Joan Maragall i el Comte Arnau

No volia acabar l’any sense referir-me a Joan Maragall, que va néixer el 1860, ara fa 150 anys, i que va morir el 1911 -l’any que ve farà 100 anys-, i del qual se celebra aquest bienni 2010-11 “l’any Maragall”. Autor de la popularíssima La vaca cega,

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega. (…)

d’El cant de la Senyera

(…)

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel (…)

i de l’Oda a Espanya

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana: (…)

però també dels articles elaborats arran de la Setmana Tràgica, quan escrigué aquelles terribles frases:

¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demanar perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme?

Maragall és també l’autor dels grans poemes dedicats a la figura del Comte Arnau, el mite nascut amb tota probabilitat molt a finals del segle XVI o al XVII, i pel qual Maragall demostrà una gran estima. En poemes inclosos a Visions & Cants (El comte Arnau) [1900], Enllà (L’ànima, La cançó del comte Arnau, Escolium)  [1906] i Seqüències (La fi del comte Arnau) [1911], Maragall reelaborà el mite una vegada més, creant segons indicà ja fa temps Josep Romeu, per una banda el Comte Arnau superhome, amb influència de Nietzsche

Totes les veus de la terra
aclamen el comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tan triomfant:
-”Fill de la terra, -fill de la terra,
comte l’Arnau,
ara demana, – ara demana:
què no podràs?

-Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s’arrela
i obre la copa en l’espai.

Per altra banda, la versió que tracta el tema de la redempció de l’ànima pecadora: lo que la mort tanca i captiva, / sols per la vida és deslliurat: / basta una noia amb la veu viva / per redimir la humanitat.

Per aquests dos camins oberts per Maragall ha transcorregut el mite al llarg del segle XX. D’una manera o d’una altra, la tragèdia i l’èpica es fan vives als versos del poeta. Però no podem deixar de pensar en els pobres pagesos que no veieren al Comte Arnau, però sí a tants altres feudals, tant o més temibles que els de la poesia …

Els timbals de l’orgia ofenen l’aire
de l’hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l’aire de la nit.

I surt dalt del cavall el comte Arnau,
que porta la capa blanca,
i va a veure l’abadessa
del convent de Sant Joan.

Els pastors, per les muntanyes,
tots de lluny guaiten com passa;
els pagesos tots tremolen…
“És el comte Arnau!”

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s