Laureano Barrau, La rendició de Girona (detall), segle XIX

Avui fa 200 anys, el 10 de desembre de 1809 a les 7 de la tarda, se signava la capitulació que, després de 7 mesos de setge, entregava la ciutat de Girona a l’exèrcit napolèonic. Uns pocs articles -més uns quants més d’adicionals- estipulaven les condicions d’aquesta entrega -una capitulació, i no una simple rendició, que en la mentalitat de l’època reconeixia que Girona s’havia defensat amb heroisme i honor. Segons aquesta capitulació, i entre altres clàusules, la guarnició havia de passar a França presonera de guerra, es respectaria als habitants de la ciutat que podrien entrar i sortir lliurement de la plaça, es protegiria la religió catòlica, no es perseguiria als membres de les diferents juntes que s’havien organitzat per defensar Girona i la guarnició francesa s’estaria en quarters i no allotjada a les cases (fet que era molt menys gravós per a la població). Aquesta capitulació no estalviaria una colla d’execucions al llarg de la dominació francesa però va lliurar la ciutat del saqueig -a l’època, un “dret” de tot vencedor d’una plaça que no s’havia rendit a temps.

La resistència va costar a Girona reduir la seva població de 8.000 o 9.000 habitants a la meitat (probablement no tots estrictament morts), un 50% de baixes entre la guarnició (entre morts, presoners i desertors), quasi 300 cases enrunades en part o totalment i moltes altres en condicions mínimes d’habitabilitat. La ciutat es recuperaria prou més aviat del que sospitava la historiografia -el 1857 ja havia assolit els 16.000 habitants i els 8.000 o 9.000 ja es devien haver assolit a la dècada de 1820- però no hi ha dubte que els setges de 1808 i 1809 van suposar un cop molt dur.

Aquella llarga resistència, feta molt més en nom del rei absolut i de la religió d’Antic Règim que en conceptes moderns de nació i de llibertat, se’ns apareix avui com a extraordinàriament llunyana. Per això, avui, 200 anys després, no té sentit que continuem discutint si aquella acció va ser heroica o beneita, com va passar fa cent anys. Com he escrit en un altre lloc

Lluny dels temps en què alguns gironins s’esbatussaven per qualificar aquestes actituds d’heroiques o de beneites, avui cerquem de conèixer-les millor. La complexitat del passat és la primera lliçó de la història, i l’estranyesa que sentim, la mesura del pas del temps.

Sobre aquest tema he escrit a la revista Diàleg: Genís Barnosell, “El passat, aquest lloc estrany. A propòsit del 200 aniversari de la capitulació de Girona”, Diàleg, novembre de 2009, http://www.terricabras-filosofia.cat (només per a subscriptors) i en parlaré avui a Ràdio Girona – Cadena Ser a 2/4 d’una del migdia, més o menys. També sobre les motivacions de tant llarga resistència, properament sortirà publicat:

• Genís Barnosell, “Per Sant Narcís i la Verge del Pilar! Setges i guerra de religió a Girona i Saragossa”, ponència del III Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
• Genís Barnosell, “Álvarez de Castro y el sitio de Girona de 1809: deber militar e imperativo religioso en la defensa de la ciudad”, al catàleg de l’exposició que es podrà veure al castell de Sant Ferran de Figueres, Álvarez de Castro y su época (1749-1810)