Wikileaks, la diplomàcia i la xarxa

La diplomàcia que Wikileaks ha posat a la llum no deixa de ser una diplomàcia ben tradicional: informes sobre aliats, amics i no tant amics (ja siguin persones, institucions o estats); informes de situacions per a prendre decisions amb major coneixement de causa; pressions per obtenir avantatges polítiques, econòmiques o geoestratègiques; definició de lloc o empreses clau, etc. etc. No gaire res de nou sota del sol, en aquest aspecte.

Una part de la persecució desfermada contra Wikileaks no deixa de ser, també, ben tradicional: l’empresonament del responsable o responsables de la cosa, sota una acusació qualsevol (el temps dirà, potser, si les acusacions de violació o assetjament sexual són o no certes).

El que és nou és la segona part de la persecució de Wikileaks: l’intent d’apagar aquesta organització a la xarxa. Per entendre aquesta persecució cal tenir en compte que la xarxa potser és virtual però els seus nusos són ben materials: servidors a cura d’empreses situades en un o altre país, serveis DNS que depenen també d’una o altre empresa, igual que els serveis financers per fer donacions, … El que es tracta, per tant, és de bloquejar aquests nusos d’una manera o d’una o altra, ja sigui, a la manera moderna, amb atacs informàtics com els de denegació de serveis (DDos), ja sigui a la manera tradicional, impedint que es faci ús de servidors o de formes de pagament electròniques. En la batalla perquè Wikileaks sobrevisqui a Internet, la qüestió fonamental serà, per tant, veure si a la xarxa hi ha prou nusos i prou dispersos perquè la tasca es reveli impossible. De moment, si l’adreça tradicional wikileaks.org ja està inactiva de fa dies, n’han proliferat d’altres que dónen exactament el mateix servei. Entre elles wikileaks.cat. Al mateix temps, algunes de les armes que s’usen contra wikileaks es poden tornar contra els perseguidors: d’aquí que la pàgina de mastercard -que ha cedit a les pressions per impedir les donacions a wikileaks- hagi estat inutilitzada temporalment per atacs informàtics.

Les armes d’aquesta batalla no són estrictament noves. Els atacs DDos ja eren ben coneguts i la policia fa temps que lliura batalles semblants contra delinqüències diverses. És més nou que la batalla sigui per la llibertat d’informació. Efectivament, WikiLeaks posa a l’abast dels ciutadans una part dallò que els seus governs fan i que, siguin del color polític que siguin (inclòs, per tant, el govern d’Obama), no tenen gaire interès en explicar (que no tinguin ganes d’explicar-ho, per descomptat, tampoc és nou).

Tanmateix, que ningú sigui ingenu. La llibertat que circula per la xarxa és una nosa per a molta gent. Per això facebook desactiva uns perfils i no uns altres (com s’ha demostrat a Catalunya) i per això els problemes de Google amb la Xina. Els EUA no són els únics dolents de la pel·lícula.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s