El maltracte als animals vist des de la Universitat

El passat juliol, mentre el Parlament català prohibia els toros al Principat, tenien lloc a la Universitat de València les IV Jornades “Els nous drets: drets dels animals?” . El servei de notícies de la Universitat de València va resumir així la intervenció que Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret, va fer amb el títol “¿Prohibir las corridas de toros?”

Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret, ha pronunciat una conferència amb el títol de “Prohibir les corregudes de bous? El debat en el Parlament i més enllà”, que ha servit de clausura de les “IV Jornades sobre els nous drets dels animals”, celebrades aquesta setmana a la Facultat de Dret.

Javier de Lucas va ser un dels experts que va intervindre en el recent debat sobre el tema que va tindre lloc en el Parlament de Catalunya, que es pronunciarà sobre la prohibició de les corregudes de bous el pròxim 28 de juliol.

De Lucas ha admés que a no pocs pot semblar-li bell l’espectacle dels bous, però ha assegurat que “es tracta d’una bellesa el cost de la qual no és assumible”. “No hi ha racionalitat jurídica – ha explicat- que puga suportar-se només en l’existència d’un hàbit si aquest hàbit causa un dany rellevant a un bé a la seua vegada rellevant”. I ha qualificat “d’indiscutible” que existeix aquest dany, “el sofriment inflingit per maltractaments, per tortura”.

També ha assenyalat que “és incomprensible per injustificat – llevat que es tracte de raons d’oportunisme electoral- que alguns presidents de Comunitats Autònomes (Madrid i després València i Múrcia), el mateix dia 5 de març, que es realitzaven els debats en el Parlament de Catalunya, prengueren i feren pública la decisió de considerar les corregudes de bous com Béns d’Interés Cultural, el que suposa elevar-les a condició de Bé jurídic rellevant i adscriure recursos públics”.

El professor de Filosofia del Dret ha polemitzat amb Fernando Savater i els que pensen que la prohibició de les corregudes afectaria a un dret que pertoca únicament a la llibertat de consciència individual. No obstant això, en la seua opinió, l’opció per una forma d’oci no pot eliminar l’obligació de respectar altres béns jurídics. I referent a això ha comparat aquesta apel•lació a la llibertat amb la qual es podria sostindre a propòsit de la llibertat de l’amo, o del senyor feudal, de tindre esclaus. “Abolir l’esclavitud no és un acte lliberticida respecte a la llibertat de l’amo, sinó tot el contrari” ha dit. “La llibertat té una lògica expansiva –ha explicat- i si la meua preferència per tindre esclaus xoca amb la llibertat d’aquests, és la meua preferència la qual ha de ser prohibida, més encara que limitada”. Per a concloure que “sostindre el sofriment i el dany inflingits als altres en nom de la llibertat de gaudi estètic no és justificable”.

El mateix servei de notícies va resumir la intervenció del veterinari José Enrique Zaldívar (“El sufrimiento animal en la tauromaquia”):

Sense usar un sol qualificatiu, tan sols amb la descripció detallada de les lesions i els efectes fisiològics i neuronals que es produeix en cadascuna de les sorts (pica, banderilles, espasa, descabell, apuntillament) Zaldívar ha horroritzat el centenar d’estudiants que han seguit el curs.

Zaldívar, que presideix l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia ha desmuntat el mite que en la brega l’animal no pateix per l’excitació que li produiria les betaendorfines que segregaria. I a partir d’un estudi de les betaendorfines segregades per les dones en el part (diferència entre les que estaven preparades física i psicològicament) ha explicat que les betaendorfines són un important “marcador d’estrés” pel que “a major sensació de dolor, major és la descàrrega de les betaendorfines”.

El diari Levante, per la seva banda, es va  fer ressò de la intervenció d’Encarnación La Spina (“Maltrato animal, tradición y fiestas populares: ¿una herencia cultural razonable”?)

