100 anys del temporal de mar de 1911

El Servei Metereològic de Catalunya ha fet memòria aquests dies del temporal que el dia 31 de gener de 1911 va afectar les costes catalanes i valencianes i que va produir un bon nombre de morts, sobretot entre els pescadors que, havent sortit a feienejar, no van tenir temps de tornar a la costa.

Aquesta setmana es commemora el centenari del gran temporal de mar que va afectar de manera devastadora la costa catalana i valenciana. Concretament fou el 31 de gener de 1911, i va costar la vida a un centenar de pescadors i nombroses destrosses arreu de la franja litoral. Després de diversos dies seguits de bonança, el dia 31 es va llevar de nou amb el mar encalmat i el cel entre serè i poc ennuvolat, per la qual cosa els pescadors van sortir com cada dia a fer la seva feina. A mig matí, però, una massa nuvolosa molt compacta va començar a endinsar-se des llevant cap a ponent i va fer encendre els llums d’alarma, però la velocitat a la qual el front es desplaçava era massa ràpida  per a que les barques que es trobaven mar endins poguessin retornar a la costa.
El vent va començar a bufar fort,  primer de gregal i després de  llevant i  xaloc, la mar es va embravir ràpidament i, segons les cròniques de l’època, les onades varen superar els 8 m d’altura al port de Barcelona. Les conseqüències varen ser desastroses pels pescadors, molts dels quals no van ser capaços de tornar a port i, fins i tot, vaixells de gran tonatge varen naufragar a prop de la costa (+)
La noticia tal i com la va recollir La Vanguardia, des de Barcelona:

A cosa de mediodía empezó ayer á desarrollarse en esta zona un temporal de agua y viento, haciéndose éste más violento á medida que avanzaba la tarde. Como el día había amanecido con buen tiempo, salieron como de ordinario á sus fae-nas casi todas las barcas pesqueras de los puertos de la costa, sorprendiéndolas por la tarde el brusco cambio del estado atmosférico, A cosa de las cuatro de la tarde el temporal se hizo imponente, soplando fortísimas rachas de viento del E. y del N.E., que ocasionó muchos naufragios de las barcas que no tuvieron tiempo de refugiarse en sitio seguro de la costa. Varias de ¡as barcas de las matrículas de Vilasar, Badalona y Mataró, que pescaban sardina en aguas de Barcelona, consiguieron refugiarse en este puerto, pero otras, no pudiendo hacerlo, pidieron auxilio, lo cual fué visto por el vigía de Montjuich, que inspeccionaba minuciosamente el horizonte, comunicándolo á la corporación de prácticos. Estos, al tener noticia del peligro que corrían dichas embarcaciones, dispusieron salieran en su busca los remolcadores Cataluña y Montserrat, lo cual hicieron éstos prontamente, recorriendo la costa, encontrando á cinco de dichas barcas, que pescaban sardina, remolcándolas á este puerto.

El diari continuava explicant les barques que havien desaparegut i els nàufrags que havien pogut ser rescatats. Entre els actes commemoratius hi ha els de Cambrils, que s’allargaran fins a l’estiu.
Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s