L'abstenció a les eleccions europees: de què ens sorprenem?

Les eleccions europees de 2009 hauran marcat una nova fita en la història de l’abstenció europea occidental, ja que la participació ha arribat només al 43,09% (dades provisionals) a tota la Unió, quan fa 30 anys era del 61,99%. La majoria dels grans estats occidentals ha seguit aquesta tendència: a França la participació ha sigut del 40,48%, a Alemanya del 43,3%, a Espanya del 44,3%. Només a Itàlia la participació ha sigut molt més alta, assolint el 66,46% ( si bé fa 30 anys era del 85,65%). Com és conegut l’abstenció té raons profundes -que ara no vénen al cas- fonamentades en el grau de satisfacció, de desconfiança o d’allunyament respecte de la política. Només enquestes molt acurades que diferencïin entre regions, municipis, grups socials o culturals, poden donar-ne compte, de manera que les generalitzacions fàcils no serveixen. És conegut que la conjuntura econòmica és també prou important per explicar la participació. I, finalment, el tipus d’elecció concreta també influeix molt.

Més enllà, per tant, de les raons profundes que expliquen la creixent abstenció occidental, en el cas de les eleccions europees hi ha, almenys, una raó que sembla prou importants. Malgrat que el Parlament europeu ha anat assolint més poder del que tenia fa uns anys, i malgrat que en aquests moments gran part de la legislació dels estats ja és d’origen europeu, el cert és que la política continua essent estatal. No només la campanya europea és estatal, els candidats són estatals i els problemes rellevants que es tracten són estatals, sinó que en el període que podríem anomenar inter-electoral -és a dir, entre una i altra elecció- els partits i els Parlaments fan veure que la major part de decisions es prenen a nivell estatal -o sub-estatal-, i només una vegada cada quatre anys es recorden de dir que, de fet, molt bona part del que fan s’ha decidit a nivell europeu. Potser el reconeixement d’aquest fet i la introducció de les discussions europees en la política quotidiana seria una manera de donar-li rellevància a aquesta “política europea” tan allunyada actualment del dia a dia.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s