La cultura no és una despesa sumptuària

Que la cultura no és una despesa sumptuària sinó una inversió en la formació i informació de la ciutadania, és un dels missatges que he volgut transmetre en la inauguració a Banyoles de l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, que va tenir lloc divendres passat.

Guerra del Frances_Pla de lEstany01.jpg

Les voltes de la sala d'exposicions municipal El Tint acullen l'exposició a Banyoles (foto GB)

En l’acte d’inauguració, Pere Freixas, director del Patronat Eiximenis, va destacar que aquesta exposició era el primer projecte transversal del Patronat Eiximenis en la mesura que ha aplegat la col·laboració d’un bon nombre de centres d’estudis, i que serà un model a desenvolupar en els propers anys. L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, es va felicitar que Banyoles aculli aquesta exposició i ha destacat altres iniciatives que s’han dut a terme a la vila per commemorar la Guerra del Francès, especialment, el volum La Guerra del Francès al Pla de l’Estany, editat el 2008 per l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Pel que fa a la meva intervenció en tant que comissari de l’exposició, heus aquí el text que em va servir de base:

Deixeu-me començar amb els agraïments cap a tothom que d’una manera o altra ha participat en l’elaboració d’aquesta exposició que avui inaugurem i especialment al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació que l’ha organitzat i a l’Ajuntament de Banyoles que ara l’acull. L’esment de les institucions em sembla avui, quan vivim la crisi que estem vivim, més necessari que mai perquè amb activitats com aquesta es demostra que la dedicació d’uns diners a la cultura no és una simple despesa sinó una inversió. Una inversió en la formació ciutadana, no pas professionalitzadora, és clar, però sí cívica, perquè una ciutadania formada i informada és una pre-condició per a la democràcia, i la formació en història és una eina fonamental per a la comprensió del món en què vivim.

El que aquí us oferim és una perspectiva sobre la Guerra del Francès en el conjunt de les comarques, a més de dos altres plafons dedicats especialment al Pla de l’Estany. Deixeu-me dir que per a tots aquells i aquelles a qui us agradi l’exposició hi ha disponible, per una banda, un catàleg que recull moltes de les imatges de l’exposició i textos deguts a 14 autors que proporcionen un estat de la qüestió complet sobre el tema i, alhora, assequible a tots els públics. I, per altra banda, hi ha disponible uns tríptics, un sobre sobre el conjunt de les comarques i un sobre el Pla de l’Estany, que presenten uns resums de l’exposició i una selecció d’imatges. Si, a més, us interesessin els tríptics de les altres comarques, els trobareu tots plegats en format pdf al meu bloc Història!

Deixeu-me acabar amb unes paraules sobre alguns dels fets del conflicte al Pla de l’Estany. El 23 de juny de 1813 va tenir lloc el combat més important que hi va haver a la comarca: la batalla de Banyoles o de Miànigues, en la qual les tropes del Baró d’Eroles van atacar Banyoles, van assetjar el “castell” francès (la masia fortificada Can Puig de la Bellacasa, dita Fort Beurmann) i no es van retirar fins que van arribar reforços francesos des de Girona. És molt interessant de comprovar com les versions espanyoles i franceses no concorden ni en el resultat de la batalla, ni en les baixes sofertes per uns i altres i ni tant sols en el nombre de baixes!

Així, una narració espanyola de 1833 explicava que “el pueblo de Bañolas fue ocupado sucesivamente tan pronto por unos como por otros, siendo al fin rechazados los enemigos” de manera que “Los franceses emprendieron su retirada con bastante pérdida, al paso que la de los españoles no pasó de 100 hombres entre muertos y heridos”. En canvi, una narració francesa deia que “el fort de Banyoles ja estava assetjat pels espanyols, i no hi havia temps per perdre per evitar la seva ocupació per part de l’enemic. El General Lamarque, el 23 de juny, va desallotjar els espanyols de totes les seves posicions, i els va causar sis-cents homes morts, ferits o capturats”.

No n’hi ha prou, per tant, de repetir les velles cròniques, sinó que cal una tasca de revisió a fons de les narracions del conflicte. En aquesta exposició, per descomptat, no hem revisat tota la guerra, però sí unes quantes qüestions fonamentals per posar-les a l’abast de tothom. Esperem haver-ho aconseguit. Moltes gràcies.

La inauguració ha anat acompanyada d’una visita guiada a l’exposició per part del comissari.

Guerra del Frances_Pla de lEstany03.JPG

Una altra vista de la sala d'exposicions (foto GB)

Guerra del Frances_Banyoles_presentacio02(joan_comalat).JPG

Observant l'exposició (foto Joan Comalat)

L’exposició estarà oberta del 26 de novembre de 2010 al 9 de gener de 2011, de dimarts a dissabte de 18:00 a 20:00 hores, i els diumenges de 12:00 a 14:00 hores. Accés lliure i gratuït.

Agraeixo la cortesia al fotògraf Joan Comalat en haver-me cedit una de les fotografies que acompanyen aquest post.

La llotja del Tint és una de les poques fàbriques medievals catalanes que conserven l’estructura original. És un edifici gòtic civil del s.XV i estava destinat al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a Banyoles. Amb aquesta finalitat s’aprofitava el pas del rec Major, que proporcionava aigua per a les tines (Oficina de Turisme de Banyoles / OT Pla de l’Estany)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions i guions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s