«Hay que romper con el estereotipo de que maltratar a un animal es una diversión»

Derechos de los animales. Encarnación La Spina, investigadora del Instituto de Derechos Humanos de la Universitat, radiografía hoy en unas jornadas la violencia festiva que se ejerce contra los animales en España.

RAFEL MONTANER. VALENCIA. ­Cada año, 60.000 animales son maltratados, y la mayoría después sacrificados, en España durante las fiestas populares, según la Asociación Nacional para la Protección y el Bienestar de los Animales. Decapitar aves o incluso ardillas, matar conejos a pedradas, lanzar gansos o cabras desde un campanario, acosar a pollos y patos en el mar, lancear toros o acribillarlos a dardos, embolarlos o incitarlos a que se lancen al mar… Estas prácticas que realizan muchos pueblos en nombre de la tradición se debaten hoy en Valencia dentro de las IV jornadas sobre los nuevos derechos de los animales que organiza el Instituto de Derechos Humanos (IDH) de la Universitat. La radiografía de ese maltrato animal en las fiestas populares en España la hará Encarnación La Spina, doctora en Derecho e investigadora del IDH.

¿Es una herencia cultural razonable seguir maltratando a los animales en las fiestas?

No tiene porque ser así. Debemos valorar con espíritu crítico esta herencia cultural, interrogarnos por qué las tradiciones deben seguir siendo así. Habría que, por lo menos, cuestionarnos abiertamente si es admisible perseverar en ellas o bien criticarlas y proponer alternativas que sean más respetuosas con los animales.

Pero, son muchos los que niegan que haya maltrato…

Ese es un debate recurrente que ya se dio, por ejemplo, cuando se votó en el Congreso y en el Senado la orden de 2006 que restringe la declaración de Fiesta de Interés Nacional a aquellas tradiciones populares en las que no se maltraten animales. Hubo diputados que votaron en contra porque defendían que dicho maltrato era opinable. Sin embargo, hay jurisprudencia reciente, como una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad de Madrid sobre el toro embolado que señala que, con independencia de que se pruebe o no que el animal haya sufrido daños físicos, si que hay un maltrato anímico y psicológico demostrado por informes veterinarios, y, por tanto, la prohibición no decae.

¿Cómo definiría la escala de violencia festiva que se aplica a los animales en las fiestas?

Es realmente abrumadora, la violencia festiva contra los animales parece inagotable. Todas esas fiestas tienen un «leitmotiv»: que el ocio lo justifica todo. El exceso de la violencia festiva, si no se controla, lleva a veces incluso a sacrificar el animal. Hay que romper el estereotipo de que maltratar a un animal es una diversión. La tradición no debe ser un compartimento estanco. Hacer algo porque siempre ha sido así no justifica que se mantenga la crueldad de ciertas prácticas. Sorprende que las generaciones jóvenes no se cuestionen determinadas tradiciones en las que el maltrato que sufren los animales no es opinable.

¿A favor de ese continuismo juega que no haya mucha consciencia de que los animales tengan derechos?

Ese es otro aspecto importante. Todas estas tradiciones lo que intentan es enfatizar la dominación del hombre sobre el animal, al que se considera un ser inferior. Y además de esta concepción antropocéntrica, encima los ponemos en una situación artificial de inferioridad, pues obviamente los situamos en un entorno hostil que no es su hábitat natural.

El Consell quiere declarar Bien de Interés Cultural los bous al carrer ¿Eso sería legal?

Ahora con la orden estatal de 2006 no podría hacerlo, porque en la declaración de bien de interés turístico nacional se prohibe el maltrato animal, pero además, la ley de fiestas y espectáculos públicos de la Comunitat Valenciana, en su procedimiento para declarar una fiesta de interés cultural, excluye concretamente aquellas en las que se maltrata a los animales. El problema es que la normativa autonómica siempre que habla de ciertas prácticas tradicionales, como por ejemplo los bous a la mar, las convierte en excepción con respecto a todas las prohibiciones.

 

Ja es veu que tot plegat és una conxorxa del nacionalisme català.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s