Memòria de la Guerra del Francès (2): El “Gran dia de Girona”

El setembre de 1809 feia poc més de 4 mesos que les tropes imperials, uns 35.000 homes, havien arribat a les envistes de Girona. El 5 de maig havien iniciat el seu desplegament per envoltar la ciutat i el 6 de juny havien iniciat l’excavació de trinxeres.Una part d’aquest exèrcit, entre 14.000 i 17.000 homes, sota el comandament del general Verdier, va ser l’encarregat de bombardejar i preparar l’assalt, començant per el fort de Montjuïc, situat al nord de la ciutat. La resta, sota el comandament del general Saint-Cyr, superior al mateix temps de Verdier, havia d’impedir que la ciutat rebés reforços i netejar el seu hinterland de les nombroses partides insurgents que s’hi movien. La nit del 7 al 8 de juliol, Verdier assaltà Montjuïc però fracassà a costa de prop de 1.000 baixes. Montjuïc no caigué fins un mes més tard, quan els seus defensors ja l’havien abandonat. En el mes següent, la ciutat rebé reforços i fins i tot entre el 31 d’agost i el 2 de setembre els francesos temeren un assalt general contra les seves trinxeres, que no va arribar a produir-se.

Amo de Montjuïc, tanmateix, l’exèrcit imperial pogué bombardejar a plaer la ciutat, i a mitjans de setembre les muralles de Girona presentaven quatre bretxes importants -o sigui, llocs en què les muralles havien estat parcialment enderrocades i on les tropes enemigues podien intentar un assalt. Aquest assalt es produiria el 19 de setembre però fou constituí un nou fracàs i, en canvi, fou molt ràpidament aixecat a la categoria de mite per part, primer, dels defensors i, després, dels seus panegírics posteriors. Així, el coronel Blas de Fournas, que fou un dels oficials defensors de Girona, podrà escriure en el seu Diario del sitio de Gerona del año 1809, redactat a la primera meitat del segle XIX, que el 19 de setembre era esmentat habitualment com “el gran dia de Girona”. És aquest 19 de setembre de 1809, doncs, el que Ramon Martí Alsina va voler recordar amb el seu enorme quadre “El Gran dia de Girona”. Tanmateix, la mitificació del dia va córrer paral·lel a l’arraconament de les seves descripcions més fiables, fins al punt de desdibuixar elements claus de la jornada com és ben evident en l’obra d’Emili Grahit.

gran dia de girona02.jpg

Ramon Martí i Alsina, El Gran dia de Girona

Les característiques tècniques del quadre són, segons va informar la Generalitat:

El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894), és un oli sobre tela, de 5,4 per 11,9 metres. La pintura representa un episodi de la Guerra de la Independència a Girona. Per les seves dimensions, l’artista va pintar el quadre a la sala gran del Casino de Sans. Per pintar-lo, Ramon Martí Alsina es va documentar sobre la Guerra de la Independència a Girona, així com sobre els vestits i les armes de l’època. L’obra, que no està datada, va ser començada abans del 1865.

El quadre de Martí i Alsina és un quadre eminentment simbòlic que inclou tots els elements del mite dels setges (i +): la idea que Girona era indefensable, que el poble i l’exèrcit van formar una unitat indissoluble i que només el seu comportament extraordinàriament heroic va aconseguir de resistir al millor exèrcit del món en una ciutat gens preparada. Tots aquests elements, que tenim per a ben comuns són, com he dit, mítics, i no responen a la realitat. Són fruit d’una exageració i d’una distorsió de la realitat que, certament, va començar molt aviat. De fet, la primera exageració és considerar que a Girona hi va haver tres setges, quan en realitat n’hi va haver dos: el primer assalt -que va tenir lloc entre el 20 i el 21 de juny de 1808- no és de cap manera un setge sinó un simple cop de mà, ja que ni s’encercla la ciutat ni s’excava cap línia de trinxeres (una estratègia ben diferent del setge i que, precisament, intenta evitar la pèrdua de temps que suposa un setge formal).

En el cas de Ramon Martí i Alsina, la unió del poble a l’exèrcit és tal (només cal veure com tothom es mira el militar que presideix el quadre i que representa el governador Àlvarez de Castro) que el que es fa és, precisament, sobredimensionar el seu paper: el veritable protagonista de la defensa és el poble i no l’exèrcit -fet que només pot ser considerat fals, ja que en els moments crítics van ser els soldats professionals els que van refusar els assaltants. En tot cas, el protagonisme del poble es veu clar en els detalls del quadre que ha proporcionat Patrimoni gencat:Ramon Martí i Alsina, El Gran dia de Girona, detall del poble

