El poble de Verges al segle XIX: entre la terra i el riu

Una conferència dedicada a explicar algunes de les tendències fonamentals de la Història de Verges al llarg del segle XIX, amb especial atenció a la complexa relació entre el poble i el riu. Aquí en teniu els materials en un arxiu pdf i un fragment de la conferència:

Verges al segle XIX materials (GBarnosell)

Verges a mitjans segle XIX segons el mapa del Diccionario de Pascual Madoz:

Hom pot apreciar perfectament els “diques” (“la mota”), que van des de mig camí de Jafre a passat Canet i com entre Verges i Ullà només hi ha un camí molt petit. La ruta més important per anar a Torroella fa la volta per Tor i Bellcaire i des d’allà continua fins a Ullà i Torroella enganxada al Montgrí. La raó d’ambdós fets és clara: tot el tram que hi ha entre Jafre i Torroella és fàcilment inundable. Per això el poble es protegeix amb la mota i el camí principal esquiva la zona -encara la carretera actual s’inundava a vegades no fa gaire anys. Un text de 1898 ho descriu molt bé. A Canet “se han hundido dos casas por haber minado las aguas los cimientos de las mismas, no habiendo que lamentar por fortuna desgracia alguna personal. También los campos están llenos de agua y es imposible circular por ellos”. Arribar a Torroella era enormement dificultós: “no recordamos haber visto altura igual de agua. Todo el alto y bajo Ampurdán están convertidos en proceloso mar. Sobre la carretera de esta [TM] á Verges habia ayer seis palmos de agua. Los señores de Quintana intentaron ayer cruzarla [venint de Verges]. Llegaron hasta cerca Ullá con dos palmos de agua dentro el carruaje, y como ésta iba subiendo se vieron forzados a retroceder. Dieron la vuelta por La Escala, á donde pudieron llegar, gracias á la carretera nueva que la une con Vilademat, y hoy han venido aquí [TM] pasando por la montaña. Se están organizando servicios de auxilio y se espera un laud de Estartit para cruzar con provisiones la inundación y llegar á las casas inundadas. Por teléfono se sabe desde Gualta que los colonos han podido refugiarse alli y en los caserios altos”. Hem d’imaginar-nos, per tant, tot un baix Ter molt planer i fàcilment inundable. El segon element que es pot apreciar en el mapa, és que en aquest Baix Ter no hi ha ponts per creuar el riu. El sistema habitual és el gual i el pas de barca, dels quals n’hi ha un a Verges i un altre a Torroella.

Aquesta estructura territorial no anirà canviant sinó molt lentament.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Conferències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s