Tendències Historiogràfiques II (4): la nova història política i la nova història cultural

Com hem vist, el “gir cultural” ha estat una característica força extesa de la historiografia de les darreres dècades. Una forma concreta d’aquesta nova història cultural ha estat el que s’ha denominat la “història cultural del social”. Llegeix els següents textos i individualitza les característiques d’aquesta aproximació historiogràfica en comparació a altres maneres de fer història.

[Cal superar] les faux débats engagés autor de la division (…) entre l’objectivité des structures (…) et la subjectivité des représentations (…). Tenter de la surmonter exige, d’abord, de tenir les schèmes générateurs des systèmes de classification et de perception comme de véritables “institutions sociales”, incorporant sous la forme dé répresentations collectives les divisions de l’organisation sociale (…), mais aussi de tenir, corollairement, ces représentations collectives comme les matrices de pratiques constructrices du monde social lui-même (Roger Chartier, “Le monde comme représentation”, Annales, 44/6, 1989, p.1513)

[El concepto de representación] permite (…) designar y ligar tres realidades capitales: en primer lugar, las representaciones colectivas que incorporan en los individuos las divisiones del mundo social y que organizan los esquemas de percepción y de apreciación a partir de los cuales clasifican, juzgan y actúan éstos; a continuación, las formas de exhibición del ser social o de la potencia política tales como, mediante la imagen, el rito, o lo que Weber llamaba la “estilización de la vida”, signos y performances simbólicas las ofrecen a la vista; y, finalmente, la “presentificación” en un representante (individual o colectivo, concreto o abstracto) de una identidad o de un poder, dotado así de continuidad y estabilidad (R.Chartier, “De la historia social de la cultura a la historia cultural de lo social”, Historia Social, 17, 1993, p.101)

Reconocer que la realidad pasada no es accesible (las más de las veces) sino a través de los textos que pretendían organizarla, someterla o representarla no es, sin embargo, postular la identidad entre dos lógicas: por un lado, la lógica logocéntrica y hermenéutica que gobierna la producción de los discursos; por el otro, la lógica práctica que regula las conductas y las acciones (…) Por otra parte, hay que reconocer que la construcción de los intereses mediante los discursos está también socialmente determinada, limitada por desiguales recursos (lingüísticos, conceptuales, materiales, etc.) de que disponen quienes la producen (R.Chartier, “De la historia social de la cultura…”, p.98)

Lectures: textos de R.Chartier i P.Burke citats al dossier del tema.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Tendències Historiogràfiques II (4): la nova història política i la nova història cultural

  1. Que bonic en Chartier! És tan absolutament genial el terme de la “representació”…

  2. Pere Joan ha dit:

    article Chartier penjat!

  3. A. Garcia ha dit:

    Ja tinc els quatre comentaris penjats!

  4. MDQ ha dit:

    Ho sento, però havia oblidat penjar-ho.
    Aquí el teniu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s