Catalunya, Espanya i la història (i els historiadors)

Jaume Vicens Vives

“Continuo pensant que hi ha una cosa més important que la Universitat i és el país, i que més important que la ciència històrica és la Universitat, però que es pot servir el país a través de la ciència històrica” [Carta de Jaume Vicens Vives a Josep Fontana, 23/3/1958]. D’aquesta voluntat de “servir el país” en sortí el 1954 el llibre Notícia de Catalunya, que seria un notable èxit editorial, i que seria reeditat, ampliat, el 1960.

Al llibre important que és Notícia de Catalunya, als seus arguments i a la seva intenció, va dedicada la meva ressenya d’aquest mes a L’Avenç: Genís Barnosell, “Servir el país a través de la ciència històrica”, L’Avenç, n.358, juny 2010, pp.62-64.

I és que a través d’ell, Jaume Vicens convidava els catalans a reflexionar i actuar sobre el passat i el futur del país. I aquesta empresa, escric en la ressenya,

conserva tota la seva actualitat i tot el seu interès, deixant de banda tot determinisme historicista i tinguent clar que sobre una mateixa anàlisi del passat, que s’ha de proposar entendre’l de la millor manera possible, poden florir projectes de futur prou diferents. La tasca de l’historiador, per descomptat, no és endevinar el futur ni profetitzar-lo, sinó contribuir a construir explicacions i arguments raonables per a discutir-lo entre tots.

Sobre Espanya, considerava Vicens, que l’esdevenidor de Catalunya hi estava indissolublement relacionat, però precisament ara, dic,

“l’actitud hispànica” de Catalunya sembla posada en qüestió de manera creixent en la societat catalana

L’article forma part d’un dossier sobre l’historiador en el que hi trobareu article de John Elliott i de Cristina Gatell i Glòria Soler.

Estado y periferias en la España del siglo XIXA la secció L’aparador (p.78) també hi trobareu un esment al llibre editat per S.Calatayud, J. Millán i M.C.Romeo, i en el que també he participat, que porta per títol Estado y periferias en la España del siglo XIX publicat per Publicacions de la Universitat de València:

Els estudis empírics i comparatius reunits en aquest volum aporten noves perspectives de la investigació més recent quant a la relació entre l’Estat i la perifèria, tant en la seva dimensió econòmica com en les seves implicacions identitàries i polítiques.

De fet, també és d’estat i de perifèria del que parla (pp.54-57) Joan B. Culla en el seu text “La dècada de les decepcions”, presentació del llibre J.M.Muñoz, ed. Els quatre presidents. Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla, Barcelona, L’Avenç, 2010:

una de les conclusions més clares que es poden extreure (…) és que Espanya (…) no pot admetre que cap catalanista sigui el seu Bismark (…). Un altre concepte (…) que podem donar per amortitzat és el de la pedagogia catalanista feta Espanya endins.

I encara sobre el mateix tema, Josep M. Salrach (pp.58-61)fa la ressenya de Les lliçons de la història. Reflexions sobre Espanya, Castella, Catalunya, llibre que recull textos del gran medievalista Ramon d’Abadal i Vinyals (1888-1970). Per d’Abadal, en carta a Américo Castro, “los catalanes no tenemos problemas sobre nuestra catalanidad histórica: nacimos en el siglo XI”. El problema és “saber (…) desde cuándo somos españoles y qué clases de españoles somos”.

I el sumari complet de L’Avenç d’aquest mes és aquest:

El centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives és un bon pretext per revisitar la seva figura, com fa el professor John Elliott, en el context de la Catalunya dels anys 50. Cristina Gatell i Glòria Soler ofereixen una primícia de la seva recerca, centrada en la vessant política de Jaume Vicens. I Genís Barnosell rellegeix la reedició de “Notícia de Catalunya”. En l’entrevista del mes, l’escriptor Jaume Cabré, que acaba de ser guardonat amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, repassa la seva trajectòria literària. L’historiador Joan B. Culla parla, al voltant de les relacions Catalunya-Espanya a l’inici d’aquest segle XXI, de “la dècada de les decepcions”. I Josep M. Salrach analitza l’obra d’Abadal, un altre historiador, com Vicens, doblat de polític.

L’opinió

Editorial / La festa s’ha acabat

Bitllets / Pirates al baix Manhattan . Antoni Bassas

Bitllets / L’Audiència Nacional i el jutge Garzón . Federico Vázquez Osuna

No m’estaré de res / L’arruga del lleó . Imma Monsó

L’entrevista / Jaume Cabré . Josep M. Muñoz

Focus

Jaume Vicens i Vives, ahir i avui . John H. Elliott

Jaume Vicens i Josep Pla, homenots polítics . Cristina Gatell , Glòria Soler

Mirador

Relats / En els focs de Catalunya . Colm Tóibín

Història / La dècada de les decepcions . Joan B. Culla

Història / Ramon d’Abadal i l’encaix de Catalunya a Espanya . Josep M. Salrach

Història / Servir el país a través de la ciència històrica . Genís Barnosell

El bloc de l’Ollé / Els terrats de Can Boixeras . Manel Ollé

Literatura / La finestra d’una biblioteca . Simona Škrabec

Literatura / Amb la senzillesa dels mestres . Vicenç Pagès Jordà

Música / Les músiques del metro . Joaquim Rabaseda

Avançament editorial / Me’n recordo . Joe Brainard

Teatre / Les paradoxes del teatrista . Núria Santamaria

L’aparador / Carmen Laforet . Anna Caballé , Israel Rolón

L’aparador / A favor d’Espanya i del catalanisme . Joaquim Coll , Daniel Fernández

L’aparador / Estado y periferias en la España del siglo XIX

L’aparador / Aproximació a la literatura catalana del segle XX . Joaquim Molas

L’aparador / Principiants . Raymond Carver

L’aparador / La felicitat dels dies tristos . Pere Antoni Pons

L’aparador / Pasajera a Teherán . Vita Sackville-West

L’aparador / L’última nit a Twisted River . John Irving

A l’última / Tirana, ciutat invisible . Jordi Puntí

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s