La llegenda de Sant Narcís

LA LLEGENDA DE LES MOSQUES I DELS SETGES, DE L’ÈPOCA MEDIEVAL A LA GUERRA DEL FRANCÈS

Sant Narcís (boix SXVIII).JPG

Sant Narcís en un boix del Segle XVIII

A mitjans segle XX, l’erudit gironí Joaquim Pla Cargol va publicar la seva Gerona històrica (1941), un llibre que es reeditaria diverses vegades i que, malgrat que es pot sostenir que l’autor que no s’acabava de creure algunes de les coses que explicava, no hi ha dubte que és un relat força acabat de la visió que es tenia de la vida de Sant Narcís i dels seus “miracles” fins no fa gaire (i que com veurem més endavant és insostenible des d’un punt de vista historiogràfic).

Vida de Sant Narcís

Segons aquesta versió, el lloc més probable de naixement de Sant Narcís hauria estat alguna terra de parla alemanya, potser Vindelicia. En temps de la persecució de Dioclecià (emperador romà de finals del segle III i inicis del segle IV) hauria marxat a Augsburg, on s’hauria allotjat a casa d’Afra, una prostituta que s’hauria arrepentit de la seva vida davant de les paraules de Sant Narcís i que s’hauria convertit ella, la seva mare i les seves esclaves, al cristianisme, tot amagant el Sant (i al seu diaca Sant Feliu) perquè no caiguessin en mans dels seus perseguidors. Hauria estat a casa d’Afra que, estant en oració en una habitació, aquesta s’hauria emplenat de “celestial resplandor” -un fet que es repetiria altres vegades. Després de predicar durant nou mesos a Augsburg, Sant Narcís hauria arribat a Girona, on hauria sigut bisbe i hauria patit martiri i mort (junt amb el seu diaca Feliu) “posiblemente en el cementerio cristiano de Gerona, en las afueras de la puerta de la Galia, en alguna cripta, a principios del siglo IV  (tal vez en 307, aun cuando algunos panegiristas fijan, posiblemente con error, la fecha de su muerte en el 297)”.

El cos de Sant Narcís

Mort en el pas del segle III al IV, s’hauria perdut la memòria del seu lloc d’enterrament fins ésser recuperat molt més tard:

Es posible que su cuerpo fuera hallado en tiempos del obispo Miró (comienzos del siglo XI), al ser hallado el cuerpo de San Félix, pues el sepulcro de éste dícese que estaba entre otros dos de otros santos gerundenses. Sin embargo, ningún dato ha comprobado plenamente que alguno de dichos sepulcros fuera precisamente el que contuviera el cuerpo de San Narciso.

Però malgrat això, tot seguit l’autor ens afirma que

El cuerpo de San Narciso se conservó incorrupto,

si bé no pas íntegre ja que

cuando menos, sufrió mutilación durante el sitio de Gerona por Felipe el Atrevido, de Francia, en cuya ocasion el cuerpo del Santo fue arrastrado y profanado por aquella soldadesca [S.XIII].

L’any 1936, però, les relíquies de Sant Narcís es van perdre “en pleno furor iconoclasta” i “a pesar de los esfuerzos hechos para hallar los restos del Santo, los trabajos han resultado desgraciadamente infructuosos hasta ahora”.

El miracle de les mosques

El miracle de les mosques hauria tingut lloc el 1285. En aquell any, les tropes franceses de Felip l’Ardit entraren al Regne d’Aragó pel Principat per prendre’n posessió arran de l’acta d’excomunió contra el rei catalano-aragonès que havia expedit el Papa. Posats a assetjar Girona, els invasors van ser víctimes d’un miracle de Sant Narcís, que hauria llençat contra ells un eixam de mosques que els va causar tantes víctimes que hagueren de retirar-se. El mateix rei francès n’hauria estat víctima:

[Els invasors] lograron amaprarse, después de varios ataques, de la iglesia de San Félix, que estaba entonces fuera de los muros de la ciudad.

