L’educació en valors i la història

A La Vanguardia d’ahir, Doudou Diène, ex-relator especial de l’ONU en matèria de racisme, que participava en unes jornades del Centre Unesco de Catalunya, explicava que

El racismo es un iceberg: lo que combates con la ley es la parte visible; hay que llegar al fondo para cambiar las fuentes profundas, y eso hay que hacerlo desde la infancia.

A la pregunta de com s’havia de fer això, la resposta era clara:

Hay que reescribir y enseñar la historia de otra manera, porque todas las historias nacionales son construcciones de odio y prejuicio hacia otro. El español actual, por ejemplo, no sabe lo que debe a la cultura árabe, la historia borró ese período prodigioso de interacción que construyó la España moderna

Jo penso que la primera fase del que demana Doudou Diène ja està feta en gran part. O, si més no, ja hi ha prou bona història que explica les profondes interaccions dels diferents pobles al llarg de la història. Aquest tipus d’història també s’explica molt sovint a les classes d’història, però certament una major interacció entre la història i l’educació en valors, a la primària i a la secundària, les beneficiaria a ambdues. La història apareixeria més relacionada amb els problemes actuals i l’educació en valors defugiria el caràcter excessivament abstracte i de pura bona voluntat que té molt sovint.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’educació en valors i la història

  1. Alfons ha dit:

    Hola Genís!
    No sé si el racisme podria desaparèixer o perdre intensitat a partir de canvis en l’educació. No ho tinc clar, perquè tant al barri, com a les ciutats o països, entre els humans, sempre hi ha espai per identificar un “nosaltres” i assenyalar clarament a uns altres com a “altres”. És força repugnant veure com darrera de pors, egoismes, temors van justificant-se un seguit d’arguments que pretenen robar la condició humana als “altres”. Comença a sortir algun grup polític que té moltes de les característiques del feixisme: imaginar un passat idílic abans de l’arribada dels “altres”, odi i criminalització dels immigrants, indicar que l’apocalipsis està a la cantonada si no s’actua immediatament de manera bàrbara, acusar tothom de la “terrible” situació i presentar-se com els salvadors de la pàtria, del barri o del poble. A les últimes eleccions a Catalunya, algun partit important i seriós va adoptar com a lema una frase que era certament perillosa, si es té en compte certs ambients de ràbia i favorables a l’exclusió. Hannah Arendt proposava una actitud radical i global: responsabilitat individual per mostrar-se irreductible davant el racisme. Sabia què podia passar si algunes actituds es consolidaven…
    Una abraçada forta (haig de venir a veure’t per parlar una estona) i molts records, Alfons.

    • gbarnosell ha dit:

      Hola Alfons. Certament, també penso que és molt discutible que l’educació formal pugui revertir certes influències socials. Però estic segur que una educació en valors que només sigui abstracta i “buenista” encara pot menys. Sense anàlisi de la realitat no hi ha res a fer, i en aixo la història pot ajudar molt, no creus?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s