S’han de retirar totalment les tropes americanes de l’Iraq?

Una enquesta feta a Sàpiens.cat dóna com a resultat que una àmplia majoria de lectors estan a favor d’una retirada inmediata i completa de les tropes americanes de l’Iraq:

La gran majoria dels usuaris de Sapiens.cat, un 73%, s’han mostrat a favor de la retirada de les darreres tropes de combat nord-americanes de l’Iraq. Per el contrari, un 22% dels participants en l’esquesta opinen que aquells exèrcits s’haurien de quedar al país fins que no hi hagi un govern estable. Finalment, només un 5% dels usuaris són de l’opinió que els soldats nord-americans haurien de continuar a l’Iraq a causa que les forces iraquianes no poden controlar la seguretat al país. Segons ells, amb la retirada, la violència iniciada l’any 2003 amb la invasió nord-americana augmentarà.

Jo vaig ser dels que va protestar per la invasió de l’Iraq i vaig escriure un parell d’articles a la premsa explicant que les raons de la invasió no em semblaven gens altruistes i que tenien a veure, entre altres coses, amb els interessos de la indústria militar americana. Ara, però, davant de la pregunta de si les tropes americanes se n’han d’anar tot seguit de l’Iraq no sabria què dir-vos-hi.

Aclarim per començar que el que estem discutint no és si se n’han d’anar o no, perquè sembla que la decisió d’anar-se’n ja està presa, almenys per a l’Iraq. Per a l’Afganistan la decisió és més llunyana. Jo crec que el criteri fonamental ha de ser si la vida de la majoria dels iraquians millorarà o empitjorarà amb aquesta retirada, i això, malauradament, no està gens clar ni en un cas ni en un altre.  Després de la invasió americana de l’Iraq, aquest ha entrat de ple en la categoria d’estat fallit i els intents per establir un cert ordre que garanteixi la seguretat de les persones ha obtingut resultats limitats. Quan els EUA han decidit que les forces de seguretat iraquianes ja podien complir aquesta missió, no hi ha dubte que han usat criteris molt optimistes. A mesura que les tropes  americanes i internacionals es retirin, certament minvarà una de les causes fonamentals de la violència: la lluita insurgent contra els invasors. Però no s’acabaran ni molt menys les raons de la violència: la lluita pel poder entre els que ocupen l’estat, els senyors de la guerra i els talibans. Qui es consoli pensant que almenys així els iraquians “decidiran tot sols”, s’equivoca de mig a mig. Qui decidirà serà aquest govern corrupte, els senyors de la guerra locals i regionals i uns talibans que no tenen cap mena de respecte pels drets humans. O sigui, que, d’una manera o d’una altra no hi ha gaire raons per a l’optimisme.

Us reprodueixo tot seguit el post que vaig publicar l’1 de setembre al meu bloc de l’Avui+El Punt on intento analitzar la situació actual:

Després de l’anunci de la retirada de tropes de l’Iraq, el president dels EUA, Barack Obama, va declarar ahir oficialment acabada l’operació Iraqi Freedom -o, sigui, la invasió de l’Iraq per part dels EUA i els seus aliats, i el complicat procés posterior d’estabilització del país. Comença ara l’operació Nova Albada que deixa 50.000 soldats americans al país i que hauria d’acabar a finals de l’any que ve, quan les tropes i policia iraquianes haurien de ser totalment capaces de “controlar” el país. És aquesta hipòtesi, més que cap altre, la que porta a Obama a la retirada de les seves forces. La situació actual de l’Iraq és éncara més que preocupant: el seu nivell de desenvolupament econòmic és molt més baix del que permetrien els seus recursos naturals; els nivells de corrupció governamental són estratosfèrics; no hi ha legislació en aspectes clau del país, com la corrupció o els hidrocarburs; i els nivells de protecció dels drets humans, en canvi, són ”abismals” segons un recent informe internacional, a causa de l’activitat de la insurgència anti-americana, de multitud de grups armats, del que els informes internacionals anomenen “rivalitats sectàries”, i de les pròpies forces de seguretat iraquianes:

The level of protection afforded to human rights in Iraq remains abysmal, and the country is still the most dangerous place in the world for journalists, according to the Committee to Protect Journalists. Unsolved murders and assassinations, impunity of government officials, secret prisons, and attacks on civilians are common. Among the gravest human rights abuses are those perpetrated by elite militias, the so-called “death squads” or Iraqi Special Operations Forces (ISOF) which have become the private militarized extension of Prime Minister al-Maliki’s increasingly authoritarian government.

Iraq i Afganistan.jpg

La decisió d’Obama es fonamenta en dues qüestions. Primer de tot, en una interpretació optimista de l’operativitat de les forces de seguretat iraquines (ISF): dels 410.000 policies i 245.000 militars que s’han entrenat en els darrers anys, que a parer de la Casa Blanca són ja capaços de fer front a les seves responsabilitats -una interpretació que, com acabem de veure, és força discutible. En segon lloc, en l’evolució positiva des del 2008 de les xifres debaixes sofertes. Com es veu al quadre (que recull dades fins a l’agost de 2010), les baixes de la coalició internacional s’han reduït dràsticament des d’aquell any -contràriament a l’Afganistan, on no paren de crèixer.

Si enlloc de mirar només les baixes de la coalició internacional, ens mirem les dades de baixes iraquianes (mireu-vos el segon quadre), la interpretació és, és clar, prou més complexa.

Iraq.jpg

El primer que queda clar, és que els morts internacionals, per molt que siguin les que ocupin lloc a les nostres portades, han sigut sempre una proporció molt petita del total de morts al país. El segon que queda clar és que qui posa els morts al país són, sobretot, els propis civils, que moren en situacions molt diverses: en operacions de les tropes iraquianes o els seus aliats internacionals, en els freqüents atemptats absolutament indiscriminats de la insurgència, i en multitud de casos gens ni mica aclarits que fan tot l’efecte de ser fruit de la inseguritat general que es viu al país. Hi ha no pocs casos de reports periodístics sobre l’Iraq que diuen així:

  • Two children were killed when a bomb went off as they were playing in Riyadh, a town to the southwest of Kirkuk, 250 km (155 miles) north of Baghdad, police said.
  • MOSUL – Police found the body of a Christian man with bullet wounds to the head and chest in southwest Mosul, 390 km (240 miles) north of Baghdad, police said. The man had been kidnapped five days before.
  • MOSUL – Police found the body of an unidentified man with head and chest bullet wounds in eastern Mosul, 390 km (240 miles) north of Baghdad, police said

Cal recordar, en definitiva, que el nivell de morts civils actuals a l’Iraq és freqüentment considerat com de guerra civil. Caldrà veure, per tant, com evoluciona la situació. En tot cas, ja es veu que les exigències en quant a drets humans i tranquilitat pública exigits per l’administració Obama per retirar tropes de l’Iraq no és que hagin estat gaire elevats.

A dia 8 de setembre el millor que podem dir és que la violència ha disminuït molt -i això és un argument per a la retirada-, però també que el futur és ben incert.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s