Tendències historiogràfiques II (2009-2010) (2): el moment actual

Un plantejament general de l’assignatura. Llegeix els quatre apartats i fes un comentari, que ha d’incloure almenys  les lectures que es proposen, d’un dels tres punts següents: 2, 3 o 4 (2.000-4.000 caràcters a entregar segons les condicions de l’assignatura).

1. La crisi dels grans paradigmes. Com ha assenyalat, entre altres, Julio Aróstegui, el període 1940-70 és l’època dels “grans paradigmes” en historiografia: una època “d’esplendor per l’amplitud i el valor de les seves innovacions, per la quantitat i qualitat de la seva producció, per la universalitat aconseguida per les grans corrents dominants dintre de les seves pràctiques. Fou l’època de les grans proposicions teòriques i doctrinals [Annales, el marxisme i el quantitativisme] per a l’anàlisi i l’explicació dels fenòmens socials” (La investigación histórica: teoría y método, p.105-106). Tanmateix, és generalment reconegut que en els darrers 30 o 40 anys les ciències socials en general, i la història en particular, han entrat en “crisi”: la revalorització del paper del subjecte i de l’acció social, els dubtes sobre la capacitat explicativa de les ciències socials (pel predomini de la “interpretació” sobre les “dades”), o la super-especialització per contrast amb l’ambició d’una “història total”, han qüestionat els grans paradigmes sense que a hores d’ara sigui clar que puguin ser substituïts per un de nou. Al mateix temps, tanmateix, la historiografia actual mostra una gran vitalitat, manté un públic nombrós, és capaç d’analitzar una gran varietat de qüestions, i s’ha tornat, potser, més madura acceptant la gran complexitat del passat. Alhora, contràriament a la volguda ahistoricitat o “trans-historicitat” de bona part de les ciències socials al llarg del segle XX, hom ha parla ara del “retorn de la història” en les ciències humanes, malgrat que això impliqui formes prou diferents d’entendre la “història”. La suposada “fi de la història” (no en el seu sentit més popularitzat, el de Fukuyama, sinó en el sentit de la possibilitat o no del coneixement històric), en definitiva, és potser només la fi d’unes formes concretes de fer història (vegeu les primeres pàgines de History, Theory, Text).

2. Les transformacions de l’escriptura de la història. Si el model d’història acadèmica podríem dir que és el llibre amb abundància de referència a les fonts i als debats historiogràfics -normalment a través de notes a peu de pàgina-, podríem dir que aquest model ha estat qüestionat des de dues perspectives molt diferents entre ells. Per una banda, la crítica post-modernista (amb Hayden White com a punt de referència) ha afirmat que no hi ha diferències entre un text historiogràfic i un text literari. També una nova tendència, anomenada “el retorn de la narració”, apostava per aquesta per acostar-se a aspectes menystinguts en la historiografia anterior, com els aconteixements o les mentalitats. L’altra vessant de la qüestió és el que podríem denominar “l’assalt del mercat”. Per tal d’ “alleugerir” les publicacions i arribar a un públic més ampli, les editorials pressionaven per eliminar les notes a peu de pàgina i aconseguir estils més narratius, més pròxims a la creació literària. vol dir això que l’escissió radical entre divulgació i acadèmia és inevitable, a imatge de les “ciències”? Vol dir tot això que el llibre que mira alhora a l’especialista i al lector interessat en història està condemnat a desaparèixer? És possible pensar en un producte seriós, que alhora que atreu prou lectors es diferencia de la creació literària? [amplia aquests comentaris llegint Genís Barnosell, “L’escriptura de la història: alguns reptes actuals”, L’Avenç, 354 (febrer 2010), pp.60-61]

3. Un moment “memorialista”. Com ha assenyalat Pedro Ruiz Torres, el fenòmen de la “memòria històrica” té a veure no només ni sobretot amb la interpretació o l’ús del passat des del present -aquest fet té una llarga història- sinó amb l’ús públic del passat en relació al passat traumàtic del segle XX -les guerres mundials i les dictadures, les persecucions i els genocidis. Des d’aquesta perspectiva, és un fenòmen que arrenca a Europa a la dècada de 1980 i que no consisteix només en una major atenció a aquests temes sinó que té característiques pròpies que el diferencien de la “història”. Així, i seguint al mateix autor, els discursos sobre la memòria històrica a Espanya es caracteritzarien no només per l’intent de “recuperar” un passat traumàtic sinó també per la voluntat de donar a les víctimes d’aquest passat un “valor polític i cívic” (P.Ruiz, “Los discursos de la memoria histórica en España”, Hispania Nova, 7 (2007)). Aleshores, però, cal plantejar-se les relacions exactes que existeixen o que poden existir entre “història” i “memòria històrica”.

