Una nova "governança" per a les universitats?

Llegeixo aquests dies a la premsa que el govern de la Generalitat es planteja explícitament la reforma de la “governança”, o sigui, del govern, de les Universitats. Aspectes com ara l’elecció i atribucions del rector o rectora, el paper dels consells socials i del claustre, la designació o decisió de degans o caps de departament, són aspectes que, es diu, cal revisar. De fet, fa temps que aquesta qüestió cueja i moltes de les propostes van en la direcció de pensar que a les Universitats hi ha massa democràcia i que el que cal és, per entendre’s, més gerència (una opinió francament qüestionable). En tot cas, si alguna cosa no falten són propostes:

Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

The extent and impact of higher education governance reform across Europe, 2006-2008 (Informe encarregat per la Comissió Europea)

Estrategia Universidad 2015: “La EU2015 es una iniciativa del Gobierno de España encaminada a la modernización de las universidades españolas mediante la coordinación de los correspondientes sistemas universitarios autonómicos y el desarrollo de un moderno Sistema Universitario Español. Esta iniciativa, impulsada inicialmente en 2008 por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), está hoy pilotada por el Ministerio de Educación a través de la Secretaría General de Universidades, con el apoyo de las correspondientes consejerías de las Comunidades Autónomas, así como de las propias universidades”

També hem pogut llegir opinions als diaris, com ara:

Màrius Rubiralta, Secretario General de Universidades, gener 2011

Elisenda Paluzie, degana , gener 2011

Però, tot plegat, potser ho oblidem, depèn d’una llei orgànica de l’estat, que serà la que establirà la normativa espanyola o adaptarà, si és el cas, la normativa europea:

sin perjuicio de la influencia que, en relación con el gobierno de la Universidad, tienen normas autonómicas concretas (las que abordan la composición y funciones de los Consejos Sociales, por ejemplo) como los propios estatutos de las universidades en tanto que reglas básicas de organización y funcionamiento interno de la institución, el referente normativo sigue siendo la Ley Orgánica de Universidades. En efecto, cualquiera de las normas primeramente citadas cuenta con una “autonomía” muy relativa, pues se hallan obligadas a respetar, so pena de ilegalidad, los parámetros que previamente hubiera marcado la LOU de cara al posterior desarrollo normativo estatutario o autonómico (Estrategia Universidad 2015, La gobernanza de la universidad y sus entidades de investigación e innovación, borrador).

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s