La revolta barcelonina de 1842 i el bombardeig de la ciutat (1)

La revolta barcelonina de 1842 es va iniciar quan el 13 de novembre d’aquell any uns obrers (segons explicava el cònsol de França, Ferdinand de Lesseps) van intentar introduir vi a la ciutat sense pagar els drets de portes corresponents -o sigui, l’impost que es pagava a moltes ciutats per introduir-hi queviures i altres béns. Els guàrdies van intentar impedir-ho, altres barcelonins van anar en ajuda dels contrabandistes; l’exèrcit va acudir en ajuda dels guàrdies i va dissoldre els congregats. Tot seguit, l’exèrcit va ocupar l’ajuntament i va detenir un dels republicans més coneguts de Barcelona. Seguint aquesta dinàmica, el que havia començat amb una trifulca menor es va anar convertint en una insurrecció general.

revolta_BCN_1842(1).jpg

"Repartició d'armas á la plassa de Sant Jaume" (Barcelona en el sigle XIX, La Esquella de la Torratxa, 4/1/1901)

Per entendre l’època, cal recordar que el 1833 havia mort Ferran VII i que havia deixat la corona a la seva filla Isabel. Com que aquesta era menor d’edat, la seva mare Maria Cristina n’exercia la regència. Però el 1840 havia estat foragitada de la regència pel general Baldomero Espartero. En general, els progressistes -partidaris del sufragi universal masculí a les eleccions municipals i d’un sufragi masculí relativament ampli a les Corts- recolzaren Espartero. Els moderats -partidaris d’un sufragi masculí molt restringit- recolzaren Maria Cristina; i els republicans -partidaris del sufragi universal masculí- defensaven o bé una regència formada per tres persones i, ben aviat, la república.

En el context de la Barcelona de 1842, la dificultat no és tant explicar els detalls de la revolta, sino explicar adeqüadament el sentit i els suports i oposicions que va trobar la revolta. Aquesta és la que vaig oferir ja fa un temps:

A Barcelona, la revolta de novembre de 1842 fou, inicialment, un moviment popular i espontani. Els republicans foren els primers que, a través d´una junta directiva, intentaren de polititzar el moviment. La iniciativa republicana, tanmateix, fou progressivament controlada per l´ofensiva d’aquells sectors moderats organtizats al voltant del diari El Papagayo . Aquest, a diferència d’altres sectors moderats que no volien ni sentir a parlar de res que no fos el retorn immediat de Cristina, va acceptar la insurrecció i li va donar suport, per tal de controlar-la i convertir-la en un moviment anti-esparterista. El Constitucional, que aplegava els sectors progressistes majoritaris, en canvi, va adoptar una posició molt més prudent, que va anar prenent, cada vegada més, un caire “contra-revolucionari” (és a dir, advers al moviment), fins que, el 27 de novembre, el progressisme aconseguí de dissoldre la junta directiva republicana i les forces armades que li donaven suport. Aleshores es disposaren a negociar amb el govern, però aquest es mostrà totalment intrasigent. Una darrera junta, composta de “hombres del pueblo y de baja extracción” intentà la defensa desesperada de Barcelona. Aleshores, la ciutat fou bombardejada, el dia 3 de desembre. Aquesta darrera junta i les forces que li donaven suport foren desarmades, el dia 4, per una “junta representativa de la ciudad” (l´expressió és d´El Constitucional) beneïda pel progressisme, que fou la obrí les portes a l´exèrcit. La ciutat fou ocupada militarment i s´efectuà una dura repressió: estat de setge, desarmament de la Milícia Nacional, establiment d´una comissió militar per substituir els tribunals de justícia (que dictà 13 condemnes de mort i 80 condemnes de presó), ordre de reconstrucció de la Ciutadella amb finançament de l´ajuntament, imposició d´un impost de 12.000.000 de rals, prohibició de tota la premsa tret del Diario de Barcelona entre el 30/1/43 i el 6/2/43, i dissolució de les associacions de treballadors (adaptat de Genis Barnosell, Orígens del sindicalisme català, Vic: Eumo, 1999)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s