Napoleó

És difícil valorar en poques paraules la complexitat d’una vida com la de Napoleó, que amb tant poc temps va passar de ser un republicà proper a Robespierre (a punt de caure definitivament en desgràcia quan aquest va ser guillotinat) al general victoriós de 1796-97 a Itàlia, cònsul el 1799 i emperador el 1804! Com fer el retrat d’algú així, es preguntava Georges Lefebvre el 1969 a Napoléon. Ell li veia, tanmateix, característiques comunes al llarg de la seva vida: amb capacitat de treball ilimitada, inteligent, racionalista i pràctic, sense “ideologia” (segons Napoleó mateix), defensor al capdavall d’un estat unitari, “construit d’une pièce, suivant un plan simple et symetrique (…) il a détesté la féodalité, l’inégalité civile, l’intolerance religieuse; voyant dans le ddespotisme éclairé une conciliation de l’autorité et de la réforme politique et sociale, il s’en est fait le dernier et le plus illustre des représentants; en ce sens, il fut l’homme de la Révolution” (Georges Lefebvre, Napoléon, 1969, p.65-72).

De tot això en parlarem avui amb Lluís Roura i Manuel Moreno al programa “Para todos la 2” de TVE2, sobre les 13:30 o les 14:00.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes i col·laboracions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s