200 anys de la capitulació de Girona davant de l’exèrcit napoleònic

Laureano Barrau, La rendició de Girona (detall), segle XIX

Laureano Barrau, La rendició de Girona (detall), segle XIX

Avui fa 200 anys, el 10 de desembre de 1809 a les 7 de la tarda, se signava la capitulació que, després de 7 mesos de setge, entregava la ciutat de Girona a l’exèrcit napolèonic. Uns pocs articles -més uns quants més d’adicionals- estipulaven les condicions d’aquesta entrega -una capitulació, i no una simple rendició, que en la mentalitat de l’època reconeixia que Girona s’havia defensat amb heroisme i honor. Segons aquesta capitulació, i entre altres clàusules, la guarnició havia de passar a França presonera de guerra, es respectaria als habitants de la ciutat que podrien entrar i sortir lliurement de la plaça, es protegiria la religió catòlica, no es perseguiria als membres de les diferents juntes que s’havien organitzat per defensar Girona i la guarnició francesa s’estaria en quarters i no allotjada a les cases (fet que era molt menys gravós per a la població). Aquesta capitulació no estalviaria una colla d’execucions al llarg de la dominació francesa però va lliurar la ciutat del saqueig -a l’època, un “dret” de tot vencedor d’una plaça que no s’havia rendit a temps.

La resistència va costar a Girona reduir la seva població de 8.000 o 9.000 habitants a la meitat (probablement no tots estrictament morts), un 50% de baixes entre la guarnició (entre morts, presoners i desertors), quasi 300 cases enrunades en part o totalment i moltes altres en condicions mínimes d’habitabilitat. La ciutat es recuperaria prou més aviat del que sospitava la historiografia -el 1857 ja havia assolit els 16.000 habitants i els 8.000 o 9.000 ja es devien haver assolit a la dècada de 1820- però no hi ha dubte que els setges de 1808 i 1809 van suposar un cop molt dur.

Aquella llarga resistència, feta molt més en nom del rei absolut i de la religió d’Antic Règim que en conceptes moderns de nació i de llibertat, se’ns apareix avui com a extraordinàriament llunyana. Per això, avui, 200 anys després, no té sentit que continuem discutint si aquella acció va ser heroica o beneita, com va passar fa cent anys. Com he escrit en un altre lloc

Lluny dels temps en què alguns gironins s’esbatussaven per qualificar aquestes actituds d’heroiques o de beneites, avui cerquem de conèixer-les millor. La complexitat del passat és la primera lliçó de la història, i l’estranyesa que sentim, la mesura del pas del temps.

Sobre aquest tema he escrit a la revista Diàleg: Genís Barnosell, “El passat, aquest lloc estrany. A propòsit del 200 aniversari de la capitulació de Girona”, Diàleg, novembre de 2009, http://www.terricabras-filosofia.cat (només per a subscriptors) i en parlaré avui a Ràdio Girona – Cadena Ser a 2/4 d’una del migdia, més o menys. També sobre les motivacions de tant llarga resistència, properament sortirà publicat:

  • Genís Barnosell, “Per Sant Narcís i la Verge del Pilar! Setges i guerra de religió a Girona i Saragossa”, ponència del III Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
  • Genís Barnosell, “Álvarez de Castro y el sitio de Girona de 1809: deber militar e imperativo religioso en la defensa de la ciudad”, al catàleg de l’exposició que es podrà veure al castell de Sant Ferran de Figueres, Álvarez de Castro y su época (1749-1810)
Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Entrevistes i col·laboracions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s