Pere Anguera: els símbols nacionals de Catalunya

L’any 2008 Pere Anguera ja va publicar L’11 de setembre. Història de la Diada (1886-1938) on documentava l’ascens d’aquesta data com a diada nacional. Iniciada la seva commemoració el 1886 per un sector del Centre Català a Santa Maria del Mar, fou impulsada per grups de joves que presentaven el passat com “la constatació del bon saber regir-se dels catalans amb llibertat i per la llibertat”. Enmig d’entrebancs de les autoritats, prohibicions (especialment durant la Dictadura de Primo de Ribera) i garrotades policials, les minoritàries peregrinacions a l’estàtua de Rafael de Casanova de la segona meitat de la dècada de 1880 esdevingueren cada vegada més concorregudes al llarg del primer terç del segle XX -amb gent provinent de tot Catalunya- fins que durant la República es tornaren multitudinàries, reunint 1932 prop de 200.000 persones.

Ara, i de manera pòstuma, es publiquen quatre altres treballs d’Anguera dedicats a tants altres símbols de Catalunya: les quatre barres, l’himne dels segadors, la sardana i Sant Jordi

Aquests llibres són:

  • Pere Anguera, Els segadors. Com es crea un himne, Rafael Dalmau, Barcelona, 2010
  • Pere Anguera, Les quatre barres. De bandera històrica a senyera nacional, Rafael Dalmau, Barcelona, 2010
  • Pere Anguera, Sant Jordi, patró de Catalunya, Rafael Dalmau, Barcelona, 2010
  • Pere Anguera, La nacionalització de la sardana, Rafael Dalmau, Barcelona, 2010

A partir de l’àmplia documentació aportada en aquests llibres, es pot afirmar que en un i altre cas el recorregut no és gaire diferent. Reinterpretant al llarg de la dècada de 1880 el que abans només eren cançons, festes o balls tradicionals, o dates i ensenyes històriques sense connotacions especials, el catalanisme elaborarà en un termini prou curt d’una vintena d’anys un conjunt de símbols que havien d’esdevenir un “emblema d’identitat per a marcar la persistència de trets diferenciadors dins d’Espanya, la pertinença a la qual en cap moment no era qüestionada, però que es contraposava a la voluntat castellanitzadora impulsada pel poder i les elits que li donaven suport” (Les quatre barres, p.6). Aquests emblemes, impulsats clarament pel catalanisme, acabaren essent àmpliament compartits, de manera que a l’alçada de la dècada de 1930 ja eren del tot símbols de catalanitat.

Aquests són els llibres que ressenyo aquest mes a L’Avenç, tot fent una referència a la actual situació legal d’aquests símbols i a unes quantes qüestions historiogràfiques sobre el sentiment de pertinença català al llarg del segle XIX: Genís Barnosell, “Pere Anguera: els símbols nacionals de Catalunya”,L’Avenç, 362 (novembre 2010) pp.50-52

Per altra banda, aquí teniu el sumari complet de la revista:

L’any de la mort de Franco, el periodista Josep M. Huertas Claveria va ser processat per “injúries a l’exèrcit”. El seu cas, que es va complicar amb la detenció d’uns membres d’ETA, és ara reconstruït amb documentació judicial inèdita. En l’entrevista d’aquest mes, Frederic-Pau Verrié explica el valor que van tenir a la postguerra les iniciatives culturals i polítiques del catalanisme antifranquista. Pau Viciano escriu sobre l’heterodox filosemitisme de Joan Fuster, i Carles Álvarez i Jordi Puntí sobre l’últim premi Nobel de literatura. Imma Merino analitza el tractament de la malaltia d’Alzheimer en el cinema dels últims anys. A més de les seccions habituals de cada mes.

L’OPINIÓ

EDITORIAL / El populisme que ve

BITLLETS / L’ensenyament de la Història i les TIC . Josep Pich Mitjana

BITLLETS / Elogi de Joan Triadú . Ramon Pla i Arxé

BITLLETS / Vargas Llosa, l’intel·lectual guèiser . Carles Álvarez Garriga

NO M’ESTARÉ DE RES / Tinc una recança . Imma Monsó

L’ENTREVISTA / Frederic-Pau Verrié, la fe en les petites coses . Josep M. Muñoz

FOCUS

Opinions d’un jueu volterià [Joan Fuster]. Pau Viciano

El ‘cas Huertas’ . Jaume Busqué i Barceló

MIRADOR

HISTÒRIA / Lectura per a anticomunistes i ignorants nostrats . Francesc Vilanova i Vila-Abadal

HISTÒRIA / Pere Anguera: els símbols nacionals de Catalunya . Genís Barnosell

LITERATURA / Salvem Benjamin dels seus fans . Stephan Wackwitz

LITERATURA / Sir Falstaff als mercats financers . Vicenç Pagès Jordà

LITERATURA / El principi de la incertesa . Simona Škrabec

EL BLOC DE L’OLLÉ / Dos assaigs sobre poesia . Manel Ollé

CINEMA / El cine enfront de l’oblit . Imma Merino

TEATRE / Bons auguris . Núria Santamaria

MÚSICA / Retorn al Paral·lel . Joaquim Rabaseda

L’APARADOR / Industrials i polítics . Jaume Vicens i Vives , Montserrat Llorens

L’APARADOR / Meditacions en el desert . Gaziel

L’APARADOR / La carta . Antoni Batista

L’APARADOR / Barcelona 1700 . Albert Garcia Espuche

L’APARADOR / Digitalitzar és democratitzar? . Robert Darnton

L’APARADOR / El club dels optimistes incorregibles . Jean-Michel Guenassia

L’APARADOR / No parlis de mi quan me’n vagi . Mercè Ibarz

L’APARADOR / Brooklyn . Colm Tóibín

A L’ÚLTIMA / Una història verbal . Jordi Puntí

La revista també inclou els Plecs d’història local, amb un dossier sobre “Aigua i societat” coordinat per Enric Saguer (UdG). Als Plecs també hi trobareu una ressenya, a càrrec de Maties Ramisa, de dos llibres sobre la guerra del Francès que vaig tenir el gust de dirigir i presentar:

  • Albert Pons i Lluís Serrano, Afrancesats i guerrillers. Revolució a la regió de Girona (1808-1814), Girona: Diputació de Girona, 2010
  • Francesc Xavier Morales i Jordi Bohigas, Girona, 1808-1809. Setges, guerra i societat a la Catalunya del nord-est, Girona: Diputació de Girona, 2010
Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s