Per què els i les estudiants no participen en la vida “política” de les universitats?

El resultat del referèndum sobre Bolonya que hi ha hagut a la UB ha tingut un resultat absolutament favorable a paralitzar el procés. Un 93,1% dels votants ho han fet en aquest sentit. S’ha objectat de seguida que només han votat un 20,35% dels estudiants censats, amb la qual cosa el resultat seria molt poc representatiu. Els estudiants anti-Bolonya, en canvi, han pogut afirmar que aquest resultat era tot un èxit perquè en les darreres eleccions a rector només van votar poc més del 5% d’estudiants. El fet és, però, que d’una manera o altra, la majoria dels estudiants es desentenen del tot del que passa a la Universitat més enllà dels seus estudis concrets.

A la UdG, el fet no és tant greu, però hi ha poca diferència.

clipboard012

Potser sí que els estudiants actuals són molt “pragmàtics” i només es preocupen del seu títol però també salta a la vista que la participació augmenta a mesura que augmenta l’estabilitat del víncul a la universitat, ja sigui la UB o la UdG. Des d’aquesta perspectiva els i les estudiants es veuen com a passavolants en una institució que, per altra banda, almenys a l’hora d’anar a votar, tampoc els fa gaire cas, ja que continua aplicant el vot ponderat a les eleccions.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc del coordinador i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Per què els i les estudiants no participen en la vida “política” de les universitats?

  1. Tal volta caldria considerar d’altres aspectes de desmotivació de l’alumnat?

    Per exemple, en la pretèrita però no llunyana etapa d’estudiant a la UAB d’un servidor no vaig votar mai i la causa no fou la qüestió del vot ponderat.

    • gbarnosell ha dit:

      Pot molt ben ser que hi hagi altres raons. Estic obert a totes les suggerències, especialment per part d’estudiants i d’ex-estudiants que no tinguin aquesta etapa gaire llunyana.

  2. És possible que aquest fenomen no passés a la UdG. A la UAB passava –i passa– el següent:

    La multiplicitat d’organismes amb poder de decisió i l’obertura (teòrica i real) a l’alumnat no va aconseguir mai d’atreure. L’obertura no s’acompanyà mai d’una creació de consciència i organització de promoció –això a la UAB era molt extrem–, de grup i d’institució universitària. El grup no disposava dels instruments propis de representació perquè el poder romania a mans de l’assemblearisme estudiantil, profundament tancat, sectari i ideologitzat que impedia, alhora, l’ingrés de l’alumnat als organismes de poder universitari (departament, facultat, claustre) i ho controlava o boicotejava. La manca d’una jerarquia clara en els poders institucionals i l’erecció de contrapoders monopolistes, parcials i desmotivadors provocava –i provoca– una confusió, un desori i, finalment, una apatia vers la implicació institucional universitària.

    El model anglosaxó, en part, no ha caigut en aquesta dinàmica i manté una implicació major de l’alumnat amb les institucions universitàries.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s