Comença l'any Jaume Vicens i Vives

S’escau aquest any 2010 el centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives (6/6/1910) i el cinquantenari de la seva mort (28/6/1960). Arran d’aquest aniversari el Quadern d’El País li dedica avui un especial.

Les polèmiques de joventut amb Rovira i Virgili i amb Ferran Soldevila, la seva depuració inicial i després la càtedra a la universitat franquista, la seva lluita per construir una nova manera de fer història, la seva interpretació de Catalunya, i la seva vessant política amb els seus contactes creixents amb l’oposició democràtica i la seva voluntat d’esdevenir president d’una futura Generalitat, són els cinc moments fonamentals de la seva vida que relato en la meva contribució a aquest dossier.

Una nova historiografia

L’accés a la càtedra li permeté construir una historiografia del tot renovadora. Inspirant-se en els Annales francesos, Vicens defensava una visió de la història que donés veu als documents per sobre del apriorismes, que analitzés els diversos aspectes de la vida humana i dels grups socials -des de l’economia a les mentalitats-, que donés importància al medi geogràfic, que posés èmfasi en la comprensió del passat més que en el seu judici, i que confiés en la reconstrucció estadística com a gran eina de certesa històrica -tot, en el context d’una visió “humanista i cristiana” del món. Aquesta manera de fer història es va difondre formant nous historiadors i creant plataformes de publicació i discussió que s’uniren a la ja fundada editorial Teide (1942): foren el Centro de Estudios Históricos Internacionales (1949), els Estudios de Historia Moderna (1951) i l’Índice Histórico Español (1953). La seva opinió de bona part de la historiografia espanyola, tant l’oficial com la de l’exili, es veu molt bé en un comentari manuscrit al volum de Claudio Sánchez Albornoz, España, un enigma histórico: “Ignorància, excés de passió, història interpretativa predominant, cal acabar amb això”.

També hi trobareu un article de Josep M. Muñoz -autor d’una molt bona biografia de Vicens i Vives: Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual, Ed62, 1997, un de Lola Harana (coordinadora del CEHI) sobre els deixebles de Vicens, i una darrer de Carles Geli.

Al Museu d’Història de Catalunya s’ha inaugurat l’exposició “Jaume Vicens Vives i la nova història“, comissariada per Josep M. Muñoz, i s’han programat tot d’activitats al llarg de l’any: “Any Jaume Vicens i Vives“. Al mes de juny L’Avenç li dedicarà un especial.

L’exposició a TV3

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en EL PAÍS i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s