Parece que al entrar en esta iglesia fué profanado el cuerpo de San Narciso, al que dejaron abandonado fuera del templo. La tradición dice que el cadáver del Santo fue recogido por un carpintero y éste construyó para dicho cadáver un sencillo ataúd de madera, y lo escondió cuidadosamente en su casa.

L’endemà, eixams de mosques sortiren del taüt del sant i

invadieron los campamentos franceses y atacaron a hombres y caballos haciendo en las filas francesas enormes bajas.

La repetició del miracle: el segle XVII

Segons la versió que estem explicant, gairebé 400 anys després dels fets del segle XIII el miracle s’hauria repetit. Una altra vegada la intervenció directa del Sant hauria salvat la ciutat del setge d’un altre exèrcit francès (si bé en unes circumstàncies ben diferents de les del segle XIII). Recordem aquestes circumstàncies: l’any 1640 s’havia iniciat la Guerra dels Segadors o de Separació en la qual la Generalitat (com a institució que organitzà la resistència a la monarquia hispànica després de la revolta popular de la primavera de 1640) arribà primer a pactes d’ajut militar amb França i després lliurà el Principat al rei francès Lluís XIII, proclamant-lo comte de Barcelona (gener de 1641). Tanmateix, la iniciativa militar correspongué gairebé sempre a les armes hispàniques i la repressió política al mateix Principat li minvà els suports, de manera que l’abril de 1652 Barcelona caigué altre cop en mans de Felip IV. La guerra, però, encara durà set anys més. En aquest temps les armes franceses i els catalans que encara els donaven suport mantingueren les seves posicions a diferents bandes del nord del Principat i del Rosselló. El 1659 s’acabava la guerra amb l’annexió francesa del Rosselló, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya.

sant narcis sXVII.jpg

La protecció de Sant Narcís a Girona en un fulletó del segle XVII

L’estiu de 1653 Girona, com Barcelona, estava en mans espanyoles i les armes franceses penetraren altre cop a l’Empordà i el 12 de juliol arribaven a Girona, posant-li setge. Diversos fulletons del segle XVII van voler veure en aquell estiu la repetició dels fets de 1285:

Asimismo este año de 1653 (…) fue el francés derrotado después de aver peleado S.narciso con sus acostumbradas armas en casi todo el discurso del sitio

Pla i Cargol, en canvi, fou en aquest cas molt més discret:

Dicen algunos historiadores que durante este sitio tuvo lugar una repetición del llamado “milagro de las moscas de San Nariso”. Lo que parece cierto es que se desarrolló una pesta en el campo sitiador, que ocasionó muchas víctimas

Altres miracles, també durant la Guerra del Francès

Per contra, l’autor constata que el Sant ha intervingut d’una manera o altra en la protecció de la ciutat en altres ocasions: el 1496 contra els francesos al Rosselló; el 1589 contra una epidèmia; el 1503 altre cop contra els francesos en el setge de Salses; el 1675, en fi, els francesos haurien aixecat el setge de Girona sense cp motivació aparent, sinó per la interecessió del sant; el 1702 protegint la ciutat dels “ataques de apoplejia I, per descomptat, durant els setges de 1808 i 1809:

Durante los sitios de 1808 y 1809 fue grande la devoción del pueblo de Gerona a su santo patrono y a su ayuda se atribuyeron varios éxitos obtenidos por los defensores de la ciudad.

Uns goigs del segle XIX (probablement molt d’inici del XIX), per exemple, es referien a la

protección de nuestro ínclito patron y martir SAN NARCISO, visiblemente experimentado en los años 1285, 1653, 1684, 20 de junio y 16 de agosto de 1808

i proclamaven que

Siendo Gerona la llave / de todo este principado / Narciso la ha guardado / no pocas veces

i uns altres demanaven que

Narciso de Dios amado / y de divina potencia / librad este Principado / de guerra, hambre y pestilencia

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s