El passat, aquest lloc estrany. A propòsit del 200 Aniversari de la capitulació de Girona davant el francès

El 10 de desembre de 1809 Girona capitulava davant de l’exèrcit napolèonic. Havien passat set mesos des que les tropes imperials havien aparegut prop de la ciutat, el 5 de maig de 1809. 4.500 baixes entre la guarnició gironina (entre morts, presoners durant els combats i desertors), 80.000 bales i més de 19.000 bombes i granades llençades contra la ciutat (segons Guillermo Minali), quasi 300 edificis ensorrats total o parcialment i 1.000 més en condicions mínimes d’habitabilitat, i una minva de població del 50% (entre morts i, probablement, fugitius), separen ambdues dates. La defensa i el sacrifici de la ciutat es varen fer, sense cap dubte, en nom de la trilogia que va caracteritzar tota la Guerra del Francès arreu d’Espanya: “la causa que defendemos -escrivia la Junta de Girona– es la causa de la Religion impiamente ultrajada y envilecida; es la de nuestro amado Rey Don Fernando VII (…); es la de nuestra Patria invadida cruelmente por exércitos de bárbaros, que pretenden tiranizarla, y sembrar en élla la desolacion y el despotismo; es la de nuestro honor tan atrozmente injuriado; y es finalmente la de nuestra seguridad individual” (11/6/1809). Si en la Constitució de 1812 aquestes conceptes prenien un caire liberal, no era així a Girona: la religió era la d’Antic Règim; Ferran VII era el rei absolut; la Pàtria, lluny de representar la llibertat, s’enllaçava indissolublement -ja es referís a Girona, a Catalunya, Espanya o l’Imperi- amb l’altar i el tron, amb l’honor aristocràtic i força menys amb la seguretat individual. A les darreries del setge, a més, el deure militar de tot oficial a defensar una plaça forta mentre sigui possible -lògica que explica l’actuació de l’oficialitat de Girona-, va ser substituïda per una lògica religiosa que entenia el setge i tota la guerra com una peça més de la lluita entre el Bé i el Mal a la fi dels temps. Tot plegat, a més, en el context d’una societat d’estaments que, si bé va tendir a igualar les condicions socials a causa de la duresa dels combats -per exemple, va estendre als oficials la pena de mort que abans es guardava gairebé únicament per a la tropa- va mantenir fortes diferències de tractament entre els individus -i així, fins i tot quan la guarnició captiva va arribar a Perpinyà, la tropa fou reclosa als quarters i l’oficialitat allotjada en cases.

Lluny dels temps en què alguns gironins s’esbatussaven per qualificar aquestes actituds d’heroiques o de beneites, avui cerquem de conèixer-les millor. La complexitat del passat és la primera lliçó de la història, i l’estranyesa que sentim, la mesura del pas del temps.

(Text publicat a la revista digital Diàleg –terricabras.filosofia.cat-el desembre de 2009)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s