the end of each of a Bologna cycle)

– Un sistema de crèdits que ha de permetre la fàcil mobilitat d’estudiants (ECTS)
– Sistemes d’avaluació de la qualitat de tot el sistema

A partir d’aquí, els estats han desenvolupat i aplicat el Pla. L’estat espanyol, per exemple, ha decidit que els graus fossin de 240 crèdits, amb la qual cosa els post-graus seran, molt majoritàriament, de 60 (a la pàgina de la CRUE, “Espacio europeo – Lista completa de documentos”, hi trobareu el desplegament legislatiu). En el cas espanyol, una institució clau per a la modulació dels nous graus haurà estat ANECA. A la seva pàgina web es troben els criteris amb els quals s’estan avaluant els nous graus. S’hi demana una justificació del nou títol (que avali la seva importància acadèmica, científica i professional), els objectius que es volen assolir, els mecanismes d’accés i admissió d’estudiants), tota la planificació dels ensenyaments, els recursos necessaris per a desenvolupar-los, els resultats esperats, els mecanismes per garantir-ne la qualitat, i un calendari d’aplicació.

En l’àmbit català, el CIC ha posat èmfasi en que “els titulats tinguin un bon coneixement d’una tercera llengua, hagin realitzat pràctiques externes i hagin adquirit competències generals”. El DIUiE, per la seva banda, ha posat èmfasi en les sortides professionals dels nous titulats i en l’existència d’una demanda social suficient per a cada titulació.

Finalment, la Universitat de Girona ha posat molt d’èmfasi en el canvi que hauria de suposar Bolonya en les metodologies docents, com es pot comprovar en les publicacions de la Guia per a l’adaptació a l’EES. La interpretació concreta que n’ha fet el rectorat va portar a un gran debat a la Facultat de Lletres, com a resultat del qual es va publicar el document “Noves metodologies, velles ideologies“.

ALGUNES PREGUNTES MÉS CONCRETES

Què passa amb la titulació d’Història en el marc de l’EEES?
El nou grau d’història es un dels que ja s’han aprovat a la UdG per tal de començar-lo al curs 2008-2009, i falten en aquest moment l’aprovació d’ANECA i del DIUiE. És un grau independent, que no té tronc comú amb cap altre grau i que incorpora com a principals novetats la realització de pràctiques i d’un treball de fi de grau. En podeu veure una valoració en el post anterior.

Els alumnes actuals s’hauran de passar al nou grau i convalidar les assignatures?
En aquest moment, el que està previst a tota la UdG és que els nous graus s’implantin any a any, de manera que l’any que ve començaria només el 1r curs del nou grau. Els estudiants que ja cursin la llicenciatura podran acabar els seus estudis amb el pla actual.

Es podrà estudiar i treballar?
Molts consideren que l’estudiant “ideal” de l’EEES és un estudiant a temps complet. De tota manera, les memòries dels graus han hagut de justificar que es podran seguir els estudis a temps parcials i que les normes de permanència de la universitat seran prou flexibles com per adaptar-se a les necessitats de l’alumnat. De tot això crec que es pot deduir que es podrà estudiar i treballar al mateix temps.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc del coordinador i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s