1659

Enguany s’escau el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus, un tractat signat entre les monarquies francesa i espanyola i que va suposar l’annexió a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya. Certament, no era la primera que vegada que aquests comtats se separaven del Principat de Catalunya. Al segle XII, Jaume I va deixar Mallorca i els comtats –i altres posessions com Montpeller- al seu fill Jaume, mentre que deixava la resta de les seves posessions al seu fill Pere (Pere el Gran). Aleshores, la decisió encaixava perfectament amb el caràcter patrimonial dels reis medievals: com a possessions que eren del rei, els regnes eren deixats en herència com qualsevol altre bé. Però aleshores la disposició ja va ser molt mal rebuda per bona part de les classes dirigents catalanes, valencianes i aragoneses, i, després d’una breu reincorporació a Catalunya-Aragó entre 1285 i 1298, Pere el Cerimoniós va desencadenar la guerra contra Jaume III, el seu cunyat i rei de Mallorca i el Rosselló, arrabasant-li els seus estats en 1343-45 –en 1349, Jaume III va perdre la vida lluitant per recuperar Mallorca amb l’ajuda de França.

  A la dècada de 1470, com  a resultes de la guerra civil catalana de 1462-72, el Rosselló va restar ocupat pels francesos i Joan II, el rei vencedor de la guerra civil, es va mostrar incapaç de recuperar-lo. Però també es va negar a acceptar la situació. El seu fill, Ferran el Catòlic el recuperaria el 1493.

  Al segle XVII la situació era ben diferent. També aleshores el sobirà dels catalans dividia el país, però en la mesura que el Rosselló i la Cerdanya eren entregades a França, la potent rival tradicional per a aquests territoris, la divisió semblava molt més definitiva. I el contrast amb 150 anys abans era aclaparador: aleshores, en el tombant dels segles XV als XVI, Ferran el Catòlic feia construir la fortalesa de Salses –notablement innovadora per l’època- per defensar la frontera que separava Catalunya de França. El 1659, es sacrificaven el comtats per conservar Flandes. En el context d’unes monarquies que estaven combatent per l’hegemonia d’Europa, el que s’evidenciava era el lloc cada vegada més subordinat que els interessos catalans ocupaven en la monarquia hispànica. O dit d’una altra manera, 1659 és una fita capdal en un procés molt més ampli i complex: el de la progressiva desintegració de l’espai estatal català construït a l’època medieval i la seva integració en una estructura molt més àmplia –l’Imperi- que oferiria prou oportunitats a les classes dirigents catalans però que es regia per altres lògiques i per altres prioritats.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s