La repressió a la rereguarda catalana (1936-39)

És ben conegut que la Guerra Civil espanyola va provocar una terrible onada de repressió que va costar la vida o l’exili a milers de persones, al mateix temps que institucions o organitzacions de tota mena van veure destruït o expropiat el seu patrimoni. És també ben conegut que aquest procés es va viure en el dos bàndols de la guerra. Ja fa trenta anys, per exemple, que Pelai Pagès escrivia que a Catalunya i a tota l’Espanya republicana es “va iniciar una voràgine de crims i abusos” que van fer que “mòbils polítics molt ambigus, lleus sospites d’haver votat un partit de dreta o simplement afanys de revenja personal eren motius més que suficients perquè algú fos objecte d’un dels famosos ‘paseos’ a l’Arrabassada o a qualsevol altre indret dels afores de Barcelona” o de qualsevol altra població. Un capítol fonamental d’aquesta repressió, afegia Pagès, havia sigut la repressió religiosa, “que en alguns casos va assolir graus d’extrema violència”. Revisions recents del tema han destacat els lligams d’aquesta repressió amb les organitzacions antifeixistes i amb les institucions de la Catalunya republicana i el seu caràcter arbitrari, si bé s’ha continuat insistint en els esforços de les autoritats per limitar-la. També s’ha destacat com la conjuntura (una derrota, notícies vingudes de l’Espanya nacional, etc.) podia ser important per explicar determinats atacs, i com la persecució religiosa va tenir algunes sonores excepcions, encara que ben limitades, en grups o persones que podien ser eximits de la seva identificació amb les dretes.

En aquest context historiogràfic, en els darrers dos o tres anys han aparegut al mercat un conjunt de llibres, elaborats o editats per periodistes o aficionats a la història, que tracten diversos aspectes d’aquesta repressió. Alguns d’ells han tingut un notable èxit i demostren l’interès de la societat per aquest tema. Dietaris i memòries aporten noves dades sobre la repressió que va tenir lloc a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil. Podeu trobar-ne una valoració a: Genís Barnosell, “La repressió a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil”, L’Avenç, n.346, maig 2009, pp.58-60. Els llibres comentats són:

  1. Jordi Font i Salomó Marquès, edició i estudis preliminars a cura de, Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas (abril de 1938 – maig de 1939), Girona, Diputació de Girona, 2008
  2. Miquel Mir, Entre el roig i el negre, Barcelona, Ed.62, 2006 [Girona, CCG, 2005]
  3. Miquel Mir, Diari d’un pistoler de la FAI, Barcelona, Proa, 2008 [en castellà, Barcelona, Destino, 2007]
  4. Toni Orensanz, L’òmnibus de la mort: parada Falset, Barcelona, Ara Llibres, 2008
  5. Joan Pons Garlandí, Un republicà enmig de faistes, Barcelona, Ed.62, 2008 (edició a cura de Josep Poca)
  6. Carles Ribera, Notícia d’un republicà. Biografia i textos de Joaquim Aleixandri. [S.l.] : Centre d’Estudis Selvatans / Ajuntament de Caldes de Malavella, 2006
  7. Carles Ribera, Cent dies de juliol. Un testimoni de la revolució llibertària, Barcelona, Proa, 2007

Llibres, en definitiva, que il·lustren amb claredat d’exemples i de matisos els múltiples lligams dels “incontrolats” amb les organitzacions antifeixistes i amb els mateixos organismes de govern que operaven a la Catalunya en guerra i les profundes divisions que afectaven el bàndol “republicà”. Mostren, també, la utilitat que poden tenir la biografia i les memòries per a il·lustrar aspectes de la història general. Per tal de ser plenament utilitzables per a la historiografia, tanmateix, una i altres han de reunir algunes característiques que no sempre es compleixen (…)

D’aquí que fóra molt convenient que en el cas de memòries redactades al llarg del temps s’explicités en quin moment ho van ser. I que s’explicités igualment com i en quin moment han estat fetes les entrevistes que en molt d’aquests llibres completen la informació d’arxiu i de les memòries o dietaris. I, al capdavall, seria molt convenient que una còpia de tota aquesta documentació es lliurés a un arxiu públic per tal de facilitar-ne la consulta, ja que el caràcter científic d’una obra d’investigació depèn de la mesura en què forneix a altres investigadors la possibilitat de comprovar el que explica.

En definitiva, l’actual “moment memorialístic” està resultant enormement ric en la localització i difusió de documentació privada que en altres circumstàncies segurament restaria en l’anonimat o simplement desapareixeria. Però en la seva explotació no es pot ignorar el mètode historiogràfic. No sigui que d’aquí a un temps resulti que alguns d’aquests llibres siguin més una font per entendre la necessitat actual de recuperar la història de la guerra civil i el franquisme, que no pas una font de la història del segle XX.

Els detalls de cada llibre els trobareu a L’Avenç.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La repressió a la rereguarda catalana (1936-39)

  1. Maximiliano Fuentes ha dit:

    Felicitacions pel començament de la nova col·laboració. Ja seguiré les teves recomanacions i crítiques. La primera m’ha semblat molt interessant. Fins aviat!

  2. Genís Barnosell ha dit:

    Gràcies Maxi, procuraré que la secció sigui útil.

  3. Retroenllaç: Anarquistes i baixos fons | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s