L’Avenc de Sant Ou

Ja hem explicat que la tradició vinculava al Comte Arnau amb les monges de Sant Joan de les Abadesses. Però el camí que porta fins a Sant Joan des de Gombrèn és massa terrenal per a tot un comte Arnau! Ja Milà i Fontanals va recollir la tradició que parlava d’un túnel subterrani entre les coves de Ribes i el monestir. Parassols també confirmà l’existència d’aquesta idea i el mateix Romeu va documentar que aquesta part de la tradició era ben viva a mitjans segle XX: el Comte Arnau s’introduïa a l’Avenc de Sant Ou per anar fins a les coves de Ribes, i d’aquí a Sant Joan o a Sant Amanç. Aquests sí que eren camins adequats per a un Comte Arnau.

L’Avenc de Sant Ou és una cova natural d’uns 97 metres de fondària situada al massís del Montgrony, al qual s’accedeix per una ruta senyalitzada des del Pla de Sant Pere. És molt probable que la tradició del Comte Arnau es barregés aquí amb altres tradicions, segons les explicacions de qui primer hi va entrar: Mossèn Norbert Font i Sagué, un dels primers espeleòlegs del país i exemple, en el tombant del segle XIX al XX, de la voluntat d’unir religió i ciència.

Mossèn Norbert Font hi davallà el 6 d’agost de 1901. En la seva crònica al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya detalla molt bé el conjunt de llegendes que eren ben vives al voltant del Forat:

A l’esbombar-se per les fondalades de Gombreny la nova de que hi havia intenció de baixar al Forat, ressucitaren com per encant totes les tradicions, llegendes y supersticions que, com si s’avergonyisssin del sol, sols eixien en les feréstegues vetllades d’hivern, y la bola de neu cresqué y s’exagerà, y se remebraren les calamitats passades, per causa del Forat, les bruixes, mals esperits y pedregades que n’havien sortit (…)

Hom recordà que quan un enginyer francès volgué baixar-hi

del Forat, perquè no podia ser d’enlloch més, ne sortí una pedregada tnat forta que ho trinxà tot… En una paraula: quèls habitants del misteriós Forat no estaven per bromes y que no volien que ningú’ls anés a destorbar del somni tranquil que deuen dormir ja fa segles y segles, y que per lo tant, no era qüestió de que ningú’ls anés a destrobar, no fos cas que, enfadats, congriessin com l’altra vegada una tempesta que’ls fes perdre la cullita del blat que allavors tant bé’s presentava

Si Norbert Font volia baixar-hi al juny, abans de la sega, acabà esperant-se a l’agost, aconsellat pel mossèn de Montgrony,

no fos cas que, si per casualitat queya una pedregada després de ma exploració, no sols contribuís a refermar les supersticioses creencies, sinó que’l que rebés la pedregada, si no del cel, de la terra, fos jo.

Tota la crònica de Mossèn Norbert Font aquí.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s