Ramon Martí i Alsina, El Gran dia de Girona, detall: heroïna (foto Patrimoni Gencat)

gran dia de girona_escenari.jpg

El Gran dia de Girona (quadre), plànol de situació

Malgrat que el quadre sigui eminentment simbòlic, situa l’acció en el lloc real on aquesta va succeir. El quadre representa un lloc molt concret de la muralla gironina: un pany de paret a l’actual caserna d’Alemanys, a tocar de Torre Gironella (el quadradet vermell al mapa anterior), al qual s’arriba Passeig Arqueològic amunt, o, per l’altre costat, per Plaça Catalunya – Pedreres – Passeig de la Muralla i Torre Gironella. El lloc correspon a la més grossa de les bretxes obertes a les muralles gironines aquell setembre de 1809 i allà on es va concentrar l’atac principal. Les altres bretxes es trobaven al que nosaltres anomenem avui Torre Gironella i que aleshores era el quarter vell d’Alemanys (aleshores la torre era estrictament la torre); l’altra era la bretxa del quadre (aleshores, quarter nou d’Alemanys); una altra a Sant Cristòfol (una mica més avall del Passeig Arqueològic) i la darrera a Santa Llúcia (a l’actual pujada a Montjuïc).

El programa QuèQuiCom hi ha dedicat un reportatge, tant al quadre i la seva restauració com als escenaris de la batalla, que ja està disponible a la xarxa, al blog del programa.

Restaurar el quadre més gran de Catalunya no ha estat fàcil. “El gran dia de Girona” fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d’alçada. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic. Quèquicom visita el lloc dels fets amb l’historiador Genís Barnosell, que recorda que Girona va perdre la meitat de la població i que explica que va ser justament un bombardeig, en aquest cas feixista, el que va malmetre el quadre durant la Guerra Civil. Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d’intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques.
Samantha Vall va descobrint una història dins d’una altra. A més dels detalls esgarrifosos del setge dels francesos i del cost de la resistència a ultrança ordenada pel general Mariano Álvarez de Castro, que és la figura central del quadre, la reportera descobreix les vicissituds que va haver de passar el pintor Martí Alsina durant els vint anys que va trigar a acabar la tela. A mesura que se n’ha anat fent la restauració s’han trobat documents inèdits, com ara llistes de pintures que comprava o factures de les seves obres. Martí Alsina va començar a fer “El gran dia de Girona” per iniciativa pròpia cap a l’any 1860. Amb la voluntat d’assolir la perfecció va vestir amb roba d’època feta a mida cada una de les dotzenes de persones que li van fer de model. A més, com que el quadre fa 60 metres quadrats, tant el local com el bastidor i la tela es van haver de fer especialment, i es va arruïnar. Tot i que Martí Alsina era una firma reconeguda, creador de l’escola paisatgística catalana i mestre de pintors com Vayreda, mai més no es va refer. Queda, però, la gran qualitat artística de la seva obra, que, a més, es un motiu d’atracció turística per Girona.
Genís Barnosell diu que Martí Alsina no pretenia reflectir la realitat, sinó glorificar una gesta que a la fi no va fer altra cosa que retardar la capitulació. Per això, una lectura moderna del quadre “contribueix a assumir críticament el passat el de la ciutat -un passat en aquest cas ben dramàtic però que no té sentit ni que l’exaltem com ho va fer el franquisme ni que l’oblidem perquè no es correspon als nostres valors actuals”.
Des del plató, Jaume Vilalta explica com és que el raigs X permeten veure si a sota una capa de pintura hi ha alguna altra cosa pintada. De fet, els raigs X permeten mirar a contraclaror un objecte, però els ulls no són sensibles a aquestes ones electromagnètiques i per això cal usar una placa fotosensible, que revelarà què hi ha dins de l’objecte travessat pels raigs X. Gràcies al fet que tenen una longitud d’ona unes 10.000 vegades més petita que les de la llum visible, el raigs X traspassen la majoria de materials, amb l’excepció del plom.
Els restauradors usen tècniques d’anàlisi química per saber quin tipus de pigments ha emprat un artista. Cada colorant o pigment apareix en una època determinada i això permet detectar falsificacions. Curiosament, ara els restauradors no usen mai pigments amb la mateixa composició química que hi ha a l’original, precisament per permetre que en el futur s’hi reconeguin les seves intervencions.
El programa explica també que una pintura és un preparat que reparteix uniformement el pigment, que s’enganxa a la superfície i que, un cop sec, és estable i impermeable a l’aigua. Vilalta prepara una pintura al tremp d’ou com la que van fer servir els autors d’un retaule anònim que té més de 500 anys d’antiguitat i que es va trobar a l’església d’Isavarre, al Pallars, i que es mostra a “Quèquicom” per primer cop després que el netegessin al centre de restauració de Valldoreix. (Blog QuèQuiCom)

Trobareu més informació aquí i als tags d’aquest bloc “Setges de Girona” i “Guerra del Francès”

Bibliografia indispensable:  per a l’obra de Ramon Martí i Alsina i, especialment, “El gran dia de Girona”, M. Lluïsa Faxedas, dir. Ramon Martí Alsina. El Gran dia de Girona, anatomia d’un quadre, Museu d’Art de Girona / MNAC, 2010. Per als fets del 19 de setembre, Genís Barnosell, “19 de setembre de 1809”, a M. Lluïsa Faxedas, dir.Ramon Martí Alsina. El Gran dia de Girona, anatomia d’un quadre, Museu d’Art de Girona / MNAC, 2010

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s