Notas sobre la crisis (II): salarios y precios de la vivienda

En el dossier que el número de noviembre del Informe Mensual de la Caixa dedicaba a los EUA se publicaba una interesante gráfica que mostraba la evolución de los precios de la vivienda en este país en relación con el salario medio.

eua

La conclusión del gráfico era clara: en el reciente boom immobiliario, mientras se suponía que todo iba bien, en realidad el salario medio estaba perdiendo rápidamente capacidad adquisitiva en relación a los precios de la vivienda. O sea que, enmascarado por la facilidad de crédito y por el aumento de la riqueza en inmuebles de las famílias, la mayoría de asalariados se estaban empobreciendo en términos relativos -mientras se beneficiaban aquellos relacionados con el sector de la construcción. Este fenómeno debe  haberse producido en todos aquellos países en que se ha producido el citado boom. En un estudio publicado en el número 91 de Nota d’Economia (la revista de economía de la Generalitat de Catalunya) (A. Garcia Masiá i J. Roca Cladera, Estratègies d’emancipació i accessibilitat a l’habitatge) se muestra que, en Barcelona, con el efecto combinado de la evolución de los salarios, el tipo de interés y el precio de la vivienda, un hogar joven debía dedicar entre 5 y  8 años de sus ingresos íntegros para pagar su vivienda entre 1991 y el año 2000, mientras que en 2007 debía dedicar casi 14.

Ahora todos los datos indican que el precio de la vivienda debe bajar. Según algunos, un 40%. La cuestión es: ¿lo hará?  Si lo hace, significará que los salarios recuperan poder adquisitivo, aunque ya se ve que con altos costes en ocupación (con lo que está garantizado que incluso desde los trabajadores las lecturas de la crisis serán bastante distintas según el sector y según la situación personal).  

¿No hubiera sido mucho mejor intervenir durante el boom para limitar estos efectos perversos?

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Notas sobre la crisis (II): salarios y precios de la vivienda

  1. albertsh ha dit:

    La meva humil opinió és que si la capacitat de comprar béns immobles baixa alhora que puja la d’adquirir béns mobles, és molt més difícil veure les coses d’aquesta manera que proposes.
    No obstant, segur que hi ha més causes.
    Aquesta és la hipòtesi: que amb aquella part quantitativament més petita del que queda del sou, es puguin comprar més productes de consum.

    • gbarnosell ha dit:

      La facilitat de crèdit i la facilitat de vendre la vivenda i, per tant, de canviar-la, obscureix que cada vegada fan falta més anys de sou per pagar-la. Si tot va amunt, tothom se sent content; el problema es produeix quan el crèdit s’acaba i l’ocupació es contrau …

  2. MDQ ha dit:

    Dificilment els governs podien intervenir perquè ells també s’estaven beneficiant d’una conjuntura que estava incrementant substancialment les seves arques per mitjà de les plusvàlues, l’iva sobre el preu de venda dels immobles, les llicències d’obra,… En un món on només es valora el resultat a curt termini aquest increment desorbitat dels preus permetia al govern (de qualsevol color) col·locar-se la medalla de ser els artífex del gran creixement econòmic. El que vingui darrera ja carregarà amb el mort, segur que pensaven.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s