Memòria, oblit i petjada històrica

Avui té lloc la taula rodona “Memòria, oblit i petjada històrica” al Centre Cultural La Mercè. En aquesta taula rodona hi actuaré com a moderador. Heus aquí la meva introducció.

Un moment “memorialista”

Com ha assenyalat el catedràtic d’història de la Universitat de València Pedro Ruiz Torres, el fenomen de la “memòria històrica” té a veure no només ni sobretot amb la interpretació o l’ús del passat des del present -aquest fet té una llarga història- sinó amb l’ús públic del passat traumàtic del segle XX -les guerres mundials i les dictadures, les persecucions i els genocidis. Des d’aquesta perspectiva, és un fenomen que arrenca a Europa a la dècada de 1980 i una mica més tard a Espanya. Aquí, relacionat, és clar, amb el passat traumàtic que van suposar la Guerra Civil i el Franquisme. Per Ruiz Torres, però, el concepte de “Memòria històrica”, tal i com s’ha consolidat en el seu ús públic, no consisteix només en una major atenció a aquests temes sinó que té característiques pròpies que el diferencien de la “història”. No es tractaria només de “recuperar” un passat traumàtic sinó també, i sobretot, de la voluntat de donar a les víctimes d’aquest passat un “valor polític i cívic”.

Per als historiadors, en canvi, el concepte de “memòria” és més complex. La “memòria”, per començar, és sempre individual i fragmentària ja que ningú és mai testimoni del procés històric complet sinó només de “moments” concrets. Al llarg de la vida, aquesta “memòria” canvia i s’elabora, tant pel procés biològic o psicològic de memòria i oblit com pel procés social de construcció de versions del passat -versions tant estrictament historiogràfiques com polítiques o culturals o lúdiques, fins i tot-, ja que els records personals reaccionen, es moldegen, s’afaiçonen en relació als discursos públics sobre el passat. I en darrer terme, en la mesura que el passat és interpretat des de perspectives ideològiques, polítiques o culturals diverses, no trobem mai una memòria sinó memòries diverses i sovint contradictòries. Per tot això, els historiadors tendim a considerar que la “memòria” -que interroguem, per exemple, en el que anomenem la història oral- no és sinó un document per a la història, que cal tractar com qualsevol altre document, amb distància i, fins i tot, si ho voleu, amb una certa desconfiança.

Per això, l’actitud dels historiadors davant la “memòria històrica” ha estat diversa i per a molts el mateix concepte és una mica sospitós. Però no hi ha dubte que tot allò relacionat amb aquesta memòria és de primera actualitat. Aquests dies en tenim dos bons exemples. Per una banda, el jutge Garzón està a punt de ser processat a causa del seu interès per investigar els crims del franquisme, en una iniciativa que ha estat duta a terme, entre altres, per Falange Espanyola!. Per altra banda, aquests dies el fiscal general de l’estat ha resolt per decret que la sentència de mort del president Companys era “inexistent i nul·la de ple dret” -una decisió que, certament, és històrica, però que també ha pogut ser considerada insuficient perquè per revocar una sentència caldria segons la Llei d’enjudiciament criminal vigent el fiscal general de l’estat no pot anul·lar una sentència, competència que està reservada al Suprem. En qualsevol cas, ambdós fets mostren les dificultats que ha tingut i té Espanya per encarar-se amb el seu passat i les paradoxes legals a les quals acabem abocats.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Congressos i jornades i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s