Joan B. Culla i el cas Garzón

Aquests darrers dies el professor d’història contemporània Joan B. Culla ha publicat dos interessants articles a la premsa sobre el cas Garzón. En un, a l’Avui (“Allò que el cas Garzón amaga“), destaca que el cas Garzón només és comprensible en un context institucional fruit de la transició que fins ara ningú amb prou poder s’ha preocupat de canviar.

Tres dècades després de la llei d’amnistia del 1977, la llei de la memòria històrica del 2007 no només deixava intacte el blindatge jurídic de les violacions dels drets humans comeses pel franquisme, sinó que ni tan sols s’atrevia a declarar nul·les les condemnes dictades pels consells de guerra i altres òrgans de la pseudojustícia dictatorial.

En l’altre, publicat a El País (“De Garzón al Estatuto“) compara les mostres de solidaritat rebudes per Garzón i la crítica que s’ha fet al poder judicial per la seva politització amb la situació de l’Estatut al Tribunal Constitucional:

¡Albricias! Parece que, al fin, han caído las máscaras, se han aventado las cortinas de humo y la realidad empieza a aparecer en toda su cruda desnudez. Desvelando lo que era un secreto a voces, ya se explica negro sobre blanco que las más altas instancias del poder judicial español llevan lustros siendo objeto de una concienzuda lottizzazione político-partidista. Ya se habla sin ambages de “mercadeo de votos” o de “pasteleo” entre “progresistas” y “conservadores” en el seno del Consejo General del Poder Judicial (…) Como saben, el desencadenante de tales revelaciones ha sido la admisión a trámite, por parte del Tribunal Supremo, de tres querellas contra el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, querellas que albergan el palmario propósito de poner fin a la trayectoria judicial del polémico y pugnaz magistrado (…) Entretanto, el pobre Estatuto catalán de 2006 lleva ya tres años y medio en el “corredor de la muerte” del Tribunal Constitucional, a la espera de la ejecución, o del indulto, o de una reducción de pena. Pero todavía no ha aparecido ningún titular que diga: “El Estatuto de Cataluña, en manos de jueces españolistas”.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Joan B. Culla i el cas Garzón

  1. Salvador ha dit:

    En Joan B. Culla, tant bon historiador que és, llàstima que sigui un sionista d’extrema dreta.

  2. Genis Barnosell ha dit:

    Hola; estic d’acord amb la primera afirmació: és un molt bon historiador; pel que fa a la segona, és coneguda la seva valoració en general positiva de l’estat d’israel; pel que fa a la tercera, no estic gens d’acord en què se’l qualifiqui d’extrema dreta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s