La història aplicada a la cultura democràtica

Dos llibres imprescindibles sobre la “memòria històrica”. Un de Queralt Solé sobre les fosses comunes de Catalunya del període 1936-39 i un altre que recull els textos del congrés dedicat també a les fosses comunes i a la simbologia franquista.

  • Queralt Solé, Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), Catarroja / Barcelona: Editorial Afers, 2008.
  • Antoni Segura, Andreu Mayayo, Queralt Solé (eds.), Fosses comunes i simbologia franquista, Catarroja / Barcelona, Editorial Afers, 2009.

Es tracta de dos casos “d’història aplicada a la cultura democràtica” perquè ambdós mostren com una reflexió i una acció democràtiques no poden prescindir d’un coneixement històric rigorós i aprofundit. Així,

De l’estudi, que inclou tant les fosses produïdes per la repressió republicana o franquista (aquesta, només la de 1939) com les que acullen morts en combat, se’n desprèn que la major part de fosses catalanes ho són de soldats i estan situades als fronts de l’Ebre i del Pallars i que, a partir d’aquí i en direcció a les terres de més al nord-est, tant el seu nombre com el seu tamany es va reduint.

A banda, una altra conclusió fonamental: que moltes de les fosses comunes que acollien morts franquistes van rebre algun tipus de dignificació mentre que aquest no fou el cas de les fosses que acollien morts republicans, tant perquè en l’exèrcit republicà no va existir “gaire cura ni preocupació per anar apuntant els soldats que anaven morint i anar prenent nota d’on morien” (p.465) com perquè el franquisme, en un gest ben poc cristià, va ignorar del tot les tombes dels seus enemics.

En una perspectiva internacional allò coherent sembla algunn tipus de dignificació d’aquestes fosses, fet que no vol dir necessàriament exhumació

Tant pel que fa a les fosses comunes com a la simbologia franquista, cal tenir present que la gestió d’aquesta memòria

serà sempre un “conflicte en llibertat, perquè a diferència dels règims totalitaris, el debat, la confrontació d’idees, de principis i de memòries (…) són la base del sistema democràtic. En aquest context, el conjunt dels treballs remarca que la memòria és “sempre plural, sempre diversa, sempre oscil·lant entre la memòria individual, familiar, de grup, de classe i una memòria col·lectiva forjadora d’identitats i, de vegades, de cohesió social”. I que la gestió d’aquesta memòria requerirà sempre coneixements històrics sòlids i acurada reflexió. Ambdós volums són una bona aportació a aquestes necessitats.

He ressenyat aquests dos llibres a l’Avenç : Genis Barnosell, “La història aplicada a la cultura democràtica”, L’Avenç, n.355, març 2010, pp.50-51

A més a més a L’Avenç d’aquest mes de març hi trobareu

L’OPINIÓ

  • Editorial / Un centenari i dues recuperacions
  • Bitllets / 6 preguntes i 4 respostes a la història nacional . Francesc Roca
  • Eumo i l’edició universitària a Catalunya . Josep Fontana
  • Veïnats industrials: el passat amb mirada d’avui . Xavier Martí
  • No m’estaré de res / Peixet d’argent. Imma Monsó
  • L’entrevista / John H. Elliott, una visió de fora estant. Josep M. Muñoz

FOCUS

MIRADOR

  • Història / La història aplicada a la cultura democràtica. Genís Barnosell
  • Patrimoni / La vida a pagès. Redacció
  • L’estàtua al·legòrica de Minerva. Maria Ojuel
  • Literatura / Els estremiments de l’ànima. Lluís Muntada
  • Una nova manera de narrar. Vicenç Pagès Jordà
  • El bloc de l’Ollé / Aquestes coses passen . Manel Ollé
  • Cinema / A la recerca d’una veritat poètica. Imma Merino
  • Música / Un llibre d’hores càtar. Joaquim Rabaseda
  • L’aparador / La guerra de Sucesión de España (1700-1714). Joaquim Albareda
  • A l’última / Un mercat a Brooklyn . Jordi Puntí

I també el suplement “Butlletí Informatiu del Museu d’Història de Barcelona”

La devolució a la Generalitat de Catalunya de la galeria de retrats dels comtes i comtes-reis de la casa de Catalunya-Aragó, pintada a finals del segle XVI i fins ara oblidada i menystinguda al Museu Militar de Montjuïc, il·lustra bé les ruptures i discontinuïtats de la nostra història. La seva recerca sobre un moment clau d’aquesta història, la guerra dels Segadors, és evocada per John Elliott en l’entrevista d’aquest mes, on rememora la seva estada a Barcelona a mitjan dels anys 1950 i la seva relació amb Jaume Vicens i Vives. Altrament, Francesc Roca desglossa els interrogants que es fan els suïssos sobre la seva història nacional. A més, en les seccions habituals, Manel Ollé parla de la primera novel·la de Jordi Puntí, i Imma Merino del cinema de Werner Herzog (redacció de L’Avenç)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s