81 milions d’euros per un Picasso

Fa temps vaig llegir un article que volia analitzar les raons dels preus astronòmics que assolien determinades obres artístiques i es preguntava, a més, com funcionaven els mercats de l’art. Si bé algunes inversions podien ser rendibles, sovint -afegia- ho eren molt més inversions alternatives. Els autors asseguraven que els mercats de l’art funcionaven de manera molt diferent als financers i que el nombre d’ “anomalies” en ells eren molt més grans. Especialment, .

El rendiment de la possessió d’objectes d’art no consisteix només a beneficiar-se dels augments de preu, sinó també a obtenir una rendibilitat psicològica, o sigui que l’art també és un bé de consum.

Nosaltres pensem que la raó [de molts comportaments “anòmals”, o sigui, de pagar barbaritats] s’ha de buscar en els drets de propietat i en el corresponent efecte de propietat que l’acompanya. Un objecte d’art rendeix beneficis addicionals si es té en propietat (i no solament en lloguer), perquè l’«aura» de l’objecte artístic es comunica al propietari

Com us podeu imaginar, tot plegat ve a compte dels 81 milions d’euros que acaben de pagar-se per un Picasso.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s