La construcció de l’estat espanyol contemporani

Acaba de sortir publicat a les Publicacions de la Universitat de València el llibre, coordinat per Salvador Calatayud, Jesús Millán i Mª Cruz Romeo, Estado y periferias en la España del siglo XIX. Nuevos enfoques. A partir de la col·laboració de 8 historiadors i d’una àmplia introducció dels coordinadors, s’analitza la complexa construcció de l’estat espanyol al segle XIX en una de les seves qüestions claus: la relació amb la “perifèria”, amb Catalunya i amb el País Basc, i també el paper de l’agricultura en el creixement econòmic i amb la política del segle XIX.

L’època dels Estats nacionals, probablement en vies de superació, ens planteja la necessitat de fer un balanç de la seva trajectòria. Com pot valorar-se la de l’Estat nacional espanyol? Fins a quin punt la lògica i els interessos que predominaven en ell van ser distints dels quals sorgirien en unes perifèries clarament diferenciades? Quin grau de sintonia va trobar l’Estat central en aquestes societats perifèriques? En els debats polítics actuals com en la investigació històrica, els dèficits i les realitzacions de l’Estat ocupen un paper clau, sobretot quant al «llarg segle XIX», en el qual es va fargar l’Espanya contemporània. Aquest llibre, a la llum d’algunes de les més importants investigacions de l’última dècada, replanteja les grans qüestions i ofereix noves perspectives, més acords amb la investigació empírica i amb els estudis comparatius (de la presentació editorial)

Aquesta aproximació a la relació estat – perifèries es fa a partir de tot un conjunt de treballs concrets que es plantegen, en el cas de Catalunya, tres temes claus: la relació dels grups dirigents catalans urbans amb l’estat centralista en els anys 1844-68 (article de Josep M. Pons i Altés), les polítiques laborals i les relacions de la patronal amb l’estat (articles de Genís Barnosell i Albert Garcia), i la qüestió del colonialisme espanyol (Martín Rodrigo). Els coordinadors també tracten en el seu article diverses qüestions que tenen a veure  amb Catalunya, especialment la relació de l’estat amb el canvi social i el creixement econòmic, els problemes socials i la construcció de la nació.

Algunes conclusions que es poden veure en aquest llibre:

Que a mitjans segle XIX s’havia consolidat una visió de Catalunya que la considerava aliena a l’estat: en aquesta data molts consideraven Catalunya com un territori ingovernable i egoista (“… allí no hay más que intereses provinciales y esclusivos” [1849]), i que, paral·lelament, desde Catalunya es podia presentar “una Cataluña constantemente castigada por la Administración central y usar en el discurso político la historia y la identidad catalanas”. Com es preguntaria retòricament Prim al Congrés: “Los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos, o son nuestros esclavos?” (J.M.Pons, pp.212-213)

Que les relacions entre les elits catalanes i l’estat foren molt complicades a causa de la qüestió laboral (Barnosell, p.262)

Que l’existència de les colònies va ser un elemental fonamental “en la construcción de la identidad y de los símbolos nacionales españoles, es decir en la consrcción de la ‘idea de España’ propiamente dicha (Rodrigo, p.356)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La construcció de l’estat espanyol contemporani

  1. david ha dit:

    Muy interesante el artículo y muy bueno el blog.
    Un saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s