4. La història i les institucions públiques. El debat sobre la memòria històrica té molt a veure amb el que tradicionalment hem anomenat la “funció social de l’historiador” (diguem-ne ara “funció social de la historiografia”. La justificació d’un ordre polític o econòmic, la reflexió crítica sobre el passat o el present, el coneixement del passat com a forma d’autoconeixement de l’espècie, l’establiment de la “veritat” sobre el passat nacional, són “funcions socials” que han estat defensades o criticades al llarg del temps.  Aquesta qüestió no es pot deslligar, és clar, de les relacions que s’estableixen entre les institucions públiques i el discurs històric, com ho han mostrat les polèmiques espanyoles sobre l’ensenyament de la història en l’estat autònomic o les humanitats. Si la màxima “objectivitat” possible (per molt que aquest concepte sigui més complicat del que sembla) o l’ideal de veritat són condicions irrenunciables de la ciència, pot la història, en una democràcia, tenir altra “funció social” que la de fornir una interpretació raonada i comprensible del passat a una ciutadania que tindrà per definició projectes polítics i socials diversos? [amplia aquestes notes llegint un post de la mateixa assignatura del curs 2008-09: “tasques i funcions socials de la historiografia“]

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Tendències historiogràfiques II (2009-2010) (2): el moment actual

  1. Entrego el comentari de text i l’enllaç on es pot trobar.

  2. Aquí et deixo la direcció del meu bloc i el comentari de text

  3. riothamus ha dit:

    Hola a tothom, sóc en Gerard Cruz. El comentari que he realitzat es troba disponible a la primera entrada del meu bloc: http://riothamus.tk

  4. elibu ha dit:

    Bones Genís, el meu bloc és el següent:

    http://elibaltrons.wordpress.com/.
    Gràcies.

  5. Núria Panella ha dit:

    Ja està penjat el primer comentari de l’assignatura de Tendències Historiogràfiques II al meu blog: http://npgbloc.blogspot.com/

  6. Ja he penjat el comentari de tendències al meu bloc: http://www.marbal87.blogspot.com/

  7. Ramon Gisbert ha dit:

    Jo he comentat el tercer text sobre la memòria i la història.

    Ho podeu consultar a:

    http://saleret.blogspot.com/2010/02/un-moment-memorialista.html

    salut

    Ramon

  8. Xavier Niell ha dit:

    Us deixo l’enllaç del meu bloc i del comentari que he fet.

    http://xeviniell.blogspot.com/

    Dw!

  9. Carles Molano Mascoso ha dit:

    Hola, aquest és l’enllaç del meu blog-comentari nº1 sobre el punt nº4:

    http://carleshistoria.blogspot.com/2010/02/comentari-n-1.html

    Saluts

  10. tothom ha dit:

    El meu comentari es troba a:

    http://tothom.wordpress.com/

    Josep Lluís Òdena Rodríguez

  11. Manel Jubany Jofré ha dit:

    Ja podeu accedir al meu blog.

    L’enllaç és el següent: http//maneljub.blogspot.com

  12. Pol Carreras Paradell ha dit:

    Fer la història o escriure la història

    http://polinesiaaa.blogspot.com/

  13. Conchi Méndez Cano ha dit:

    El meu usuari del bloc és: http://conchi28.blogspot.com/

  14. Clara Bayarri ha dit:

    Aquest és el meu blog: http://clara-br.blogspot.com

  15. Daniel Pérez ha dit:

    Aquest és el meu enllaç: http://danioloti.blogspot.com/

  16. Raquel Massaguer Pratsevall ha dit:

    Hola a tots i a totes.

    Aquí us deixo l’enllaç al meu blog, on hi podreu llegir el primer comentari realitzat per a l’assignatura de Tendències Historiogràfiques II:

    http://gatotilla.blogspot.com/

    Fins ara.

  17. Aleix Jiménez ha dit:

    Hola a tothom,
    Ús adjunto la direcció del meu blog amb el text comentat. He triat el tema 4: La història i les institucions públiques.

    http://esperitdelvent.blogspot.com

    Fins aviat,

    Aleix Jiménez

  18. Andreu Torres ha dit:

    Hola a tots. Ja hi ha el meu comentari a:

    http://www.tendenciesii.blogspot.es

  19. joumana ha dit:

    He tingut problemes per publicar-lo perdoneu el retard!

    http://repensantlahistoria.blogspot.com/

  20. Héctor ha dit:

    Salutacions a tots els que fan la perillosa activitat de pensar per els mateixos, en aquest món de fogueres mediàtiques que volen convertir en cendres l’esperit humà.

    Posem una llum davant del gran oceà del temps.

    http://www.mibitacora.com/trackback/7340

  21. Soc en Pau Turón i aquest es el meu bloc: http://castelldemataplana.blogspot.com/.

    Em sap molt de greu pel retard, pero es que vaig tenir un lapsus i una greu confusió.

  22. Héctor ha dit:

    Que tot surti bé

  23. jessica nuri abad ha dit:

    Penjo l’exercici de recuperació ( Què fer amb els monuments franquistes?)

    El meu link és:

    http://jessinuri.blogspot.com

  24. He penjat l’exercici de recuperació ( Què fer dels moniments franquistes?)

  25. Conchi Méndez ha dit:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s