Darwin, 150 anys de L'Origen de les espècies

Hi hagué oposició [a les teories de Darwin] des del pur fanatisme religiós: oposició indocumentada i barroera. Però hi haugé opositors, legítimament moguts per les seues creences en alguns casos, i per unes motivacions completaments allunyades de la religió de les ideologies en molts altres, que estudiaren a fons les teories de Darwin i les combateren amb arguments sòlids i estil educat. En tot açò el que més sorprèn és que aquests antidarwinistes, en conjunt, estudiaren més profundament i entengueren prou millor el que deia Darwin que bona part d’aquells que es proclamaven evolucionistes.

Ho escriu Jesús I. Català en el seu article “La difícil influència de Darwin” al número 351 (mes de novembre) de L’Avenç (pp.44-49). Al mateix número hi trobareu un article de Jordi Bohigas sobre les “Reaccions (anti)darwinianes a Catalunya” (pp.50-51). I la meva ressenya habitual de llibres (Genís Barnosell, “L’origen de les espècies, cent-cinquanta anys després”, pp.52-54), aquest cop dedicada a les publicacions en català arran del cent-cinquantè aniversari de la publicació de L’origen de les espècies. Els llibres ressenyats són:

  • Charles Darwin, L’origen de les espècies, Barcelona, Edicions 62, 2009
  • Charles Darwin / Alfred R. Wallace, La lluita per la vida, València, Publicacions de la Universitat de València, 2008
  • Charles Darwin, Autobiografía, Mètode – monografies, PUV, 2008
  • David Quammen, La indecisió del senyor Darwin, Barcelona, Empúries, 2009
  • Fernando González, L’evolució, de Darwin al genoma, València, PUV, 2009

Sobre un aspecte d’aquest darrer comento:

El principal desafiament, diu González, li ve a la teoria de l’evolució des dels àmbits socials, filosòfics o religiosos, perquè amb ella no cal “invocar un ésser superior que el dote [a l’humà] de propietats que el diferencien de la resta de les espècies” (p.278). Però potser per això mateix hauria sigut profitós dedicar unes pàgines a la teoria del disseny inteligent o a altres variants del creacionisme. No es pot oblidar que algunes d’elles compten amb suports prou destacables, tant polítics com intel•lectuals. Per posar només un exemple, Francis S. Collins, que va ser director del National Human Genome Research Institute (NHGRI) dels Estats Units entre el 1993 i el 2008, s’ha esforçat per fer compatibles les darreres recerques genòmiques amb l’existència d’un Déu, i ha declarat que “El Déu de la Bíblia és també el Déu del Genoma” i que “hi ha una meravellosa harmonia en les veritats complementàries de la ciència i la fe”. Com en temps de Darwin, la polèmica continua.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s