Sant Narcís: la història

SANT NARCÍS, LA HISTÒRIA

Abans de l’any 1000

Sant Felix Girona.jpg

Nau principal de l'actual església de Sant Feliu, a Girona, situada molt probablement en el lloc del temple martirial alt-antic amb la mateixa advocació (foto GB)

No sembla haver-hi cap dubte sobre el fet que, abans de l’any 1000, el sant patró de Girona és Sant Feliu (o Fèlix) i no pas Sant Narcís. Efectivament, Sant Feliu (dit l’Africà) és un sant que va patir martiri a Girona a inicis del segle IV durant les persecucions de Dioclecià. Molt poc després, sobre el lloc on aquest fet es va esdevenir es devia aixecar un temple martirial que li va ser dedicat, i aquest temple ja està ben documentat al segle VII. També des de mitjans segle V el seu culte està ben documentat a la Gàl·lia. Entre aquests dos segles, el V i el VII, el temple dedicat a Sant Feliu es va convertir en un centre de culte i de pelegrinatge importantíssims en el marc de la Hispània visigòtica. Fruit de la potència d’aquest centre i de la base social cristiana de la ciutat és el conjunt de vuit sarcòfags esculturats, datats entre els segles III i IV, un dels quals és conegut tradicionalment com el “sarcòfag de Sant Feliu”.

Malgrat que les dades són poques, sembla clar que el culte de Sant Feliu va continuar durant els segles VIII-X. En aquests temps, el culte a Sant Feliu “competia”, a la ciutat de Girona, amb el de Santa Maria, però no pas amb el de cap altre màrtir.

Al mateix temps, el gran nombre d’advocacions a Sant Feliu que hi ha a les comarques gironines testimonien la influència del Sant. Per contra, les advocacions a Sant Narcís són pràcticament inexistents.

Sant Narcís

Com apareix, doncs, Sant Narcís a la història gironina? Anscari M. Mundó ho va explicar fa temps als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins i amb les aportacions més recents d’Eduard Canal ens podem fer una idea del que va passar. Hi va haver a Augsburg a començaments del segle IV una màrtir anomenada Afra que ben aviat va ser venerada i que al segle VII ja tenia una passió escrita. En temps de Carlemany, o sigui a finals del segle VIII o inicis del IX, es van afegir a aquesta passió uns textos complementaris (una Conversio Afrae i una passió de la mare i criades d’Afra que parlaven, per primera vegada, d’un Narcís bisbe que les hauria convertides a totes i que hauria patit martiri a Girona (o sigui, a l’altre costat de l’imperi) amb el seu diaca Feliu. Les notícies de Narcís es prenien molt probablement del Narcís bisbe de Jerusalem, on hi va morir màrtir i el martiri gironí era pres probablement del martiri autèntic de Feliu. Com explicava Mundó, podria haver-hi en tot això “una certa intenció político-religiosa imperialista d’unir per mitjà del bisbe Narcís dues ciutats episcopals de lès marques extremes de l’imperi: Augsburg i Girona, i això naturalment manegant-ho lluny de les dues regions al·ludides”. Els martirologis del segle IX incorporaren aquestes notícies (i especialment,  Adó de Viena, que va inventar la data del 29 d’octubre com a festa del sant), les quals s’estengueren per l’imperi i arribaren a Girona potser ja al segle IX on degueren ser molt ben rebudes per l’episcopat ja que, a més d’un màrtir, Sant Feliu, posaven als orígens de l’església gironina un bisbe màrtir, Sant Narcís. Les passes fonamentals per incorporar el culte de Sant Narcís a Girona es van fer al voltant de l’any 1000.

Abans del 1002, deia Mundó, a Girona “ja pretenien posseir-ne el cos (…), com consta en la butlla de Silvestre II [papa]”. A la primera meitat del S.XI el bisbe Oliva feia un sermó a Girona en el qual lloava Narcís i distingia per primera vegada a Sant Feliu l’Africà del Feliu diaca de Narcís. A finals del segle XI el bisbe de Girona Berenguer Guifred, en carta de resposta a l’abat Sighard del monestir dels sants Udalric i Afra d’Augsburg, afirmava que el cos de Sant Narcís es mantenia incorrupte però que no disposaven de cap relat de la passió del Sant. A finals del segle XV, una narració d’un altre monjo del monestir citat d’Augsburg donava detalls del martiri de Sant Narcís, i el text arribava a Girona vora 1624. En tot aquest procés, l’intercanvi de textos entre les dues ciutats bastia la vida desconeguda de Sant Narcís, i les pràctiques literàries del segle XVII feren la resta. Així, si al segle XI no es tenia cap relat de la seva passió, al segle XVII Joan Gaspar Roig Jalpí emplenava pàgines amb la vida del sant.

Mentre, s’havien atribuït a Narcís intervencions directes en els setges patits per Girona.

(continuarà)


Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s