El futur del català

La darrera enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya està passant una mica sense pena ni glòria. A Catalunya potser perquè no tenim ganes de fer catastrofisme, i a la resta de l’estat perquè els és igual o perquè no lliga gaire amb les profecies sobre la persecució del castellà a Catalunya. El diari El País dóna les dades més rellevants de la notícia sense fer-ne cap comentari. En tot cas, però, si alguna conclusió rellevant en treu és que cau el “mite” que a les comarques centrals de Catalunya es parla més català que castellà. El diari El Mundo posa l’èmfasi en el fet que avancen les llengües no oficials i que ja és possible viure a Catalunya sense saber català ni castellà. El diari ni tant sols esmenta el fort retrocès relatiu que ha sofert el català en aquests 5 anys i la notícia la publica en el context de nombrosos articles contra la nova LEC. A Catalunya, La VanguardiaEl Periódico han donat la notícia sense encaparrar-s’hi, i El Punt hi ha dedicat una editorial mínima. A l’Avui tot i que aposten per deixar de fer veure que no passa res, dediquen més espai a la picabaralla política que al fet en sí.

Certament, totes les enquestes són discutibles i totes les dades susceptibles de diverses interpretacions. Ens podem fixar, com ha fet el conseller, en le fet que la llengua “guanya parlants” i que “resisteix en condicions díficils”. Gairebé 2.000.000 de parlants al Principat, més els que hi ha a les Illes o a València, són, encara, una massa prou considerable de parlants. Però les tendències no semblen gaire positives. Que el % de població adulta que usa habitualment el català hagi caigut del 46% al 35,6% és una dada molt negativa que no fa més, crec, que posar en números una sensació cada vegada més habitual: que cada vegada és més difícil moure’s per Catalunya usant el català (amb això vull dir preguntar una adreça, agafar un taxi o que t’atenguin en qualsevol botiga). I això només en 5 anys. D’acord que han sigut anys excepcionals en quan a inmigració, però fins i tot amb dades d’inmigració més reduïdes, això pot voler dir que en 20 anys el % d’adults que usin el català habitualment pot ser irrisori -i la inmigració no és l’única causa de tot plegat.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El futur del català

  1. david ha dit:

    Todas las lengua terminan muriendo/transformándose y no se habla a golpe de decreto. Si el latín desapareció siendo la lengua del Imperio también lo hará el catalán así como las demás lenguas periféricas…y el castellano también lo hará.

    • gbarnosell ha dit:

      Por descontado, todas las lenguas acaban muriéndose, y el castellano también lo hará, y el inglés, y, tal vez, el chino. La cuestión no es si dentro de 1000 años existirá el catalán; la cuestión es si existirá como lengua viable en el mundo de la globalización, aunque sea en un rinconcito, dentro de 10 o 20 años.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s