El comte Arnau: l’estudi de Josep Romeu Figueras

L’únic estudi científic que tenim, que jo sàpiga, sobre la llegenda del Comte Arnau, és el que Josep Romeu Figueras va publicar l’any 1948: El mito de “El Comte Arnau” en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura, Archivo de Etnografía y folklore de Cataluña, Barcelona, 1948. En aquesta obra, Romeu estableix una sèrie de qüestions que són les que hem de tenir per més fiables a hores d’ara, a l’espera que algun altre estudiós de la literatura revisi un tema que, com es veu, fa prou temps que no rep atenció de manera global. Algunes d’aquestes qüestions són les següents:

En origen, la cançó del Comte Arnau anava acompanyada d’una dansa. Malgrat que falten documents o cites que permetin establir amb garanties l’antiguitat de la cançó, Romeu s’inclinava per fixar el seu origen a finals del segle XVI o inicis del segle XVII. Això ho feia a partir de la mètrica de la cançó i per la presència de paraules com ara “despedida”, que interpretava com a castellanismes. L’estudi no estableix, però, si la versió del segle XVII tenia antecedents.

Els focus principals d’origen de la cançó són Gombrèn i Ripoll. A Gombrèn s’hi documenten les versions més arcaiques i hi ha una potentíssima tradició molt ben arrelada sobre el mite; Ripoll té variants de tota mena i va ser el focus de gairebé totes les variants del tema i el focus principal de difusió de la llegenda (o, en paraules seves, de la “tradició llegendària”). Malgrat que a Gombrèn s’hi documenten les versions més arcaiques, Romeu opinà que el primer focus del tema podria ser Ripoll ja que, entre altres raons, és ben conegut que la població va ser, a diferència de Gombrèn, un centre poètic antic i famós (cal dir, però, que aquesta conclusió era més una suposició que no pas quelcom ben demostrable).

Contra la versió de Mn. Parassols que feia del Comte Arnau un pesonatge històric perfectament identificable, Romeu creia que Arnau era només un personatge literari. Per una banda, afirmava que la identificació amb un Mataplana era fruit només d’una confusió. Per altra banda (i, de fet, com a hipòtesi de partida) a Arnau no li cal cap existència històrica. La finalitat de la cançó no seria recordar uns fets històrics sinó donar una lliçó moral: “es propio de Cataluña y consubstancial a ella el amor al trabajo, el respeto y acatamiento al contrato y la firme sanción de la justicia; si algo se estipula hay que cumplirlo (…) Satisfecho un trabajo -un contrato-, obrero o mozo tiene derecho a  exigir lo que es suyo; de lo contrario, ni del castigo eterno se librará el usurpador” (p.81). És més que probable que “Arnau” sigui només un personatge literari, però, certament, la idea que “es propio de Cataluña y consubstancial a ella el amor al trabajo” no és sinó una absoluta idealització de les idees dominants a Catalunya a l’època moderna. El “català treballador” és un mite del segle XVIII. Per altra banda, és molt difícil de saber si en els orígens de la cançó hi ha o no hi ha algun fet històric.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El comte Arnau: l’estudi de Josep Romeu Figueras

  1. Jano ha dit:

    Joan Prat i Carós. Sexe i dominació: una aproximació al mite del Comte Arnau. A: Escandell i Terradas (eds.), Historia i Antropologia a la memoria d’Angel Palerm, Montserrat, Abadia de Montserrat, pp. 477-494.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s