La tragèdia d'Haití

Una explicació de la situació d’Haití en tant que “estat fallit”, la podeu llegir a El Punt, 20/01/2010: Genís Barnosell, “La tragèdia d’Haití” (seguit d’uns altres comentaris).

La tragèdia d’Haití no és, per desgràcia, cap sorpresa. Els terribles efectes del terratrèmol no han fet més que impactar sobre un estat anorreat per la pobresa, la inestabilitat política i la corrupció. The Fund for Peace, una organització sense ànim de lucre que publica anualment una anàlisi dels «estats fallits», ja fa anys que alerta de la pobresa d’aquest país (una renda per càpita de menys d’1$), de les seves desigualtats socials, de l’absoluta deslegitimació de l’Estat per la seva incapacitat de garantir serveis bàsics o una mínima seguretat, de la manca de respecte pels drets humans i de la incompetència de les seves elits. Una altra organització, Transparency International, l’ha classificat el 2009 com el 10è estat més corrupte del món.

El que estem veient aquest dies no fa més que reflectir aquesta situació. Davant d’una catàstrofe natural (certament de proporcions majúscules) no hi ha capacitat per enterrar els cadàvers amb la rapidesa adequada, l’Estat no només no és capaç de prestar cap servei i s’ha de refiar del tot de l’ajuda internacional, sinó que no hi ha infraestructures per rebre i distribuir aquesta ajuda, ni hi ha capacitat de gestionar-la. Per això els EUA s’han fet càrrec de l’aeroport i envien 10.000 soldats per reforçar els contingents de l’ONU i garantir l’ordre. Perquè potser el que colpeix més és comprovar com la desestructuració social impedeix tot moviment de solidaritat interna i provoca, en canvi, apatia (la gent que es passeja enmig dels cadàvers!) i els primers casos de saquejos i d’enfrontaments –que les autoritats internacionals temen, amb raó, que es generalitzin–. L’ONU, al mateix temps, es pregunta com repartir l’ajuda en els barris més pobres i conflictius.

I el cas d’Haití no és únic. Fins a una trentena llarga d’estats presenten característiques no gaire diferents, i alguns, com Somàlia, Zimbabwe, el Sudan, el Txad o el Congo –per citar només els cinc primers de la llista negra de The Fund for Peace–, es troben en situacions de partida molt pitjors. Si avui és un terratrèmol, demà pot ser un huracà, una sequera, unes inundacions o una guerra civil. I a més a més, les solucions per a aquests països no són gens fàcils. En tots ells, la corrupció és un obstacle per al seu desenvolupament tan gran com la pobresa del seus habitants o la indiferència internacional.

Una de les situacions més doloroses i perilloses és la lentitud en l’enterrament dels cadàvers. Com que les actituds davant la mort són un dels temes més complexos de la història de les mentalitats, a més de l’escassetat material i dels factors que assenyalo a l’article, val la pena anotar altres elements que poden influir en el fet. Sovint es parla del shock emocional que suposa una catàstrofe com aquesta, i a Le Monde, en un article molt interessant sobre la dignificació dels morts, han comentat la importància a Haití del tipus concret d’enterrament. Val la pena tenir-ho en compte:

Les rites funéraires sont centraux dans la vie des Haïtiens, très religieux, et font partie des cérémonies les plus sacrées. La religion vaudoue, selon laquelle les morts continuent de vivre et que les familles doivent rester connectées avec leurs ancêtres, est très répandue dans le pays. En Haïti, ne pas pouvoir dire adieu est considéré comme une insulte.

També Le Monde ha publicat una de les millors col·leccions de fotografies sobre el desembarcament americà a Haití. La podeu veure aquí.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en EL PUNT i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s