Dinosaures

Certament, els dinosaures cauen una mica lluny dels temes habituals d’aquest bloc -concretament, més de 60 milions d’any lluny. Però quan et diuen que quasi al costat de casa -a Coll de Nargó- hi ha un dels tres (3!) jaciments més importants del món pel que fa a la interpretació dels seus modes de reproducció, bé cal prestar-hi atenció.

Efectivament, segons informa el Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat

La posta d’ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d’excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d’aquesta posta va tenir lloc durant la primera campanya d’excavació programada al jaciment de Pinyes l’any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d’ous. Una nova campanya d’excavacions al mateix jaciment l’any 2007 va permetre valorar la importància d’aquesta posta i preparar els treballs que, durant els anys 2008 i 2009, es van dur a terme per extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

La riquesa dels jaciments de Pinyes (entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure), i la utilització de tècniques d’excavació basades en l’adquisició de dades tridimensionals (estació total topogràfica, modelització 3D i tomografia computeritzada dels fòssils) han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s’havien citat a altres jaciments d’Europa i l’Índia. Els ous es situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s’observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l’eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Vegeu tota la informació aquí, la pàgina web del Museu Límit K-T de Coll de Nargó, i la publicació científica dels resultats (en anglès).

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s