L'ostracisme

S’escriu i s’escriurà molt encara sobre l’exili de 1939 i es comença a escriure també sobre el de 1936, però s’escriu molt menys sobre l’exili interior dels qui, sense moure’s de casa, van veure sobtadament trencada o senzillament acabada la vida que havien viscut abans del tall de la guerra.

Ho escriu Narcís-Jordi Aragó a El Punt del 12/04/2010. Assenyala també que algunes biografies d’aquests exilis interiors ara comencen a recuperar-se i posa com a exemple la publicació recent de l’Antologia de poemes de Maria Perpinyà, de la que ja hem parlat, alhora que resumeix la biografia de l’autora.

Com diu Narcís-Jordi Aragó,

Moltes d’aquestes vides truncades no han passat a la història ni han merescut cap biografia, però algunes, després de setanta anys de silenci, comencen a trobar l’hora de la rehabilitació.

Podeu llegir l’article complet a El Punt.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s