Les closes (2)

I si parlem de les closes, no podem oblidar, és clar, Les Closes, la novel·la de Maria Àngel Anglada que recrea les peripècies de la besàvia del seu marit a l’Empordà, en una finca propera als aiguamolls i caracteritzada per aquest paisatge. Una novel·la que, segons responia l’autora en una entrevista el 1987

—P: Les Closes comença amb una cita de Giuseppe Ungaretti: “És en els vius que hi ha el camí dels morts…”

—R: Les Closes és la història de la besàvia del meu marit. He seguit fidelment les cartes i els vells papers que hi havia guardats, sobre el seu procés, en un armari de casa. Hi ha molt poc d’inventat. Més aviat vaig treure fets… A la història de Les Closes encara hi va haver una altra ombra patètica; va ser el suicidi de l’hereu…

—P: A les novel·les de Maria Àngels Anglada hi ha com dues temptacions: realisme històric i fantasia. M’he preguntat, a vegades, si es basen en experiències viscudes o sí, en canvi, són un fet cultural o fins i tot llibresc.

—R: Grècia sempre m’ha atret molt. La meva llicenciatura en filologia clàssica, el fet que el meu marit fos tan aficionat a l’arqueologia, un viatge a Grècia, encara curt, tot plegat, aquest conjunt de coses…Sí, és més aviat un fet cultural.

El que volia destacar ara, però, és la descripció del paisatge:

… les closes a la primavera, quan enmig dels recs veureu esclatar una munió de petites flors blanques i els arbres de les voreres, saules, freixes, plàtans, verdegen tots a la seva manera, mentre algun pollancre escadusser treu els seus borrons rosats, amb carnació de galta. I a l’estiu, quan sovint alena la marinada i les xiques erugues verdes es pengen i caminen en arcs flexibles entre les branques vincladisses i les menudes reinetes salten al fresseig de les vostres passes i veieu entre el tapís fullós les tórtores brunes matisades de llicorella i farigola

…les closes a l’hivern -quan hi corre la tramuntana com una gran esgarrifança- encara xopes de les pluges de tardor, i mireu els arbres nus com un poema descarnat, reixes vives, cossos oferts a l’abraçada impetuosa del vent que va eixugant, però mai ben bé del tot, els efímers estanys, els falsos aiguamolls on el dibuix de branques i branquillons s’emmirallava, on venien a beure les fredelugues de crestes  airoses i fins i tot, en dies freds, algun aplec de bernats pescaires (Obres completes de Maria Àngels Anglada. Volum primer. Narrativa, Ed62 / Diputació de Barcelona, 2001, p.214)

Trobareu aquest i més textos a l’itinerari literari Les closes de Maria Àngels Anglada, del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i més informació sobre l’autora a la pàgina de la Càtedra UdG Maria Àngels Anglada.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s