Progrés

Amb arrels al segle XVIII, el concepte de progrés esdevé fonamental al segle XIX en incorporar una visió optimista de la història humana, vista com un ascens inevitable i “bo” des de la barbàrie fins a la civilització. Aquest fou el to del segle XIX, ja fos Adam Smith i les seves etapes econòmiques, ja fossin demòcrates o reformistes que creien en la capacitat redemptora de la llibertat, o ja fos Marx, que criticava el present com una etapa més en les formes d’explotació de l’home, però apostava per la inevitable vinguda del comunisme que hauria de resoldre totes els problemes humans.

Els ecos d’aquestes idees han arribat fins a nosaltres, com en el llenguatge quotidià que justifica les coses més diverses simplement qualificant-les com un “progrés”. Però l’experiència del segle XX i l’estat actual dels coneixements històrics han obligat a relativitzar el concepte. Els darrers dos-cents anys han proclamat els drets humans i han permès un creixement econòmic inimaginable fins aleshores, però han vist també les guerres més mortíferes de la història i han vist a l’alta cultura anant de bracet amb la barbàrie, com en l’Alemanya nazi. S’ha constatat que l’abundància de béns materials no es correspon sempre ni amb millores morals ni amb més respecte per la vida. I mentre se somnia en colonitzar l’espai, ha crescut la consciència de viure en un planeta amenaçat pel col•lapse ecològic i els arsenals nuclears, en el qual se succeeixen les catàstrofes humanitàries. En definitiva, Homo Sapiens sembla ara una espècie molt jove (100.000 anys) que encara ha de demostrar que pot sobreviure en el llarg termini. Les seves conquestes semblen ara més fràgils que mai.

(text publicat com una de les entrades del Nou breviari de ciutadania. Edició en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució, Girona, CCG edicions, 2009, p.103)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s