La processó de Verges i la dansa de la mort 2010 (3)

El segon acte comença a les 10 del vespre, a la Plaça Major (aquest acte és de pagament). Aquest any l’acte s’ha desenvolupat sota la pluja, de manera que gairebé fa impossible la representació.

Representació de la plaça (foto DdG)

A la plaça s”hi escenifica una part de la vida de Crist, des de la seva predicació fins al seu judici per Pilat. Com en moltes altres processons catalanes, el text actual és una adaptació local del conegut text de Fra Antoni de Sant Geroni, Representació de la sagrada Passió y Mort de Nostre Senyor Jesu-Christ. A les 12 comença la processó pels carrers del poble, en la que es combina l’estructura típica d’una processó -amb les imatges de la passió de Crist ben guarnides- amb tres petites representacions teatrals (les tres “caigudes”), a més dels manages, el grup que canta “Stabat Mater” i, és clar, la Dansa de la Mort. La processó acaba a la Placeta amb la representació de la crucifixió i l’adoració del Santíssim per part de la Dansa de la Mort.

La primera documentació coneguda que esmenta la Processó de Verges és de mitjans segle XVII. Es tracta de dos documents procedents de l’Arxiu Diocesà de Girona i donats a conèixer per Jordi Roca. Un (abril 1666) autoritza la processó en la nit de Dijous Sant, citant-la com “la professó que en semblant nit se acostuma de fer per los llochs acostumats de dita vila”. L’altre (de 1669), adscriu, com era obligatori, la “Confraria de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist, en dita església de sant Julià y santa Basilissa de dit castell de Verges, canònicament erigida” a la “Archiconfraternitat del Santíssim Cristo” de Roma, per tal que els confrares de la Confraria de Verges guanyessin les indulgències concedides a la “Archiconfraternitat” de Roma. Entre les activitats que fan guanyar indulgències figura l’asssitència a la processó que fa la Confraria el Dijous Sant o Divendres Sant -aquesta confraria és la que va organitzar la Processó fins que es va constituir el Patronat de la Processó, el 1954. Des del segle XVII, la Processó s’ha representat sense grans interrupcions. Durant els anys 2009-2011, la direcció de la processó la tindrà el cantant de Verges Lluís Llach amb l’objectiu de renovar-la per adaptar-la al segle XXI tot mantenint la tradició.

Dansa de la mort (foto DdG)

Menció especial mereix la Dansa de la Mort, una dansa macabra possiblement d’origen medieval, en la qual uns esquelets dansen al so d’un tètric timbal. La Dansa apareix per primera vegada a la representació de la Plaça Major, després s’afegeix a la Processó i la culmina, com hem dit, adorant el Santíssim dins de l’Església.

Les dues fotos que acompanyen el text són de la sèrie que va dedicar a la processó el Diari de Girona (vegeu-ne més). També hi ha moltes fotografies a la web que Albert Barnosell dedica a la processó.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s